L'atleta valenciana persegueix també les plusmarques de longitud i 60 metres barres

Eva Gadea (CA Silla) va batre el passat cap de setmana el rècord del món en categoria màster W50 de triple salt amb una marca de 10,95. L'atleta valenciana va millorar en setze centímetres l'anterior plusmarca, que estava en poder de la ucraïnesa Valentyna Krepkina (10,79) des de 2017. A més, va elevar el rècord nacional 33 centímetres, ja que l'anterior, de 2009, era de Rosa Escribano amb 10,62. Aqueix mateix dia, el dissabte, va igualar també el rècord d'Espanya de longitud de *Loles Vives amb 5,57.

La flamant plusmarquista mundial, que va complir 50 anys al setembre, estrena d'aquesta manera la seua nova categoria després d'apropiar-se de tots els rècords d'Espanya de W45 en longitud i triple salt, tant a l'aire lliure com en pista coberta.

Gadea, que en la seua època en categoria absoluta va arribar a ser subcampiona d'Espanya de triple salt, en els temps en els quals Conchi Paredes era la reina d'aquesta especialitat que acabava de començar entre les dones, va deixar l'atletisme molt prompte, amb 25 anys. “En aquella època estava una mica farta de la vida d'atleta, d'estar sempre entrenant i viatjant, i tenia ganes de formar una família i de portar una altra vida. I també perquè ja intuïa que hi havia rivals que recorrien al dopatge i competies de manera desigual”, recorda.

La ja exatleta acabava d'acabar IVEF, va començar a treballar com a mestra i va tindre tres fills: Juan, Ramón i Víctor. Quan va nàixer el tercer, es va separar. “Així que em vaig dedicar durant anys a treballar i a criar jo sola a tres xiquets. Després de 18 anys fent atletisme, em vaig tirar altres 18 lluny de les pistes”.

En aquella època no estava tan estés com ara competir en el que llavors es coneixia com la categoria de veterans i ja començava a tindre problemes per a millorar les seues marques. Va deixar el grup de Rafa Blanquer, l'entrenador amb el qual havia aconseguit els seus millors registres, i va marxar a Àvila amb la idea de millorar al costat de Conchi Paredes -18 títols de campiona d'Espanya i en aqueix moment plusmarquista nacional- i el seu tècnic, Santiago Moreno. Però la valenciana no va acabar d'adaptar-se al dur hivern d'Àvila i va acabar perdent la motivació.

Després de molts anys retirada, un bon dia, en 2015, li va cridar José Luis Morant, un *excompañero del València CA. “Em va contar que volia fer a Catarroja el primer equipe màster de la Comunitat Valenciana. Jo tenia ja 42 anys i no tenia el menor interés a tornar. Però va insistir molt. Em va portar la fulla per a inscriure'm al col·legi i em deia cada dos per tres per a animar-me a fer el pas. L'últim dia del termini em va tornar a preguntar i ací li vaig dir que sí”, explica.

Els fills de Gadea tenien 10, 7 i 4 anys, així que entre cuidar d'ells i el seu ús en el col·legi Jesús i María de València no tenia molt de temps. Per això va dir que bé, però que només anava a competir, que no anava a entrenar ni un sol dia. D'absoluta havia arribat a saltar 5,61 en longitud i 12,53 en triple salt, així que es veia capaç d'estar en 4,70 o 4,80 i amb això era més que valuosa per a l'equip.

Encara així, malgrat no entrenar i estar una mica tocada, va acudir a l'estiu al Mundial de Lió i va aconseguir el seté lloc en triple. A l'any següent, en 2016, va començar a entrenar un parell de dies a la setmana, i així ja va aconseguir una medalla de bronze en un Europeu en pista coberta. I, a la fi, es va convertir en la millor d'Espanya de la seua categoria.

