L’alacantí Eusebio Càceres ha tornat a un Campionat del Món en pista coberta, no ho feia des de l'edició d'Istanbul 2012, i ha aconseguit un dels llocs de finalista. Ha iniciat la final de llargada amb un salt de 7,91 encara que com ell mateix ha reconegut “el primer bot ha sigut roín per al menys m'ha permés estar ahí” - finalment esta ha sigut la seua millor marca en competició-. El problema ha arribat en el segon intent. “No sé si ha sigut en la batuda o en el vol però he notat alguna cosa que crec que ha de ser de tendó i ja no he pogut continuar be”, ha confessat en zona mixta. La veritat és que, després de dos nuls en el segon i tercer intent, ha passat el quart amb l’intenció de recuperar un poc la zona... però no ha sigut prou. Així l'atleta d'Onil es marxa amb una sensació més agra que dolça d'una competició que, com ell mateix ha comentat i a pesar d'eixa millor classificació personal de sempre, “tinc ganes de tornar a disfrutar a una final".

Per: Carlos Domingo