MENU
FITXA NOTÍCIA
11/02/21
Caurà el rècord del 60 metres tanques
A Quique Llopis, el plusmarquista espanyol sub 23 dels 60 i els 110 metres tanques, se li entravessaven les eixides. Li costava posar en acció el seu 1,90 i llançar-ho cap a la primera tanca. Fins que va aparéixer Grant Holloway en el firmament de l'atletisme. El nou fenomen de les tanques altes, l'home que el dimarts es va quedar a dos centèsimes del rècord del món (7.30) de Colin Jackson, atresora una eixida superba i l'atleta de Bellreguard va decidir fixar-se en ell, passar una vegada i una altra les seues eixides, analitzar-les fins al detall i tractar de, a poc a poc, error rere error, incorporar cada gest tècnic a la seua carrera. Hui, Llopis, que este cap de setmana (13 i 14 de febrer) disputarà el Campionat d'Espanya sub 23 en el Palau Luis Puig, no és rival per a Holloway però sí un atleta que ix millor.
Llopis (CA Gandia) protagonitzarà amb Asier Martínez un dels grans polsos d'este campionat. El vallista navarrés ja li va derrotar el passat estiu i este hivern va demostrar que està a la seua mateixa altura després de córrer en 7.72 (a una centèsima del rècord sub 23 del valencià) el 22 de gener a França. L'endemà, a València, Llopis va córrer en 7.94, però el valencià venia d'estar cinc setmanes sense poder entrenar per una ruptura del solear. La seua preparació anava més lentament i diumenge passat, a Saragossa, va deixar una marca de 7.74 que, a més de ser mínima per a l'Europeu de Torun (del 4 al 7 de març) , és tot un desafiament per a Asier Martínez.
"Va a caure el rècord. Estic convençut. No sé qui dels dos ho batrà, però caurà. O potser ho batem els dos, qui sap", advertix Llopis sobre una carrera en què hi haurà un altre dos grans vallistas valencians: el castellonenc Kevin Sánchez (Platges de Castelló) , que arriba amb la tercera millor marca (7.90) , i Luis Salort, que arriba amb la quarta (7.97) i moltes incerteses.
Llopis és un atleta que va fent-se un nom a poc a poc, però que també ha incrustat en el seu historial sonates decepcions. L'última, aquella derrota en el sub23 a l'aire lliure enfront d'Asier Martínez. Però el de Bellreguard li resta importància. "L'any passat vaig competir molt i vaig arribar a este campionat molt passat de forma. No podia amb la meua vida. Així que clar que vull la revenja, però jo disfrutaré i ja està. Jo, el tema dels nervis i la pressió en les competicions importants, ho porte bé. Això em preocupa molt poc".
El pupil de Toni Puig està il·lusionat davant d'una sèrie de competicions que li il·lusionen: este compromís sub 23, el Campionat d'Espanya absolut el següent cap de setmana i, molt probablement, l'Europeu de Torun. Encara que no perd de vista el seu somni d'aconseguir els Jocs Olímpics, un desig que li va portar a demanar col·laboració econòmica per 'crowdfunding' en la plataforma GoFoundMe.
"Entrenem com gossos de carrer"
Si Llopis aspira a la medalla d'or, Javier Mirón és el favorit indiscutible a guanyar el títol de campió d'Espanya sub 23 en els 800 metres, la prova en què l'alacantí arriba clarament amb la millor marca de tots. El mediofondista del New Balance ja ha corregut per davall de 1.49 (1:48.96) , la mínima que li pot portar, com a sub 23, a l'Europeu, però està sent una temporada baix sostre molt complicada per dos motius: una periostitis i la pandèmia.
La lesió li ha limitat molt en els entrenaments. Primer li va obligar a abaixar el quilometratge i després van començar els dolors en quant es posava els claus." Vaig intentar sobreviure", explica sobre la seua forma d'arribar fins ací a pesar de les molèsties. "El meu objectiu va passar a ser no perdre la pista coberta, encara que no estic al 100 %. Psicològicament et tira per a arrere: em note que el turmell dret està menys reactiu, no té tanta urpa".
