Avís de cookies

Utilitzem cookies pròpies funcionals de sessió com p. ex. les que utilitzem perquè el lloc responga a la grandària de pantalla de l'usuari o l'idioma seleccionat. També usem cookies de tercers amb finalitats analítics, per a entendre com utilitzes la nostra pàgina web, i en funció d'això, millorar-la i fer-la més funcional .
Consulta la nostra Política de Cookies per a obtindre més informació.

Les cookies de sessió són necessàries. Pots acceptar les cookies analítiques prement el botó ACCEPTAR.

Cookies Analítiques
Cookies de Google Analytics.
Aquestes cookies ens permeten comptar les visites i fonts de circulació per a poder mesurar i millorar l'acompliment del nostre lloc. Ens ajuden a saber quines pàgines són les més o menys populars, i veure quantes persones visiten el lloc. Tota la informació que recullen aquestes cookies és agregada i, per tant, anònima. Si no permet aquestes cookies no sabrem quan va visitar el nostre lloc.

Cookies necessàries
Cookies analítiques
ACCEPTAR
federación valenciana de atletismo
FITXA NOTÍCIA
17/07/21
David Cantero, subcampeón de Europa en la cuarta carrera de su vida al aire libre/David Cantero, subcampió d'Europa en la quarta carrera de la seua vida a l'aire lliure
David Cantero, subcampió d'Europa en la quarta carrera de la seua vida a l'aire lliure

El triatleta d'Alaquàs dona la sorpresa en guanyar la medalla de plata en els 5.000 metres. “Fa uns mesos no sabia ni que hi havia aquesta prova en l'Europeu”, confessa


David Cantero és triatleta. De xiquet, amb nou anys, es va aficionar a aquest esport seguint el deixant del seu pare i el seu germà, que estaven en el Tri Cul Pelat, el club de triatló del seu poble, Alaquàs. Però l'any passat va començar, amb 17 anys, a fer alguna incursió molt esporàdica en l'atletisme. El divendres va disputar la final dels 5.000 metres del Campionat d'Europa sub20, que s'està celebrant a Tallinn (Estònia), sense grans aspiracions. “Mirava les marques dels altres i em donava per content si acabava entre els deu primers”, se sincerava aquest dissabte. Però el valencià va sorprendre a tothom, a ell inclòs, i va eixir de la prova com a subcampió d'Europa.


L'atleta del Cárnicas Serrano no s'ho creu i adverteix que les seues expectatives estaven molt per davall d'aquesta inesperada medalla de plata. “Et jure que no ho assimile. Però si mancant 800 vaig pensar: ‘Això ja comença a picar, ara és quan em passaran tots’. Però vaig aguantar i en l'última volta només pensava a resistir en la quarta posició, però va punxar el que anava tercer i mancant 200 metres vaig atacar al segon i li vaig passar. Però no m'ho vaig creure fins que quedaven cinquanta metres, just quan vaig passar al costat dels companys de la selecció, que no van deixar d'animar-me en tota la carrera”, assegura.


Cantero havia seguit enguany la seua preparació com a triatleta. El 8 d'agost té la Copa d'Europa a Riga, i al setembre una prova de la Copa d'Europa, a Banyoles, que és classificatòria per al Mundial de triatló. El seu entrenador, Roberto Cejuela, només li va donar dues setmanes, les dues últimes, de preparació específica per a l'atletisme. Abans, carrera a peu combinada amb la natació i el ciclisme.


Amb dotze anys va deixar el club del poble i va entrar en el Centre de Tecnificació de Cheste, on es va posar a entrenar amb Vanessa Huesa, l'entrenadora que li va formar com a triatleta. L'any passat, en veure que no parava de millorar, Huesa va contactar amb Roberto Cejuela, un tècnic que treballa en la Universitat d'Alacant i que entrena a triatletes de la talla de Fernando Alarza, Roberto Sánchez Mantecón o el migfondista Kevin López.


Alarza i Cejuela estava el divendres a Madrid realitzant el seu últim entrenament abans de volar aquest dissabte cap a Tòquio. Els dos van interrompre la sessió per a veure la carrera del seu jove company de 19 anys, que els va regalar aquesta alegria abans de partir. “Ara ja sabem on estem”, adverteix l'entrenador, que va tindre la primera notícia de Cantero fa quatre anys. “Un dia em dic Vanessa i em va dir que tenia un xaval que havia baixat dels 15 minuts en un 5K en ruta entrenant la carrera a peu només un parell de dies. No m'ho creia. I fa tres anys, un cap de setmana d'estiu, Vanessa em va demanar si podia vindre a entrenar amb nosaltres. I llavors va ser quan vaig veure que té molt bona economia de carrera”. Cejuela no té pressa. El seu pupil seguirà entre el triatló i l'atletisme i els resultats internacionals, -“que no les marques”, adverteix- seran els que marquen el seu camí.


