Avís de cookies

Utilitzem cookies pròpies funcionals de sessió com p. ex. les que utilitzem perquè el lloc responga a la grandària de pantalla de l'usuari o l'idioma seleccionat. També usem cookies de tercers amb finalitats analítics, per a entendre com utilitzes la nostra pàgina web, i en funció d'això, millorar-la i fer-la més funcional .
Consulta la nostra Política de Cookies per a obtindre més informació.

Les cookies de sessió són necessàries. Pots acceptar les cookies analítiques prement el botó ACCEPTAR.

Cookies Analítiques
Cookies de Google Analytics.
Aquestes cookies ens permeten comptar les visites i fonts de circulació per a poder mesurar i millorar l'acompliment del nostre lloc. Ens ajuden a saber quines pàgines són les més o menys populars, i veure quantes persones visiten el lloc. Tota la informació que recullen aquestes cookies és agregada i, per tant, anònima. Si no permet aquestes cookies no sabrem quan va visitar el nostre lloc.

Cookies necessàries
Cookies analítiques
ACCEPTAR

federación valenciana de atletismo
FITXA NOTÍCIA
18/11/22
Chazarra, el gordito que se convirtió en campeón/Chazarra, el gros que es va convertir en campió
Chazarra, el gros que es va convertir en campió

L'atleta del Club Atletisme Dolores, que entrena a València amb Redolat, va ser el millor sub23 en el Campionat d'Espanya de cross per clubs


Fa poc més d'un any, Miguel Ángel Martínez Chazarra, a qui el món de l'atletisme coneix com Chazarra, era un xic amb sobrepés que es dedicava a estudiar Física. Era impossible pensar que aqueix jove acabaria proclamant-se, diumenge passat, vencedor en la carrera sub23 del Campionat d'Espanya de Cross celebrat a Atapuerca. El representant del Club Atletisme Dolores culminava així -aconseguint, a més, una plaça per a l'Europeu- el seu retorn a l'atletisme.