L'atleta que s'entrena amb Luis Arenes considera que açò no ha de ser problema per a imposar-se a València. "Jo també he passat per ser més xicotet en una competició i enfrontar-me a gent més gran. Llavors els veus que tenen un altre canvi. Per això sé que jo ara tinc bon canvi i vaig amb confiança, encara que no sobrat, que pot passar qualsevol cosa".
Quan Mirón parla d'entrenar com un gos es referix a les vesprades, ja de nit, que se n'anava a una recta de terra que hi ha en el polígon industrial d'Ibi. "No és ni un parc, és el lloc on van els de les fàbriques a menjar-se l'entrepà". Allí feia les sèries curtes i quan tocava un poc més llarg, com un fartlek, se n'anava a un carrer d'asfalt, també en el polígon, mentres el seu germà li il·luminava i li protegia amb el cotxe.
Fins a 14 opcions de medalla
Els atletes valencians, comptant als vallistas i a Mirón, tenen opcions de guanyar una medalla en catorze proves. Com Enrique Herreros (FC Barcelona) , que porta tota la temporada esperant la seua gran carrera de 1.500 (encara no ha baixat de 3.43) . O Yurena Hueso (Platges de Castelló) , la seua companya en el grup d'entrenament de José Antonio Redolat, que esperava fer un gran 800 el dilluns en el Palau Sant Jordi i que es va ressentir durant el calfament d'unes molèsties que tenia en el genoll. La valenciana té el menisc inflamat però confia a poder lluitar per les medalles este cap de setmana.
Més clar pareix tindre-ho Jorge Dávila (Platges de Castelló) , candidat indiscutible a l'or en l'heptatlón per davant del també castellonenc Óscar Bou. Sara Navarro (Colivenc) , l'última joia eixida d'Onil, que entrena amb José Antonio Ureña, el pare i preparador del campió d'Europa Jorge Ureña, aspira també a la medalla d'or en un pentatló en què no estarà María Vicente (disputarà la longitud) ni el castellonenc Claudia Conte comptar (Platges de Castelló) . La campiona a l'aire lliure veu este sub 23 més com un mitjà que com un fi i disputarà els 60 m tanques i la longitud amb la idea de preparar el pentatló de la setmana que ve en el Campionat d'Espanya absolut.
I les opcions de medalla les completen dos atletes del València CA, la velocista Carmen Marco, en els 60 metres, i la saltadora María González, en triple.
Llopis (CA Gandia) protagonitzarà amb Asier Martínez un dels grans polsos d'este campionat. El vallista navarrés ja li va derrotar el passat estiu i este hivern va demostrar que està a la seua mateixa altura després de córrer en 7.72 (a una centèsima del rècord sub 23 del valencià) el 22 de gener a França. L'endemà, a València, Llopis va córrer en 7.94, però el valencià venia d'estar cinc setmanes sense poder entrenar per una ruptura del solear. La seua preparació anava més lentament i diumenge passat, a Saragossa, va deixar una marca de 7.74 que, a més de ser mínima per a l'Europeu de Torun (del 4 al 7 de març) , és tot un desafiament per a Asier Martínez.
"Va a caure el rècord. Estic convençut. No sé qui dels dos ho batrà, però caurà. O potser ho batem els dos, qui sap", advertix Llopis sobre una carrera en què hi haurà un altre dos grans vallistas valencians: el castellonenc Kevin Sánchez (Platges de Castelló) , que arriba amb la tercera millor marca (7.90) , i Luis Salort, que arriba amb la quarta (7.97) i moltes incerteses.
Llopis és un atleta que va fent-se un nom a poc a poc, però que també ha incrustat en el seu historial sonates decepcions. L'última, aquella derrota en el sub23 a l'aire lliure enfront d'Asier Martínez. Però el de Bellreguard li resta importància. "L'any passat vaig competir molt i vaig arribar a este campionat molt passat de forma. No podia amb la meua vida. Així que clar que vull la revenja, però jo disfrutaré i ja està. Jo, el tema dels nervis i la pressió en les competicions importants, ho porte bé. Això em preocupa molt poc".
