L'atleta d'Almussafes aconsegueix la medalla de plata amb l'equip espanyol de marató

Eusebio Càceres es fica en la final de longitud sense posar en risc el seu peu

No era el dia de Laura Méndez. L'atleta d'Almussafes va notar des dels primers quilòmetres que no anava a ser la seua marató ideal. Les altres tres espanyoles -Marta Galimany, Irene Pelayo i Elena Loyo- es van anar per davant i ella va començar la lluita contra la seua ment. No es va rendir i el premi a no retirar-se va ser una medalla de plata per equips en el Campionat d'Europa.

La fondista del Platges de Castelló va acabar en el lloc trenta-dosé, amb una marca de 2h39:15, lluny de les seues expectatives. Però la sempre combativa Laura Méndez no estava disposada a retirar-se amb els seus pares i el seu germans animant pels carrers de Munic. El seu entrenador, Manolo Ripollés, li cridava a cada pas que aguantara, que la recompensa era ser subcampiona d'Europa per nacions.

La valenciana donava per bo el sofriment durant els 42,195 quilòmetres en la meta de Munic: “La veritat és que les sensacions van ser dolentes des d'un principi. Intentava trobar un grup per a anar més còmoda, però vaig seguir a poc a poc. En l'última volta, on pensava que jo tindria més força, és la que m'ha costat més al final amb molta calor. Però estic molt contenta, som subcampiones d'Europa i no puc estar més orgullosa”.

Mentre Laura Méndez corria per l'asfalta de Munic, Eusebio Càceres superava amb èxit la classificació per a la final de longitud en l'Estadi Olímpic. L'atleta d'Onil es va ficar amb la tercera millor marca dels participants -7,93 (+0.1)- i aquest dimarts (20.27 hores, Teledeporte) disputarà una final en la qual, una vegada més, lluitarà per les medalles.

El saltador que entrena a Madrid amb Juan Carlos Álvarez va tirar de sang freda per a no poder en risc el peu i va renunciar al segon i tercer salt malgrat que no tenia la classificació directa (aquells que passaven de 8,05). “Ha anat bastant bé. Era un dia una mica gos perquè els vents eren bastant dolents. No entenc la decisió de l'organització de no canviar els fossats perquè això farà que les marques no siguen molt bones. Però he tingut bastants bones sensacions, el peu m'ha aguantat -arrossega unes molèsties des del Mundial de Eugene- i he tingut la sort de fer 7,93 en el primer. Conforme estava el dia, estava quasi segur que anava a entrar. Normalment hauria fet un segon, però sabent com tenia el peu he preferit parar i ha eixit bastant bé. Ara, a esperar a veure si demà puc enxampar aqueix salt (de medalla)”, va comentar l'alacantí.