La vesprada del diumenge 4 de març ha sigut la triada per la Federació Internacional (IAAF) per a fer entrega d'una medalla amb dotze anys de retard. La russa Tatiana Kotova (7,00) botà mes que cap de les seues rivals Tianna Bartoletta (6,80) i Naide Gomes (6,76) en el Campionat del Món disputat a Moscou en 2006, llavors una Concha Montaner banyada en llagrimes -després d'igualar els 6,76 de la portuguesa i ser quarta pel desempat del segon millor bot- va vore com el podi passava enfront d'ella sense poder pujar-se. Després del positiu de la russa uns anys més tard la IAAF la va desposseir d'aquell metall i la valenciana passà a ser tercera. Era medallista sense medalla. Però això ha deixat de ser així des de les 14.30h -hora britànica- d'un día que ja és història del nostre atletisme.

Aprofitant la disputa del Campionat del Món de Birmingham 2018 la IAAF va decidir tindre el detall amb les atletes que en el seu moment no pogueren pujar als escalons d'un podi que mereixien. Concha ha ocupat el tercer escaló i ha rebut el seu bronze. Ningú podrà fer la justícia suficient ni per ad ella mateixa ni per al seu entrenador d’aquell moment José Peiró. L'atleta de L’Eliana s'ha mostrat “feliç i emocionada al poder pujar al podi” i ha confessat que “la primera que vol mossegar esta medalla és la meua filla Alba”, una xiqueta que en aquell llunyà 2006 encara no havia nascut però que ara mateix ha disfrutat com la que més veient sa mare com a protagonista d'este reconeixement tan merescut.



Per: Carlos Domingo