Avís de cookies

Utilitzem cookies pròpies funcionals de sessió com p. ex. les que utilitzem perquè el lloc responga a la grandària de pantalla de l'usuari o l'idioma seleccionat. També usem cookies de tercers amb finalitats analítics, per a entendre com utilitzes la nostra pàgina web, i en funció d'això, millorar-la i fer-la més funcional .
Consulta la nostra Política de Cookies per a obtindre més informació.

Les cookies de sessió són necessàries. Pots acceptar les cookies analítiques prement el botó ACCEPTAR.

Cookies Analítiques
Cookies de Google Analytics.
Aquestes cookies ens permeten comptar les visites i fonts de circulació per a poder mesurar i millorar l'acompliment del nostre lloc. Ens ajuden a saber quines pàgines són les més o menys populars, i veure quantes persones visiten el lloc. Tota la informació que recullen aquestes cookies és agregada i, per tant, anònima. Si no permet aquestes cookies no sabrem quan va visitar el nostre lloc.

Cookies necessàries
Cookies analítiques
ACCEPTAR
federación valenciana de atletismo
FITXA NOTÍCIA
08/06/22
Andreu Boix vuelve a la pista de despegue/Andreu Boix torna a la pista d'enlairament
Andreu Boix torna a la pista d'enlairament

El decatleta de Moncofa aconsegueix la seua millor marca personal després d'un 2021 molt dur per culpa de les lesions


El seu punt feble són els llançaments, però va canviar a l'estil giratori en el pes i es va comprar un disc per a llançar en els horts del seu poble, Moncofa


Andreu Boix va ser un dels atletes de la Comunitat Valenciana que van tindre una destacada actuació el passat cap de setmana en la reunió internacional d'Arona. El seu resultat va quedar enfosquit pel segon lloc de Claudia Conte en l'heptatló -va fer 6.174 punts, a només dotze de la seua marca personal- i el cinqué de Jorge *Dávila -amb una nova plusmarca de 7.536 punts malgrat que va defallir en el 1.500, l'última prova, va caure mancant 450 metres, es va alçar i va acabar al trot-. Però el *decatleta de Moncofa va viure un cap de setmana crucial en la seua trajectòria esportiva i, després d'un 2021 pràcticament en blanc per diverses lesions, va elevar la seua marca personal, en el seu primer any com a atleta sub23, en 288 punts (va passar de 7.234 a 7.522). Carmen Ramos es va retirar després de fer-se un esquinç en la longitud i el canari -competeix amb llicència de la FACV- Francisco Gómez va acabar onzé (6.629 punts)


Boix només té 20 anys, però en les pistes ja se li veu com un dels grans valors de les proves combinades a Espanya dins de no gaire. El seu camí no ha sigut fàcil. Als nou anys va entrar internat en Penyeta Roja, la residència per a esportistes, i allí va seguir fins a quart de l'ESO. Però que ningú espere ací una història lacrimògena com les de Messi o Iniesta a la seua arribada la Masia. “Tu arribes ací i en realitat eres un xiquet que es troba amb altres xiquets que adoren l'esport i també dormien ací, i et passes tot el dia jugant i fent esport. Després ja es posa més seriós, però al principi va ser així”.


Marc Boix, el seu germà major, tres anys major, va ser qui li va convéncer perquè fera atletisme. El xicotet estava obsessionat amb l'esport i Marc li va explicar que allí, en la pista, no anava a fer una altra cosa. I ho va enganxar. Va fer les proves i va entrar en el col·legi Diputació. Els seus pares, un electricista i una banquera, tenien amistat amb Tomás Fandiño i van animar al xaval al fet que s'unira al seu grup de velocistes i corredors de tanques on també estava Marc. A ell li donava una mica igual i va accedir. Però després va resultar que ho van ficar en un altre grup i llavors, entrenant només una prova, es va avorrir.


Andreu va anar a demanar-li a Alba Miralles -l'entrenadora, filla de Manoli Alonso, que s'encarrega dels primers passos dels atletes de proves combinades al Platges de Castelló- que li deixara entrenar amb ella. Però aquesta li va dir que aqueix any tenia ja a molta gent i que anara a preguntar-li a un altre entrenador. Andreu no es va rendir. “Em vaig tirar dues setmanes donant la *tabarra a tothom fins que vaig aconseguir que em canviaren. Al principi em va costar entrar en el grup perquè jo venia d'uns mesos sense entrenar molt i ací tots s'esforçaven moltíssim, però després ja em vaig agafar”.


Després dels dos anys de cadet, Andreu Boix havia de passar amb *Manoli Alonso, però va tornar a trobar-se amb un grup massa nombrós i van decidir que seguira de juvenil amb Alba Miralles, encara que la ‘cap’ ja anava tirant-li l'ull en la tècnica. I ja de júnior, en la categoria sub20, es va incorporar de ple al gran grup. Encara que el seu primer podi va arribar com sub18. “Jo encara no estava entre els millors, però va ser un campionat més discret, el vaig barallar i em vaig emportar el bronze. Em va fer molta il·lusió perquè va ser la meua primera medalla”. El segon any va fer el salt. “Jo seguia entre els cinc millors d'Espanya, no més, però a l'aire lliure em vaig vindre a dalt, vaig entrenar moltíssim i vaig passar de 6.200 a 7.000 punts a l'abril, en un Autonòmic. Aqueix any estava el *FOJE i només anava un per Espanya. Jo vaig aconseguir la quarta millor marca espanyola de tots els temps, però un altre xic català va batre el rècord d'Espanya i va ser el triat. Després, més endavant, entre les suspensions de la pandèmia i la lesió, se'm continua resistint la meua primera internacionalitat”. En 2020 es va eixir. Tot anava rodat. Les seues marques anaven pujant i es va emportar el títol de campió d'Espanya sub20 a l'aire lliure.


