L'atleta, recuperada d'una greu lesió a l'esquena, disputarà un heptatló en el Décastar de Talence, una de les capitals de les proves combinades

El dissabte, a les dotze menys vint, sonarà un tret en Talence, en l'extraradi de Bordeus. Claudia Conte s'incorporarà i eixirà corrent cap a la primera tanca. Només pensarà a arribar bé, passar-la i seguir per la següent. Després, per l'altra. I així, fins al final. Un resum en tretze segons del que han sigut aquests últims tretze mesos. L'atleta del Platges de Castelló reapareixerà aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, en el Décastar, una de les reunions de proves combinades més importants del món, després de superar una greu lesió a l'esquena. “La setmana passada estava *asustadísima, però aquesta ja estic una mica més tranquil·la”, explica dies abans d'eixir cap a França.

Conte es va retirar després de tres proves durant l'heptatló de l'Europeu de Munic. No ha oblidat la data: 17 d'agost de 2022. Encara recorda que no podia seguir de tant de dolor a l'esquena, que ho va deixar durant el llançament de pes, quan ja era insuportable malgrat tots els medicaments que portava damunt, i que va marxar a l'hotel, on es va passar la resta del dia plorant de pura frustració. Unes setmanes abans, en Eugene, ja havia notat que aqueix problema anava a més. La castellonenca, una gran competidora, ho va salvar: va acabar novena en el Mundial amb una nova marca personal (6.194 punts). Però el segon dia va ser molt pitjor que el primer per les molèsties.

El problema creu que venia de l'heptatló que va fer a Arona, a principis de juny, quan va sentir una forta burxada en la javelina que el va obligar a posar-se una faixa per primera vegada. Abans, per maig, en el Campionat d'Espanya Universitari, ja havia notat alguna cosa. Després d'Arona va tornar a Castelló i va veure que el dolor anava en augment. Cada vegada que feia pesos, no ho podia suportar. Així que va aparcar el treball en el gimnàs fins al Campionat d'Espanya de *Nerja. Després d'aqueix cap de setmana, a la fi de juny, Manoli Alonso, la seua entrenadora, li va dir que només anaven a anar al Mundial si estava per a fer marca personal. Amb l'ajuda del fisioterapeuta, Rubén Mateu -el mateix que va treballar un temps amb Serena Williams-, van poder tornar a treballar amb els pesos i van estar en Oregon.

Van estar, però d'aquella manera. Conte es prenia en aquells dies tres ibuprofeno cada dia. “A mi em feia mal el costat esquerre des del míting d'Arona, però dos dies abans del Mundial va començar a fer-me mal en el costat dret. Em va semblar rar. Portava molt de temps prenent antiinflamatoris i el dia de la javelina em van haver de punxar *Voltaren. No podia llançar. Allí ja havia de tindre un edema en la vèrtebra però l'anava emmascarant. Molta gent em deia que era normal. Ningú li donava importància”.

Abans de viatjar a Munic li van receptar Diazepam. Ella volia competir en l'Europeu i va acabar forçant al límit. Quan va acabar, rendida, va ser al metge de la selecció a demanar-li la seua dosi per al dolor. Christophe Ramírez li va dir que no, que s'havia acabat, que no podia continuar abusant de tots aqueixos medicaments. Li tocava estrényer les dents i aguantar. “Van ser uns dies d'un dolor horrible”.

Un mes després li van fer una ressonància. Ací ja tenia seriosos problemes per a alçar-se d'una cadira, per exemple. Després, un *TAC. El van obligar a portar una cotilla les 24 hores del dia. Només li ho podia llevar a la dutxa. I a la nit, a més, magnoterapia. Així durant tres mesos. D'octubre a desembre. El seu problema era la vèrtebra L5. “La vèrtebra, a més del cercle que tots tenim al cap, té unes aneguetes que es poden trencar en el que es diu espondilolisis. El que passa és que això no és tan greu com la fractura per estrés que tenia a l'altre costat del cos de la vèrtebra amb un edema molt gran”.

