La Comunitat Valenciana acaba amb 17 medalles: quatre ors, sis plates i set bronzes

Yurena Hueso puja al podi per primera vegada en un Campionat d'Espanya

Pablo Torrijos i Yurena Hueso, amb un segon i un tercer lloc, i els relleus del Platges de Castelló i el Fent Camí van elevar a la Comunitat Valenciana fins a les 17 medalles en el Campionat d'Espanya que s'ha celebrat en Nerja (Màlaga). Al final van ser tres medalles d'or, sis de plata i set de bronze.

Pablo Torrijos porta catorze anys sense faltar a la gran cita nacional de l'estiu. I ho va fer, després de set mesos en blanc, que va interrompre tímidament amb la temporada ja començada. En la seua tercera aparició, el saltador, set vegades campió d'Espanya, va sumar una medalla de plata a la seua col·lecció amb un salt de 16,72 (+1.7), el millor d'aquest any atípic amb tan poques competicions a les seues cames.

El saltador del Platges de Castelló, un referent de l'atletisme espanyol, va aconseguir el passat estiu el somni de disputar els seus segons Jocs Olímpics. Però en el calfament, res més eixir a calfar, en la primera carrera, encara sense claus, va notar un dolor en el taló. El saltador arrossegava problemes i va eixir a l'estadi infiltrat, però ací es va trencar. Al desembre, quan es creia ja recuperat, van tornar les molèsties al peu. I això, un edema ossi, li va fer desaparéixer en la temporada de pista coberta. A l'abril ja va començar a entrenar i a poc a poc va deixar de fer mal i va poder tornar a preparar-se amb normalitat, encara que amb retard.

En Nerja sabia que la mínima per al Mundial era una cosa utòpica, però la de l'Europeu (16,95) sí que la veia al seu abast. “Però potser he acusat la falta de sensacions en competició. Porte només dos mesos d'entrenament bo i és ara quan comence a veure'm bé”.

L'altra novetat que ha irromput durant la seua absència es diu Jordan Díaz, l'atleta nacionalitzat que ahir va tornar a batre el rècord d'Espanya. Aquesta vegada fins a 17,87 (i un salt ventós de 17,93). Torrijos es va mostrar crític amb la rapidesa de la seua nacionalització, que no amb el portentós saltador nascut a Cuba. “El nivell està un adulterat hui dia. Potser quan passen dos o tres anys ho normalitzaré o ho veuré normal, però m'impacta que algú que porta set mesos puga ser espanyol. Ha passat molt poc temps per a assimilar que de sobte hi ha algú de 18 metres. Crec que les coses es poden fer d'una altra manera, com va dir Katir, que es va queixar que no tots són iguals. I és un crítica al sistema, mai a la persona. Encara que és bo que en la meua prova puge el nivell”.

La primera de Yurena

Yurena Hueso és una atleta notable. Ni un talent innat ni una xica del munt. Però li faltava pujar l'esglaó per a tractar-se amb l'elit nacional. Ha lluitat durant anys per ser millor, més ràpida, més resistent, més hàbil en carrera, i la seua coronació ha arribat en 2022. Primer en aconseguir córrer en 2.03 i aquest cap de setmana, en *Nerja, amb la seua primera medalla en un Campionat d'Espanya absolut.

L'atleta de Manises, que integra el cada vegada més selecte grup d'entrenament de José Antonio Redolat, estava radiant després de la carrera. “Al final veia la medalla llunyana, però portava desitjant-la des de fa molts anys. Això és el fruit de molts anys d'esforç, de perseverança, d'estar molts anys ací a la vora. Em faltava creure-m'ho. Perquè durant la carrera anava pensant: ‘Yurena pots, Yurena pots’. Altres anys en el moment del canvi tenia el nivell però he dubtat. Hui he tirat cap avant i estic molt contenta. La quarta he dubtat perquè no volia quedar-me quarta, però al final he aconseguit la medalla que sempre he somiat”, va explicar.

Abderrahman El Khayami va aconseguir la que, probablement, era la seua màxima aspiració en una de les finals de 1.500 més complicades dels últims anys amb rivals com Mario Romo, que va ser el campió, Mo Katir, Nacho Fontes o Adel Mechaal. El migfondista que entrena amb José Antonio Redolat, va entrar cinqué amb la seua millor marca de sempre (3.38.17). Enrique Herreros, que fa unes setmanes no sabia si competir per uns problemes físics, va entrar dècim (3.40.41.).

El llançador alacantí Ángel Poveda es va quedar a només nou centímetres del podi en la final de pes amb un llançament de 17,36, lluny dels seus millors registres. Alejandro Noguera va acabar huité (16,81) i el campió paralímpic Kim López, onzé (16,45).

María Ureña va tindre una vesprada infausta. No va arribar en el seu millor dia i damunt va entropessar dues vegades amb una atleta que va caure just quan es va produir el canvi en el grup de cap. La xativina va acabar dotzena amb 17.12.49.

En els relleus, van caure tres noves medalles. Dos del Platges de Castelló, que va guanyar el 4x100 de dones i va ser tercer en el 4x400 femení, i una del Fent Camí, subcampió d'Espanya de 4x100 en homes.