Però tot va girar en 2021. El 2 de gener va acudir al Palau Luis Puig a disputar una campionat de clubs per a ajudar al Platges de Castelló. Havia de fer la longitud i en un salt es va lesionar. “Vaig entrar al trot, però em vaig trencar. No va ser greu, però no vaig saber gestionar-ho. Venia de fer un any increïble, vaig forçar per a recuperar-me com més prompte millor i el vaig fotre. Se'm va vindre el món a baix per una ximpleria. Intentant recuperar-me, em vaig trencar l'altre isquiotibial, l'esquerre. I ací ja vaig entrar en bucle. Vaig acumular cinc o sis trencaments. Al final de la temporada decidim oblidar-nos de tot, vaig ser al CAR de Madrid al fet que em tractaren els fisios de la RFEA i em van dir que tenia un trencament de tres centímetres i que havia d'estar tres mesos parat. A meitat de l'estiu vaig notar una altra vegada molèsties i vaig decidir amb Manoli prendre'm unes vacances llargues. Em va vindre molt bé i ja vaig tornar sense molèsties i molta més confiança. Enguany, de fet, després de l'últim decatló, en l'Autonòmic a Dénia -va ser campió amb la seua millor marca, 7.234-, vaig patir una *roturita en el isquio i als quatre dies ja estava bé”.


Ara ho explica de corregut, però van ser mesos complicats. L'esportista deixa de competir, d'entrenar, i el cap pateix. Manoli Alonso ho va viure de prop. “Cal tindre en compte que, en 2021, els sub20 tenien Europeu i Mundial i ell tenia la mínima. José San Pastor, a qui no li lleve cap mèrit perquè cal anar a la competició i fer-ho, es va emportar la medalla de bronze en aqueix Mundial, i Andreu li va ficar a Arona tres-cents punts. Amb això només vull dir que va ser dur haver de renunciar a aqueixes competicions. Per a ell va ser molt dur en el pla psicològic”.


Andreu corrobora les paraules de la seua entrenadora. “Al principi el vaig passar malament. Mai m'havia succeït una cosa així i no sabia com eixir. Em ficava molta pressió per a tornar com més prompte millor i després aprens que el primordial és recuperar-se bé. No ho vaig gestionar bé. Però Manoli em va ajudar molt i va tindre molta paciència. Em vaig crear un trauma amb les tanques perquè quasi totes les lesions me les vaig fer en les tanques i 'Manoli ho va provar tot. Primer em vaig tirar dos mesos sense tocar una tanca, veient als meus companys entrenar-les mentre jo feia una altra cosa. Després intentem canviar de cama, i no va resultar però em va ajudar a recuperar confiança. Després vaig tornar a la normalitat, però amb tanques més xicotetes, i per això en pista coberta no vaig fer una gran marca en les tanques, però a Arona vaig eixir en la sèrie bona i les sensacions van ser espectaculars”.


L'atleta del Platges de Castelló va fer un grandíssim decatló a Arona. Va millorar la seua marca en sis de les deu proves: 100 metres (11.24), longitud (7,30), pes (11,97), 400 (49.28), 110 metres barres (14.74) i 1.500 (4.37.21). El pitjor, la perxa: “Va ser un concurs rar, molt llarg, i vaig perdre la concentració, se'm va ser el cap”. Encara que el seu punt feble són els llançaments, però, igualment, una característica d'aquest castellonenc de 20 anys és que és molt testarrut. D'entrada, ha canviat d'estil, passant al giratori, en el pes. “Soc molt cabezota i no accepte tindre cap prova dolenta. Això no ho sap molta gent, però com se'm donaven malament els llançaments, em vaig comprar un disc dolent i al poble m'anava als horts i em posava a llançar. Si he aprés a gaudir fins del 1.500! I la perxa, que l'entrenem els dilluns amb Manel Miralles, també m'encanta preparar-la”.


Encara així encara queda molt de marge de millora. Enguany no té campionats internacionals en l'horitzó. Només li queda un decatló, el Campionat d'Espanya sub23 els dies 9 i 10 de juliol a Santander, així que aquesta serà una temporada de transició, com detalla la seua entrenadora: “El nostre plantejament per a enguany era col·locar-nos a un nivell bo per a ja atacar el 2023 amb més agressivitat. Andreu és molt talentós i, si no li falla la concentració, acabarà rendint també en els llançaments”.


Motivació no li faltarà, pel seu propi caràcter i per la gent que li envolta. Perquè Andreu Boix té el privilegi d'estar en un grup ple de grans atletes de combinades: Claudia Conte (subcampiona d'Europa sub23 i sisena en l'últim Mundial indoor), Carmen Ramos (explusmarquista nacional d'heptatló), Jorge Dávila (campió d'Espanya sub23), Óscar Andrés Bou (subcampió d'Espanya), Francisco Gómez… “Es un grup ideal perquè, a més de ser molt bons, tenim una gran relació. Els xics portem tota la vida junts i ens respectem molt però també som una mica cabrons. En les sèries i en tot tenim molt bon rotllo, però ens piquem moltíssim. I després estan les xiques, que són les referents del grup, les més serioses i les guien el nivell de la resta”.

ARXIUS PDF