Tres mesos amb l'esquena parcialment immobilitzada la va afeblir molt. Era l'hora del treball de core -en la zona central del cos- i les abdominals. Després, el primer gran avanç, córrer amb un flotador dins d'una piscina. Això donaria pas a la bicicleta estàtica i alguna màquina de força assistida. Sempre asseguda i amb l'esquena fixa. Aqueixos van ser els mesos en què, aprofitant l'aturada, se'n va anar a Saragossa per a fer unes pràctiques -ella estudia Disseny i solo li falta aprovar una assignatura i fer el TFG- en Pelat. Seus van ser els dissenys dels matalassets del Mundial de Budapest.

L'atleta de Benicàssim estava classificada per al Mundial, però no estava llesta. La seua tornada als entrenaments, molts dies sola, a un ritme molt inferior al dels seus companys, amb els ànims pels sòls, van portar noves molèsties en els bessons i als peus. Va haver de fer-se unes plantilles i moltes setmanes, després d'un avanç, tocava retrocedir. Com en els 100 metres barres, un obstacle darrere l'altre. Tretze mesos de sofriment. Alguns dies, si tenia la regla o una mica de febre, l'esquena li feia mal. Tornaven les pors, els dubtes. “Em vaig posar nerviosa perquè pensava que era tornar i competir. Però no”.

A l'estiu es juntament amb diversos dels seus companys i es va anar durant el Mundial a Budapest. Com a espectadors. Només que al final del dia, quan eixien de l'estadi, tots s'anaven de sopar i després de festa, i ella marxava al llit per a entrenar al matí següent. Molta disciplina, moltes ganes per tornar a ser una de les millors atletes espanyoles del moment. Claudia *Conte, que al setembre pensava que igual podia competir en el Mundial, va anar rebaixant i retardant els seus nous objectius. L'últim de tots era el Décastar de *Talance. “I ací estic, a punt de reaparéixer. L'únic problema és que enguany hi ha un nivell altíssim i tem no estar a l'altura. Encara no estic súper bé. Ara mateix estic com a sòl estar al maig en una temporada normal. Jo note que em falta confiança i fer moltes més tècniques. Realment tinc dubtes i por de tornar a fer-me mal, però cal fer aquest pas”.

L'atleta preparada per Manoli Alonso no volia tancar l'any sense fer un heptatló. Aquesta prova, a més, suma punts per a la classificació per als Jocs de París, ara sí, un objectiu real i ambiciós. És l'hora de ressorgir. Les últimes setmanes ha visitat amb freqüència a la seua *fisio i en Talence viatjarà amb Claudia la seua millor amiga, Sara Gil, que ha estudiat el doble grau de Nutrició i Fisioteràpia. Són dos de les variables que més ha treballat aquests tretze mesos. Jesús *Lavanda, el seu nutricionista, va adaptar la dieta a les seues noves necessitats. Engreixar podia ser un problema afegit que *Conte no va voler permetre's. També convenia evitar els aliments inflamatoris. Calia afinar. Sí que va descartar l'ajuda psicològica. “He tingut a molta gent que m'ha donat suport aquests mesos. Cadascun afronta les coses a la seua manera i la meua manera va ser aqueixa. Igual m'abellia traure-ho jo cap avant. Hi ha hagut moments dolents però havia de passar-ho malament. No sentia que necessitara l'ajuda d'un especialista, jo sentia que havia d'eixir d'aquesta remant. I he remat molt”.

Ella va preferir el muscle de la seua gent, el rap eixordador en les seues oïdes, lectures intranscendents i les converses amb la seua amiga María Vicente, una altra heptatleta en recuperació. Elles s'entenien, sabien de què parlava l'altra, les penes compartides… Les dues ja estan llestes, amb París en l'horitzó. Claudia pegarà primer. Abans, un tret en Talance, deu tanques i set proves per davant.