L'any posterior s'ho va passar pràcticament en blanc. Portava una vida massa estressant i el cos el va acusar. “Vaig enxampar una anèmia de cavall. Vaig arribar a tindre sis d'hemoglobina i això era molt perillós, així que vaig decidir parar”. Però un any més tard, en 2018, va tornar amb força. El Campionat d'Europa s'anava a celebrar a Espanya, a Madrid, i es va preparar a consciència. Eva Gadea no va fallar i es va anar d'aquesta competició amb una medalla de plata en triple salt i una de bronze en longitud.

El seu millor any encara estava per arribar. Abans de la pandèmia, en 2019, va acudir al Mundial de Torun (Polònia) i va aconseguir la tercera posició en longitud i la segona en triple salt després de batre un rècord d'Espanya de Loles Vives -la primera dona a Espanya que va baixar dels 12 segons i una il·lustre de la categoria màster- que tenia 18 anys. “A Loles Vives i a Rosa Escribano vaig per darrere llevant-los els rècords”, presumeix.

Després va arribar la pandèmia, però quan es va poder tornar a competir va iniciar una espècie de contrarellotge per a batre tots els rècords que li quedaven pendents abans d'acabar en la categoria W45. El de triple salt (11,29) ho va aconseguir res més tornar de Polònia. I el de longitud ho va perseguir per tota Espanya. Es va anar a competir a Sevilla, a Antequera i tres vegades a Gallur, a Madrid, on va aconseguir 5,57. El mateix va ocórrer a l'aire lliure i també ho va tornar a aconseguir: va elevar el de triple fins a 11,86 i el de longitud, que se li resistia i li va portar fins i tot a competir a Canàries, un dia va descobrir que, en realitat, ja el tenia, perquè valia el 5,57 de pista coberta.

Ara sap que té temps per a elevar molt els rècords de W50. Però alguns ja estan a tir i arriba fins i tot a impacientar-se. Un company, David, li va buscar tots les plusmarques -nacionals, europees i mundials-, li va fer un quadre amb aqueixos topalls en longitud, triple salt i 60 i 80 metres barres, i li ho va entregar perquè els tinguera presents. El primer ho tenia tan clar que van anar a veure-li al Palau Luis Puig els seus pares i els seus tres fills. El xicotet, Víctor, li va vacil·lar. “Mamà, si no bats el rècord, em compres les sabatilles que jo vulga”. La mare va acceptar l'aposta i va guanyar. El xiquet s'ha quedat sense ‘sapes’ noves.

Ella, de fet, està convençuda que portarà el rècord del món per damunt dels 11 metres. “Jo em veig capaç, fins i tot, d'estar prop dels dotze metres”. Ja siga el pròxim cap de setmana, a València, en el Campionat d'Espanya per clubs, on també atacarà el rècord nacional de 60 m barres -ho té María Jesús Sanguos amb 9,75 des de fa quinze anys- o a final de mes, a Orense, en el Campionat d'Espanya Màster.

L'atleta del CA Silla, que competeix també pel Catarroja en ser filial, està gaudint del seu retorn a l'atletisme. Primer com a autodidacta - “soc entrenadora d'atletisme i record com em preparava Rafa Blanquer”, adverteix-, encara que al principi es va ajuntar amb Concha Montaner, amb qui va entaular una bonica amistat. “Va ser un privilegi entrenar al seu costat”, admet. I després, a partir de 2018, amb l'ajuda de Yolanda Belda, una antiga companya i amiga. Ara, per qüestions d'horari -entrena de dimarts a diumenge al migdia-, es prepara una sola hora amb Vicente Villar.

No es marca una data de caducitat. Mentre es trobe bé, continuarà competint i lluitant per les plusmarques. Eva Gadea assegura que té una gran qualitat muscular i que això l'ajuda. “Jo, quan salt, em crec que tinc 20 anys”, assegura. Ambició, més que faltar-li, li sobra i no para de parlar dels rècords que té a tir i dels grans campionats internacionals dels quals espera tornar amb una medalla: al febrer, a Portugal, l'Europeu en pista coberta, i a l'estiu, a Finlàndia, el Mundial a l'aire lliure.