Antonio Martínez vol estar prop del podi en la seua categoria

Júlia Font, Guillermo Albert i Ricardo Cherta són els altres valencians que estan en la selecció espanyola

Andreu Blanes i Antonio Martínez van passar tres setmanes en una modesta cabanya a la muntanya, en Peguerinos (Àvila), preparant el World Mountain & Trail Running Championship, el Mundial d'aquesta modalitat que se celebrarà aquesta setmana, del 3 al 6 de novembre, a les muntanyes de Chiang Mai (Tailàndia). Els dos corredors d'Onil formen part del grup de cinc valencians, al costat de Júlia Font, Guillermo Albert i Ricardo Cherta, que integren una selecció espanyola que compta amb 33 atletes (18 homes i 17 dones).

Andreu i Antonio, tots dos nascuts a Onil, són amics des de xiquets i durant alguns anys van formar part de l'elit de l'orientació. Després cadascun va prendre el seu camí: Blanes cap a la pista i els 3 000 m obstacles, i Martínez cap al trail. Però el primer és un tot terreny que es defensa molt bé també a la muntanya i per això, després d'haver de renunciar a la temporada de pista a l'aire lliure per la covid persistent, va triar preparar aquesta competició, en el seu cas la Classic *Up & Down (10.7 km en els quals pugen a un pic a 771 metres d'altitud i tornen a baixar), en la qual serà un dels candidats al triomf.

Els problemes van arribar a l'hivern, després del Campionat d'Espanya de cross en el qual va fregar el podi. “Em vaig posar la vacuna i vaig començar a veure que no podia fer intensitat malgrat que el meu estat de forma era bo. Em feien molt de mal les cames. No les controlava muscularment i em feia por fins a caure'm a terra”. Encara va disputar un 10K a Saragossa, el 3 d'abril, on va tornar a sentir-se fatal. Per això va decidir parar dues setmanes sense fer res. “Després vaig tornar a córrer i el cor anava a la seua bola, Ara se'm fa fins a rar recordar-lo. Però no em vaig desmoralitzar. Va ser dur perquè no tenia solucions, però no vaig perdre la calma i em vaig dedicar a buscar-li solució. Mai vaig esbrinar què va ser realment. Vas a tots els recursos que tens i ningú et sap dir amb exactitud què és. Vaig llegir un munt d'articles i ací vaig començar a trobar-me millor a poc a poc. El cos va anar responent als estímuls d'entrenar. No sé la solució exacta. Si que vaig veure que la medicació de l'al·lèrgia m'ajudava. És un suplement antiinflamatori amb cúrcuma natural i això sembla ser que em va ajudar”.

A la fi de maig ja va començar a entrenar molt poc a poc. Una mica de ciclisme per a veure com responia el cor. Al principi amb por i molta cautela. Fins que al juny va començar a retrobar-se, a tornar a entrenar en plenitud. Però llavors ja només quedaven uns pocs dies per al Campionat d'Espanya a l'aire lliure i va decidir canviar d'objectiu. El seu repte anava a ser la Serre Zinal, una de les proves més prestigioses del calendari de trail. L'atleta del Cárnicas Serrano va començar a preparar-lo sense estar en forma encara, però li servia de guia per a anar avançant. “Vaig triar aqueixa carrera perquè és una de les mítiques, se m'adaptava bé perquè no era massa llarga i participaven tots els bons: Kilian (Jornet) i companyia”.

Els dies previs a la carrera van ser un viatge a la muntanya russa. “Uns dies li deia a Natalia (Milla, la seua núvia) que anava a batre el rècord de la prova i altres que anava a quedar el 40. Perquè, realment, jo no sabia el meu nivell ni el de la carrera”. Andreu Blanes va entrar segon, però setmanes després va ser desqualificat el kenià que es va emportar el triomf, Mark Kangogo, per dopatge, amb el que l'alacantí era el campió de la Serre Zinal, una carrera en la qual va protagonitzar una espectacular remuntada en la qual va superar a rivals de la talla de Kilian Jornet. “Al final, el millor, més que el resultat, va ser saber que el meu cos no s'havia anat. La meua por era que tenia 30 anys i que el rendiment anava a començar a baixar. Però aqueix dia se't lleva aqueixa por”.

Ara, pensant ja en el Mundial, se sent igual que abans de Sierre Zinal: uns dies es veu campió i altres, alguna cosa més a baix, encara que sempre entre els deu primers. “És clar que em veig amb opcions, ho he preparat molt bé”.