L'any passat, al febrer, just abans de la pandèmia, l'atleta Davinia Albinyana, que treballa com a psicòloga esportiva a Cheste i pertany al Cárnicas Serrano, va convéncer a Cantero i a altres xavals perquè anara a competir al Campionat Autonòmic de cross. “Jo vaig arribar a Castelló i no coneixia a ningú. Vaig eixir a tota llet i després vaig mantindre la distància. Total, que em vaig proclamar campió autonòmic sub18. En acabar la carrera va vindre Pepe Peiró i em va preguntar que qui era i d'on eixia. I jo, que no sabia que era el seleccionador espanyol i el director tècnic de la *FACV, li vaig respondre: ‘I qui eres tu?’ No sabia qui era!”.


Dues setmanes després es va presentar amb el Cárnicas Serrano en el Campionat d'Espanya per Clubs. “Algú em va dir que isquera ràpid per a poder col·locar-me. Així que van donar l'eixida i em vaig posar a córrer forta. Quan portava 200 metres, em vaig girar i estava sol. I ara què faig? Doncs seguir. I vaig aguantar primer fins que em va superar un altre xaval i vaig acabar segon. Després em vaig estrenar en la pista coberta, en el 3.000, i en el Campionat d'Espanya sub18 només vaig poder ser tercer…”.


Va córrer tres carreres sota sostre i després es va oblidar de l'atletisme . Va dedicar l'estiu al triatló i al següent hivern va disputar el Federacions de cross -va ser tercer- i alguna prova de 1.500 en pista coberta. I ja va arribar l'estiu. Un dia, el seu representant, el *exatleta Álvaro Rodríguez, li va plantejar la possibilitat de disputar l'Europeu sub20. “Jo no sabia ni que en l'Europeu es corria el 5.000. No tenia ni idea”, reconeix. El problema és que no tenia la mínima, així que el 5 de juny es va plantar en el Gran Premi Els Corrals de Buelna, a Cantàbria. Com no tenia marca -l'única carrera de la seua vida en pista i a l'aire lliure havia sigut un 1.500 que li va recomanar córrer en Sevilla Kevin López- ho van ficar en una de les pitjors sèries. No li va importar. Es va posar primer en solitari i després de dotze voltes i mitja sense companyia va aconseguir el seu objectiu: 14.33.23.


Pepe Peiró li va demanar després que demostrara el seu bon estat de forma per a ser seleccionat, però com no estava inscrit ni tenia marca en el 3.000, es va quedar fora del Campionat d'Espanya. “Però jo sabia que aquest xic és molt bo i com anava a favor de l'interés de la selecció espanyola, li vaig deixar que me'l demostrara en una altra part, i va córrer en el Míting de Barcelona i va demostrar que estava bé (va fer 14.32.70)”, explica el seleccionador.


Després va continuar entrenant el triatló amb el grup de Cejuela a Alacant, on s'ha mudat enguany i on el següent espera acabar el Batxiller per a poder estudiar Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Mancant dues setmanes, el seu entrenador el va centrar en l'atletisme, on s'acaba de proclamar subcampió d'Europa en la quarta carrera de la seua vida en una pista de 400 metres. “Però si encara em sent incòmode amb els claus, no em familiaritze. I tàcticament soc un desastre. Però això ha sigut una bomba. Una alegria increïble que m'està costant assimilar. Ara vull classificar-me també per al Mundial, que serà l'any que ve a Kenya, a Nairobi, però no sé si em dona temps de fer la mínima (14.12.00). I, de moment, seguir amb els dos esports. Ja ho tinc parlat amb Rober. Aqueixa és la nostra idea”.


Ara tornarà a Espanya, carregarà la bicicleta, el vestit de bany i les sabatilles i s'anirà de concentració a Sierra Nevada. Perquè la seua vida esportiva segueix amb el triatló, on té altres objectius igual d'ambiciosos, arribar al Mundial de la seua categoria.

ARXIUS PDF