El pupil de Toni Puig està il·lusionat davant d'una sèrie de competicions que li il·lusionen: este compromís sub 23, el Campionat d'Espanya absolut el següent cap de setmana i, molt probablement, l'Europeu de Torun. Encara que no perd de vista el seu somni d'aconseguir els Jocs Olímpics, un desig que li va portar a demanar col·laboració econòmica per 'crowdfunding' en la plataforma GoFoundMe.
"Entrenem com gossos de carrer"
Si Llopis aspira a la medalla d'or, Javier Mirón és el favorit indiscutible a guanyar el títol de campió d'Espanya sub 23 en els 800 metres, la prova en què l'alacantí arriba clarament amb la millor marca de tots. El mediofondista del New Balance ja ha corregut per davall de 1.49 (1:48.96) , la mínima que li pot portar, com a sub 23, a l'Europeu, però està sent una temporada baix sostre molt complicada per dos motius: una periostitis i la pandèmia.
La lesió li ha limitat molt en els entrenaments. Primer li va obligar a abaixar el quilometratge i després van començar els dolors en quant es posava els claus." Vaig intentar sobreviure", explica sobre la seua forma d'arribar fins ací a pesar de les molèsties. "El meu objectiu va passar a ser no perdre la pista coberta, encara que no estic al 100 %. Psicològicament et tira per a arrere: em note que el turmell dret està menys reactiu, no té tanta urpa".
L'atleta que s'entrena amb Luis Arenes considera que açò no ha de ser problema per a imposar-se a València. "Jo també he passat per ser més xicotet en una competició i enfrontar-me a gent més gran. Llavors els veus que tenen un altre canvi. Per això sé que jo ara tinc bon canvi i vaig amb confiança, encara que no sobrat, que pot passar qualsevol cosa".
Quan Mirón parla d'entrenar com un gos es referix a les vesprades, ja de nit, que se n'anava a una recta de terra que hi ha en el polígon industrial d'Ibi. "No és ni un parc, és el lloc on van els de les fàbriques a menjar-se l'entrepà". Allí feia les sèries curtes i quan tocava un poc més llarg, com un fartlek, se n'anava a un carrer d'asfalt, també en el polígon, mentres el seu germà li il·luminava i li protegia amb el cotxe.
Fins a 14 opcions de medalla
Els atletes valencians, comptant als vallistas i a Mirón, tenen opcions de guanyar una medalla en catorze proves. Com Enrique Herreros (FC Barcelona) , que porta tota la temporada esperant la seua gran carrera de 1.500 (encara no ha baixat de 3.43) . O Yurena Hueso (Platges de Castelló) , la seua companya en el grup d'entrenament de José Antonio Redolat, que esperava fer un gran 800 el dilluns en el Palau Sant Jordi i que es va ressentir durant el calfament d'unes molèsties que tenia en el genoll. La valenciana té el menisc inflamat però confia a poder lluitar per les medalles este cap de setmana.
Més clar pareix tindre-ho Jorge Dávila (Platges de Castelló) , candidat indiscutible a l'or en l'heptatlón per davant del també castellonenc Óscar Bou. Sara Navarro (Colivenc) , l'última joia eixida d'Onil, que entrena amb José Antonio Ureña, el pare i preparador del campió d'Europa Jorge Ureña, aspira també a la medalla d'or en un pentatló en què no estarà María Vicente (disputarà la longitud) ni el castellonenc Claudia Conte comptar (Platges de Castelló) . La campiona a l'aire lliure veu este sub 23 més com un mitjà que com un fi i disputarà els 60 m tanques i la longitud amb la idea de preparar el pentatló de la setmana que ve en el Campionat d'Espanya absolut.
I les opcions de medalla les completen dos atletes del València CA, la velocista Carmen Marco, en els 60 metres, i la saltadora María González, en triple.
ÀLBUM DE FOTOS