L'atleta d'Onil tanca la primera jornada de l'heptatló un punt per damunt del seu rècord d'Espanya

Jorge Ureña, vigent subcampió d'Europa d'heptatló, s'aferra a la seua última oportunitat d'estar del 2 al 4 de març a Istanbul defensant el seu estatus, sent, com és, un clàssic ja dels podis d'aquesta competició. Però li faltava la mínima i el d'Onil va llançat per ella en Gallur, a Madrid, on s'està celebrant el Campionat d'Espanya. La primera jornada, després de quatre de les set proves, va acabar com a líder amb 3.447 punts, un per damunt del seu rècord d'Espanya (6.249 punts).

L'alacantí va destapar el campionat amb la seua millor marca de sempre en els 60 (7.79), gasolina per a una vesprada redona. Després va saltar 7,50 en el primer salt i el va deixar. No va voler arriscar. La lesió està superada, però encara té el seu pòsit en la ment d'Ureña, que no acaba d'oblidar-se de les molèsties. Però va tornar a estar a un nivell molt alt en el pes (14,52) i es va defensar en l'altura, el major repte per al seu peu, el de batuda, que va protegir amb una bena més psicològica que pràctica.

A la seua ombra, jugant a l'atletisme, està el seu gran amic Eusebio Càceres. El gran saltador de longitud, fart de tant de quart posat -ha acabat en aquesta posició en Jocs Olímpics, Mundials i Europeus-, necessitava un hivern de desconnexió, de seguir en l'atletisme però d'una altra manera, sense pressió. Per això va deixar Madrid, va tornar a Onil i es va posar a roda d'Ureña i el seu pare, José Antonio, l'entrenador de tots dos, en una volta als seus orígens, quan era un excepcional atleta de combinades, abans de deixar-les per la longitud.

Càceres va aprofitar l'impuls inicial de les proves més favorables (6.85 en el 60 i 7.81 en la longitud) per a remar en les dues següents (11,44 en pes i 1,87 en altura). Al final del dia romania en el segon lloc amb 3207 punts, més de cinquanta d'avantatge sobre el tercer, Pol Ferrer (3.155).

El problema és que en l'altura va començar a tindre moltes molèsties musculars. Càceres no està acostumat a tant tute, però sap que això és un joc per a ell i demà, si sent dolors amenaçadors, ho deixarà. La perxa i el 1.000 no auguren un dia massa brillant.

Els dos altres atletes de la Comunitat van acabar més arrere: Pablo Roelas és nové i Paco Gómez, dotzé.

En les combinades de dones, en el pentatló, no va arribar l'esperada resurrecció de Carmen Ramos, una altra atleta que porta molts mesos amb lesions i problemes de tota mena. La castellonenca va acabar sisena amb 3.877 punts, lluny de les seues expectatives. La valenciana Sandra Férriz va acabar en un notable nové lloc amb nova marca personal (3.524 punts). I Mara Herrando, que entrena amb Ramos en el grup de Manolo Alonso, a Castelló, va ser la dotzena (3.389).

Els tres valencians que corrien en les dues semifinals de 3.000, entrenats tots ells per José Antonio *Redolat, just en el dia del seu aniversari, van aconseguir ficar-se en la final, que se celebrarà el dissabte a la vesprada. En la primera, *Abderrahman El *Khayami va mantindre el control en tot moment en una carrera en la qual *Adel *Mechaal es va escapar des del principi i va arribar fins i tot a enganxar amb el grup en teoria perseguits. El de Sagunt va entrar tercer (8.14.69) i es va classificar per llocs, igual que el seu company Enrique Herreros, que va ser sisé. En l'altra semifinal, el jove Miguel *Chazarra, atleta *sub23, va entrar en setena posició i es va colar en la final per temps (8.10.23).

Laura Castillo va complir amb escreix en les sèries de 200. La valenciana del Safor *Teika va entrar segona amb la seua millor marca de sempre (24.48) i el premi va ser una plaça en les semifinals del dissabte a la vesprada.