Em veig capaç de superar els 70 metres”, assegura el martillista de Castelló, que va llançar 67,75 a Califòrnia i que estudia des de 2019 a Arkansas State University

Aimar Palma (Castelló, 1999) va llançar fa uns dies, el 16 d'abril, 67,75 amb el martell. L'atleta del Platges de Castelló, un jove de 22 anys que competeix en la NCAA amb la samarreta d'Arkansas State, va aconseguir batre en Walnut (Califòrnia) el rècord autonòmic de Juan Vicente Mampel (66,65 des de 2012) per més d'un metre. D'aquesta signatura es col·loca amb la sisé millor marca espanyola de l'any i com el decimoséptim martillista nacional de tots els temps.

El llançador de la Comunitat Valenciana se'n va anar als Estats Units en l'estiu de 2019. Des de jove li havia cridat l'atenció la possibilitat d'estudiar en una universitat nord-americana. “M'agrada, sobretot, com valoren l'esport, i en els últims anys d'institut ja vaig començar a informar-me i a buscar la manera d'aconseguir una beca. Sabia que volia estudiar un grau universitari però que a Espanya anava a ser bastant complicat poder compaginar entrenaments i estudis, així que vaig optar per vindre'm ací”, explica des de Jonesboro, on es troba Arkansas State University.

El nou plusmarquista autonòmic va començar en l'atletisme amb 13 anys en Gaetà Huguet. El seu pare va ser llançador de disc i sempre li estava esperonant perquè provara. Un dia va ser a la pista en unes jornades de portes obertes, li va convéncer i es va apuntar. El martell el va atraure des del primer moment. “Ho vaig triar perquè vaig pensar que era la prova en la qual més m'anava a divertir. Des del principi va haver-hi alguna cosa que em va enganxar completament i que em va fer voler millorar. I, a més, m'agrada perquè és una prova tècnica en la qual el físic influeix però no tant com en els altres llançaments”.

Palma, que entrenava a Castelló en el grup de Mari Carmen Vidal i que era amic i company de l'anterior plusmarquista, Juan Vicente Mampel, va acabar triant Arkansas per la influència d'un altre llançador espanyol, Cristian Ravar, que havia tingut una bona experiència en aquesta universitat que des de 1972 sempre ha comptat amb algun esportista en els Jocs Olímpics. Alguns dels Xarxa Wolves (llops rojos) més destacats d'Arkansas State són Jaylen Bacon, un velocista que ha baixat dels deu segons en els 100 metres (9.97) i que ha sigut medallista de plata amb el relleu estatunidenc de 4x100 en el Mundial de Londres 2017, i Sharika Nelvis, una corredora de tanques que ha corregut en 12.34 -dècima en el rànquing mundial de tots els temps en els 100 metres barres- i que ha guanyat cinc vegades en mítings de la Diamond League.

L'atleta de la Comunitat Valenciana està cursant el tercer any del grau de Màrqueting amb èmfasi en vendes. Cada dia dedica entre tres i quatre hores a l'atletisme adoctrinat per Matt Kraft, un entrenador que porta catorze anys treballant per als Xarxa Wolves. Palma viu en uns apartaments dins del campus d'aquesta universitat situada en un Estat que el llançador defineix com "bastant rural però molt conegut pels seus llacs, rius i parcs naturals”.

Cada dia es desperta a les huit de la setmana, desdejuna en la cafeteria del campus i després de centra dues o tres hores en les seues classes. En acabar treballa com a tutor d'Español en la universitat i, quan conclou les tutories, sol entrenar entre les dues i les cinc o les sis de la vesprada. Torna a la cafeteria per a sopar i després allarga la jornada un parell d'hores més per a fer treballs i estudiar.

L'integrant del Platges de Castelló, que porta ja tres competicions per damunt dels 65 metres, està encantat en la NCAA. “Jo crec que és la millor organització acadèmic esportiva que existeix hui dia. No conec cap altre sistema que ajude tant als atletes a poder aconseguir un títol universitari alhora que entrenes. És cert que les temporades comencen més prompte i es competeix més seguidament però només fa falta acostumar-se i saber quines són les prioritats de l'atleta. En el meu cas la prioritat són els campionats universitaris i per això em veig obligat a deixar en segon pla els campionats d'Espanya. Encara així m'agrada allargar la temporada per a arribar al Campionat d'Espanya a l'estiu”.

Aqueix llançament de 67,75 en Walnut, a l'est de Los Angeles, eleva al jove castellonenc al disseté lloc entre els millors martillistas espanyols de la història. I ho aconsegueix amb només 22 anys i molt per davant en una prova tan tècnica com la seua. “És un honor per a mi haver entrat en el top-20 i ara una de les meues metes és superar els 70 metres, que, la veritat, després de tot el treball que he realitzat ací, em veig capacitat. L'atletisme, per a mi, és més un mitjà que un fi, però mentre puga continuar entrenant a aquest nivell i continue gaudint de l'esport, m'agradaria poder allargar la meua carrera al màxim”.