El bon temps, al contrari que en altres concentracions realitzades a l'hivern, ha acompanyat a Andreu Blanes i Antonio Martínez durant aquests dies en Peguerinos, a més de mil metres d'altitud. Però no va ser un bona notícia del tot. Els dos sabien que a Tailàndia els esperen unes condicions molt més dures, amb calor i molta humitat. Per això van tirar d'enginy perquè no els enxampe per sorpresa i cada dia eixien a córrer amb samarretes tèrmiques i un paravents posat.

Així han estat vint-i-un dies. “Encara que cadascun preparara una carrera diferent, intentem compaginar el màxim possible els entrenaments”, puntualitza Antonio Martínez, que correrà la modalitat de Trail Running, 38 quilòmetres amb 2.425 metres de desnivell positiu i pujant fins als 1.344 metres d'altitud. El d'Onil estarà en aquesta prova amb altres dos valencians: Ricardo Cherta i Júlia Font, la millor especialista de la Comunitat Valenciana, que, en el seu cas, ha preparat la competició en la serra d'Orihuela, on viu des d'el mes de maig passat al costat del seu nuvi. La vigent campiona d'Espanya, una atleta d'Alfondeguilla (Castelló), arriba amb molta confiança: “Em trobe millor que mai. La preparació ha sigut excel·lent i arribe a la cita sense poder retraure'm res. La veritat és que vaig amb moltes ganes i molt motivada. A Orihuela, a més, feia molta calor i humitat i això m'ajudarà a Tailàndia”.

Antonio Martínez, com Andreu Blanes, va haver de simular aqueixa calor entrenant amb excés de roba durant tres setmanes que han viscut de manera espartana. “Estàvem en una cabanya molt humil d'un anterior seleccionador d'orientació, Alberto Mínguez, que sempre ens ajuda i ens la deixa quan volem entrenar. És xicoteta però acollidora. Té una cuina-menjador, dues habitacions separades i un bany. No necessitem més”.

El d'Onil s'enfronta al seu tercer Mundial i vol millorar el resultat que va obtindre en els dos anteriors: un huité lloc a Portugal i un seté a l'Argentina, on es va proclamar campió per equips. Martínez arriba amb la confiança que li dona haver completat la millor temporada de la seua vida, amb un destacat segon lloc en la *OCC de l'Ultra Trail Mont Blanc, un resultat que no s'esperava. “No tenia grans expectatives perquè quatre o cinc setmanes abans vaig passar la covid. No sabia fins i tot si anar o no. Vaig parlar amb Marco de Gasperi, del meu equip, Scarpa, i em va animar a anar-me a entrenar per aquelles muntanyes. Li vaig fer cas, vaig estar en un camp d'entrenament en el terreny on anava a competir i em va vindre de perles. És la carrera de més repercussió, malgrat ser la més curta de la UTMB. Va ser molt especial perquè l'any passat em vaig retirar en el quilòmetre 40. Encara que enguany vaig tindre problemes de rampes i no sabia, malgrat que anava primer, si anava a poder acabar. No tenia pensat lluitar pel podi i em vaig veure davant pensant a guanyar. Després va vindre aqueix problema i vaig patir molt. És una carrera que recordaré tota la meua vida”.

Durant les tres setmanes en Peguerinos, Antonio Martínez ha fet entre 140 i 150 quilòmetres setmanals i entre 4.000 i 5.000 metres de desnivell. En acabar els entrenaments, Andreu cuinava i ell fregava. “Ens repartim les tasques i hem cuidat molt l'alimentació. Sense que faltara energia, que hem entrenat molt, però tot súper saludable, res de processaments”.

Cada matí s'alçaven a les set i mitja, desdejunaven i marxaven a entrenar a les deu i mitja. A la una menjaven, berenaven a les quatre i mitja i a les sis i mitja feien la segona sessió. A les huit i quart sopaven i a les deu o deu i mitja ja estava dormint en la cabanya. Només els quedava temps per a llegir, mirar alguna cosa en l'ordinador i veure alguna sèrie o pel·lícula. La majoria dels dies, Antonio Martínez agafava el son llegint unes pàgines de ‘Invicte’, el llibre de Marcos Vázquez que ensenya els conceptes bàsics de la filosofia estoica. “Em ve bé aquesta lectura. M'estic mentalitzant que isca bé o malament, no és la fi del món”.