Chazarra té vint anys i una memòria difusa. A l'atleta de Rojales, al sud d'Alacant, a la Vega Baixa, li costa recordar els seus orígens, el dia que el seu cosí, quan Miguel Ángel encara era un xiquet, li va proposar anar amb ell a una carrera popular a Dolores. Però no oblida que quan va deixar el seu poble per a anar-se a estudiar la carrera a València es va estressar perquè es passava el dia pujat en el metre. Al matí anava al campus de la Universitat de València a Burjassot, després marxava al pis on vivia, que estava prop de la Politècnica, i a la vesprada havia de creuar-se la ciutat per a entrenar en l'Estadi del Túria per a després agafar i tornar de nou a casa. “Al final no complia amb els estudis ni amb l'esport, així que a la fi de 2020 vaig decidir deixar l'atletisme”, recorda.
El problema és que ell va continuar menjant com si entrenara tots els dies. Perquè a ell li encanta menjar. Quan es va voler adonar, se li havia anat la mà. *Chazarra relata això divertit, uns dies després de guanyar a Atapuerca amb un *cuerpecillo de 1,79 i 64 quilos, i recorda que va arribar a posar-se en 78 quilos, que per a ell és molt. Així que aqueix estiu, l'alacantí de 19 anys va decidir que havia de tornar. Primer va cridar a José Antonio Redolat, que era l'entrenador que havia triat a València aconsellat pel seu amic Isaac Theo Hirshman, i li va pregar que tornara a acollir-li en el seu grup. L'entrenador, una llegenda de l'atletisme valencià, li va obrir les portes, però a canvi li va demanar molta serietat. I després es va canviar a un pis amb Isaac i altres atletes al costat de la pista, amb el que guanyava molt de temps cada dia.
La setmana abans de començar la pretemporada va eixir a rodar dos o tres dies per a millorar el seu aspecte físic, però encara així va arribar alarmantment baix de forma. “Vaig començar al setembre i era impossible seguir al grup. Em vaig tirar més d'un mes fent entrenaments jo només. Necessitava anar agafant-me al meu ritme i em vaig tirar també el primer mes amb un gran dolor en les tíbies, una periostitis brutal. Cada trepitjada era dolor. Ho passava fatal. Però vaig anar agafant-me. No podia tornar-li a fallar a Redo. Amb el temps em vaig adonar que m'estava fent bé. Vaig tindre paciència i confiança en mi. Sabia que era qüestió de temps, encara que no sabia ni si anava a poder batre les meues marques. I ara l'atletisme és com el meu psicòleg i totes les vesprades carregue les piles en la pista”.
La temporada li va recompensar. Va aconseguir bons resultats i va millorar les seues marques personals. El seu entrenador sabia que tenia a un gran atleta entre mans, encara que fora quasi un desconegut en l'àmbit nacional, que li ha conegut ara, després d'aquest triomf a Atapuerca. Però no té pressa i vol que *Chazarra seguisca els passos que ha de seguir un jove de vint anys. “Té qualitats aeròbiques molt bones i, encara que ell prefereix el 5 000, ha de fer primer el 1500 abans de passar al 5000. Ens pot donar alegries en el 1500 i fer marques interessants perquè està entrenant amb dos bons corredors com són Enrique i Abde (El Khayami). Té cap i quan ha de tirar el fre de mà, el fa. Sap quan estrényer i quan no. És molt treballador i ara té les coses molt clares. Només que, com a Andrea Romero -l'atleta de Formentera que entrena amb ells i que va guanyar la carrera sub23 de dones-, els assenyalen com a fondistes i primer han de passar una etapa de migfondistes perquè això els vindrà bé en el futur per a aguantar els ritmes alts”.
Abans que Redolat, el seu entrenador va ser Edu Castaño. Chazarra es va buscar la vida a Dolores, on tampoc hi havia pista però almenys sí un club d'atletisme. Allí, a deu minuts de Rojales, en un equip on es van especialitzar en el camp a través i les llargues distàncies perquè no tenien mitjans per a més, va compaginar l'atletisme amb el futbol. Al final va véncer l'esport individual perquè se li donava bé i els resultats li lluïen molt i perquè el futur en el futbol no era molt falaguer. “Jo jugava de carriler i em tirava tot el partit pujant i baixant la banda. Però, la veritat, aquell equip era rematadament dolent i per això em vaig decantar per l'atletisme”.
El primer èxit, molt modest, va anar de xiquet. En una carrera a Dolores. El xaval va travessar la meta en tercera posició, però just després, ja fora de carrera, li va passar un altre xic. L'home que els anava recollint en ordre, va veure a l'altre xiquet en tercera posició i se'l va emportar per al podi, deixant sense medalla a Chazarra.
Amb Castanyer tiraven d'imaginació per a suplir l'absència d'una pista i feien les sèries en un quadrat d'aproximadament 500 metres. Van estar junts tota la seua etapa de formació, fins que Chazarra es va anar a estudiar a València i es va passar al grup de Redolat. Primer ho va intentar amb els plans de Castanyer, entrenant en solitari, sense ningú amb qui compartir l'esforç, però al final es va rendir a l'evidència: necessitava un grup. No coneixia a Redolat en profunditat, però, aficionat a l'atletisme com és, sí que havia vist alguna carrera seua en YouTube.
El seu moment àlgid ha sigut aquest triomf a Atapuerca. Chazarra arribava fort i confiat, però desconeixia si hi havia algun rival més en forma que ell. La vespra, Enrique Herreros, el company, més experimentat, amb el qual ha anat creixent aquests dos anys, amb qui ha compartit més sèries i moments durs, li va donar algunes consignes per a fer una carrera perfecta l'endemà. “I després vaig córrer de manera intel·ligent i em va anar bé. El meu objectiu era acabar entre els sis primers perquè a l'Europeu de cross van sis, però després em vaig trobar bé i vaig aprofitar el meu moment mancant 1.500 metres per a anar-me en solitari”.
Molta gent de l'atletisme espanyol li va descobrir en aqueix cross i aquesta setmana diversos clubs i representants s'han interessat per ell. Chazarra diu que ho porta amb calma i Redolat li està ajudant perquè no es descentre. Ells saben que l'11 de desembre, a Torí, és el Campionat d'Europa de cross i que aqueix és el dia que ha de parlar. Fins llavors, treball.

ARXIUS PDF