L'atleta de Bellreguard aconsegueix en semifinals la tercera millor marca espanyola de tots els temps (13.30)

Claudia Conte es veu obligada a retirar-se per uns forts dolors a l'esquena

Quique Llopis anava amb retard. Mentre tothom volava, ell encara anava agafant ritme després de la lesió. Però l'atleta del Gandia Alpesa va arribar pletòric al Campionat d'Europa de Munic. En la semifinal -es va deslliurar de les sèries per la seua marca- va donar una punyada en la taula: 13.30 (-0.3), que és una nova marca personal que li eleva ja al tercer lloc del rànquing espanyol de tots els temps. Només per darrere del plusmarquista Orlando Ortega (13.04) i del flamant campió d'Europa, Asier Martínez (13.14). En la final, un colp en la segona tanca amb el francés Sasha Zhoya va frustrar totes les seues opcions, reals, de lluitar per les medalles i es va haver de conformar amb un septim lloc (14.81) que li sap a molt poc.
“Em vaig content per la marca i trista per no haver pogut demostrar el meu potencial en la final. Però necessitava sentir que podia estar en l'elit, corrent amb els millors, i a Munic ho he aconseguit. En les semifinals m'he vist que era primer i m'he relaxat en les dues últimes tanques. En la final he tingut un colp fort amb el francés i ja està. Són coses que tenen les tanques i ja vaig per més”, va explicar el pupil de Toni Puig en acabar la carrera.

Claudia Conte va arribar amb la reserva a Munic. L'atleta de Benicàssim venia arrossegant unes molèsties a l'esquena des de fa temps, encara que aconseguia anar salvant els campionats. Fins a l'Europeu, on no va poder passar de la tercera prova de l'heptatló, el pes, on va arribar a renunciar al tercer llançament després d'haver-se quedat amb 11,51.
El dia no havia començat bé amb una marca molt discreta en els 100 metres barres (14.10) i un registre digne en l'altura (1,80), però el dolor el va obligar a deixar-lo en el tercer escaló de l'heptatló, la prova en la qual va eixir infiltrada perquè l'esquena va començar a molestar-lo en el Míting d'Arona. En acabar, abans dels 200, amb el que havia de tancar el primer dia, va decidir que el deixava, que així no anava a poder seguir, que la llargada i la javelina anaven a ser un martiri.
“El problema el vinc arrossegant dos mesos i mig. Tot va començar en el Míting d'Arona, on em vaig fer mal en la javelina. Després vaig ser al Campionat d'Espanya de Nerja i allí vaig fer quasi totes les proves bé però en la javelina vaig tornar a fer-me mal. El Campionat del Món va eixir bé i vaig poder competir en quasi totes les proves sense dolor, excepte la javelina, encara que dies abans no ho tenia clar. Vaig tornar del Mundial i pensava que anava bé. He fet marques personals entrenant aquestes últimes setmanes i estava en molt bon moment de forma, però ací, a dos dies de començar, el cos ha dit que fins ací. Aquests dies estic amb antiinflamatoris. La jornada del matí l'he salvada, però en el pes ja no he pogut.
És frustrant perquè he anat als meus dos primers grans campionats -també va ser sisena en el Mundial de pista coberta de Belgrad- i no he pogut donar el cent per cent en cap dels dos. La javelina és un dels meus forts i no he pogut aprofitar-la en cap de les competicions que he fet, i ací ja sabia que m'anava a costar, però volia acabar la temporada bé perquè era el primer campionat que venien els meus pares a veure'm”.
D'altra banda, el valencià Marcos Ruiz, que competeix per la federació catalana, va acabar cinqué en la final de triple salt (16,78) en la qual Pablo Torrijos va fer tres nuls. “Enguany he tingut una mala temporada i hui és clar que no ha sigut el meu dia, però també tinc clar que això ho remuntaré i tornaré a ser el que era”, va dir el castellonenc.