L'atleta d'Onil va aconseguir superar uns dolors al peu per a superar els huit mil punts i emportar-se la medalla d'or en el decatló

Carmen Ramos, Pablo Torrijos i Lois *Maikel Martínez també es proclamen campions d'Espanya

Jorge Ureña (Platges de Castelló) porta, com molts atletes a tot el món, fent càlculs des de fa setmanes. Els esportistes han incorporat a les seues rutines revisar el rànquing per a veure les seues opcions olímpiques. El d'Onil és un d'ells perquè l'infortuni -una lesió a Arona o una pluja torrencial en el segon dia d'Alhama de Murcia- ha frenat la seua oportunitat d'aconseguir la mínima olímpica (8.350 punts). A Getafe, al Campionat d'Espanya, va arribar arrossegant les molèsties al peu que va patir en fer un mal gest en la longitud del seu últim decatló, i va haver d'anar dosant-se per a no lesionar-se. Només va fer un salt en la longitud (7,47), el va acusar molt en l'altura (1,97) i fins als 110 m tanques, on, a més, va patir una ensopegada en l'última tanca que li va castigar amb un temps de 14,37. Però després va remuntar amb la javelina (61,10) i va rematar en el 1.500 per a superar els huit mil punts (8.073), que, segons la calculadora, ha de transportar-li fins als Jocs de Tòquio.

El seu pare i entrenador, José Antonio Ureña, es va tirar el cap de setmana encreuant els dits perquè sabia que el decatló penjava d'un fil per culpa d'aqueix peu. Però el seu fill porta anys demostrant que no es rendeix mai i va aconseguir superar els huit mil punts que li deixa amb un peu i mig a Tòkio. Una altra proesa per al seu palmarés.

El valencià Pablo Trescolí (Platges de Castelló), que arribava amb dolors en la ròtula, va sorprendre amb un gran segon dia que li va premiar amb la medalla de plata (7.665 punts).

Carmen Ramos (Platges de Castelló) va assistir a Getafe a la seua despertar com heptatleta. La castellonenca es va proclamar campiona d'Espanya després de completar unes combinades amb bones sensacionals. L'atleta de Manoli Alonso es va anar per damunt dels 5.600 punts (5.659). “Tanque la competició amb el més important que és l'or. I això és gràcies a la meua entrenadora que sempre està amb mi i m'aguanta les meues berrinches”.

La campiona s'ha tirat tres anys superant una lesió després d'una altra. Contratemps que van arrossegar molta frustració, encara que ara comença a veure la llum i a creure que ella pot ser la tercera espanyola a superar els sis mil punts. “Vaig passar d'estar sola a estar amb dues persones que estaven a més nivell de jo. És una cosa que xoca. Claudia Conte era la xiqueta que estava amb mi i ara és la xica que ha superat els sis mil punts. És espectacular per a les proves combinades i espere acostar-me al seu deixant per a en un any o dos poder estar al seu nivell”.

Pablo Torrijos (Platges de Castelló) és dels privilegiats que fa mesos que sap que estarà en els Jocs Olímpics. Però aqueixa calma, potser, li ha fet perdre una mica de tensió. A Getafe va véncer, però amb un millor salt (16,88) que no satisfà les seues expectatives. Ara espera explotar a Oslo, en els Bislett Games, divendres que ve. El seu company Marcos Ruiz va acusar els dolors que té en la fàscia i a penes va poder realitzar un salt en condicions, que es va anar fins a 16,23, que li va valdre la medalla de plata. José Emilio Bellido va acabar quart amb un salt de 16,12.

Una final històrica

La final de salt de longitud va ser una de les millors de la història dels Campionats d'Espanya i quatre valencianes van estar dins. La millor va ser Fàtima Diame (València CA), que es va penjar la medalla de plata després d'aconseguir el seu millor salt de sempre, 6,68 (-0.7). La valenciana es va quedar a només un centímetre de l'or, que va ser per a Leticia Gil, que també va fer marca personal, alguna cosa que van aconseguir les deu primeres.

L'atleta de Rafa Blanquer estava contenta per haver millorat el seu sostre, però es va quedar amb un gust amarg perquè considera que està en condicions d'aconseguir la mínima per als Jocs Olímpics (6,82). “Venia amb l'objectiu de la mínima perquè aquestes últimes setmanes em trobava molt bé. He arrossegat una lesió de genoll aquesta temporada i això m'ha impedit competir molt, només tres vegades i ho he notat a l'hora d'ajustar els tres primers salts. Estic contenta per guanyar una medalla però no satisfeta. Encara que em queda una oportunitat a Castelló el dimarts, que és una bona pista”, va explicar.

Diame va assegurar que va ser molt especial viure des de dins un concurs tan espectacular com aquest, amb dotze atletes per damunt dels sis metres i quatre per damunt dels sis metres i mig. “Ha sigut una passada. Les xiques han estat increïble. A cada salt anaven fent marca personal i això anava donant més adrenalina a la competició, que ha sigut molt ajustat. Ha estat molt bé”.

La jove Evelyn Yankey (València CA), de només 17 anys, va acabar sisena amb un salt de 6,28 (-1.5) i un concurs amb tres salts per damunt de la seua ja antiga marca personal (6,16). La deixebla de Niurka Montalvo, la campiona del món de salt de longitud a Sevilla 99, Aqueix registre li permet, a més, classificar-se per al Campionat d'Europa sub20, que se celebrarà a Tallinn del 15 al 18 de juliol.

Claudia Conte (Platges de Castelló), que venia de convertir-se en la segona espanyola de la història que aconseguir superar els sis mil punts en l'heptatló, va decidir apostar a Getafe per la longitud, una prova en la qual aquesta temporada havia trobat més incerteses que alegries. La castellonenca també va eixir del fossat amb una marca personal (6,27) i damunt va complir amb la missió de recuperar les bones sensacions en aquesta prova amb vista a l'Europeu sub23 que se celebrarà a Tallinn del 8 a l'11 de juliol. La quarta, que ja es donava amb satisfeta amb haver pogut estar en la final després de superar una ciàtica, va ser l'alacantina Marieta Jover (5,97).

Lois Maikel Martínez (Platges de Castelló) es va penjar la seua cinquena medalla d'or en uns Campionats d'Espanya. El discòbol va patir durant tota la final i durant algunes rondes va arribar estar fins i tot fora dels llocs de medallista. Fins que en el cinqué va soltar el braç i va llançar 61,68, una marca inassolible per als seus rivals. En la final, Mihael Ciocan va acabar dècim (49,28).

Una altra llançadora, Judit Prats (AA Catalunya), va traure la seua millor versió de l'any a Getafe. L'atleta de Juanvi Escolano va signar la seua millor marca de la temporada (14,42) i això li va servir per a emportar-se el regal de pujar al podi al costat de dues llegendes del llançament de pes a Espanya: Belén Toimil i Úrsula Ruiz.

Víctor Ruiz (Platges de Castelló) va aconseguir pujar al podi en una prova tan cara com són els 3.000 m obstacles. El castellonenc es va emportar la medalla de bronze (8.35.88) i el dimarts, a Castelló, en el Memorial Pesat, intentarà fer la mínima olímpica. L'alacantí Andreu Blanes (Cárnicas Serrano) es va anar molt decebut al no haver pogut passar del huité lloc en una temporada en la qual no ha aconseguit fer una carrera com esperava.

Abderahman El Khayami (Platges de Castelló) va aconseguir la classificació per temps per a la final de 1.500 i Javier Mirón, el líder espanyol de l'any, va véncer en el seu semifinal dels 800, demostrat que està en un gran moment.