L'olímpica alacantina s'acomiada de l'atletisme en el Campionat d'Espanya que se celebra aquest cap de setmana a Madrid

Marieta Jover està llesta per al comiat. El seu adeu ja té data, el dissabte a les 17.45 hores (Teledeporte), i lloc, en Gallur, en la pista coberta de Madrid, on aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, es disputarà el Campionat d'Espanya. Per això l'alacantina no afronta el tancament a la seua carrera com un homenatge o una festa sinó com una competició en la qual intentarà saltar el màxim i, si li donen les cames, fins i tot pujar al podi en la final de longitud. “Jo competiré. Amb el cap posat en el fossat, en el meu entrenador i en mi, com sempre. Sé que és una competició diferent, però no la vull veure així. Vull gaudir i donar-ho tot. Vull ser ambiciosa. L'homenatge, a la nit, amb una cervesa…”.

Als seus 34 anys, sorprén que la seua retirada no coincidisca amb l'estiu, amb el final de la temporada a l'aire lliure, però això té una explicació. “Jo ja hauria d'haver-ho deixat, tenia aqueixa necessitat, però vaig tindre diverses lesions que em van impedir competir, i al setembre em vaig plantejar deixar-ho o seguir per a deixar-ho competint; i jo volia fer-ho on tot haurien començat, en una pista d'atletisme. Havia de posar-li data de caducitat a això i el meu cap i el meu físic sol estaven per a la pista coberta”.

La seua no és una retirada dramàtica. La saltadora alacantina està molt il·lusionada amb tot el que s'obri davant ella com exatleta. “Em retire perquè hi ha vida més enllà de l'atletisme i el físic ja no és el que era. Abans feia dos dies de tècnica i una competició, i ara faig una tècnica a la setmana i em fa mal el genoll, em fa mal el turmell i em fan mal fins a les pestanyes. Ara tinc la docència, que m'encanta, i també m'abelleix fer altres coses i crear una família”.

Marieta parla de deixar l'atletisme on tot va començar, en una pista, on van ficar a aqueixa xiqueta inquieta, que no parava des que va començar a caminar amb nou mesos i que va provar de tot: gimnàstica rítmica, judo, bàsquet, futbol sala, futbol 7. “En una competició escolar vaig ser a una pista i el primer entrenador, Nikolai, un ucraïnés, em va tirar l'ull. Durant un temps el vaig compaginar amb el futbol. Fins que em van prohibir continuar jugant al futbol amb els xics i llavors em vaig decantar per l'atletisme”.

El fossat li va obrir els braços a una saltadora amb una qualitats excepcionals. En l'historial de María de la Mar Jover -Marieta des que el seu pare, amb qui parla en valencià, li deia així- hi ha rècords d'Espanya d'infantil, cadet, juvenil tant en longitud com en tanques curtes. I títols de campiona d'Espanya en totes les categories. “Diuen que se'm donava bé”, recorda amb modèstia. “Va haver-hi un any que fins i tot em vaig quedar a quatre punts d'un rècord d'Espanya de proves combinades”.

A poc a poc l'atletisme va deixar de ser un joc. Marieta es va convertir en una atleta més disciplinada que entrenava amb Salvador Vila. Encara que després, amb el temps, va entendre que això, en part, va ser un error. “Això ha de ser com un joc. Moltes vegades confonem la professionalitat amb pressió, amb haver de demostrar als altres i ens omplim el cap de fem. Només competeixes per a obtindre un resultat que ho marca tot: rebre una beca o anar a tal campionat. Això ens fa perdre el rumb. Vaig tocar fons després de Riu 2016 i em vaig posar en mans de Toñi Martos, la meua psicòloga des de llavors, i a partir d'ací treballem molt per a entendre que si estàs en la pista és perquè ho decideixes i gaudeixes, i llavors flueixes; i quan flueixes, ixen els resultats. Moltes vegades et saltes els passos”.

La seua última etapa va decidir afrontar-la amb Cristian Arjonilla com a tècnic. “Amb ell vaig recuperar el somriure en la pista”. I això, gaudir en el corredor de salts, ho va acabar convertint en el seu lema: “Amb el somriure posat”. I llavors es va adonar que aconseguir uns Jocs Olímpics va ser un triomf colossal, però el seu que major triomf era gaudir de l'atletisme amb el somriure posat.

El somriure també li acompanya diàriament en el seu treball com a mestra d'Educació Física en el col·legi Florida d'Alacant. Ella s'encarrega dels més xicotets, els alumnes de primer, segon i tercer de Primària. “M'encanta. Els seus somriures i les seues abraçades no els canvie per res”.

En començar la temporada, la seua última temporada sota sostre, va traçar un full de ruta. Una de les parades va ser en el Gran Premi Ciutat de València, en el Palau Luis Puig, on va rebre un homenatge de l'atletisme valencià i on Concha Montaner, el seu referent, li va entregar una placa en reconeixement al seu llegat. “Va ser una alegria immensa veure que les teues companyes, perquè més que rivals són companyes, són ací per a acomiadar-te. Em va emocionar que elles i la FACV tingueren aqueix moment per a posar en valor la meua carrera esportiva”.

Sobre la pista es va ajuntar la línia de successió de grans saltadores de longitud valencianes. El passat, amb Concha Montaner; el present, amb Fàtima Diame, i el futur, amb Evelyn Yankey. “Em va emocionar molt veure a Concha perquè sempre ha sigut el meu referent. A Fàtima és que l'he vista créixer com Concha em va veure a mi. I Evelyn Yankey és la demostració que la roda no per a i continua girant i donant grans saltadores valencianes”.

En la següent parada va sorgir un greu contratemps. Abans del Campionat Autonòmic, Marieta estava una mica delicada del peu, però, sobretot, el seu pare, Paco, va patir un infart que afortunadament ja està recuperat. “Va ser un esglai. Ho vam haver de portar a Urgències i la veritat és que el meu pare ha tornat a nàixer”.

El seu pare i la seua mare, Carmen, han sigut el seu principal suport durant aquesta reeixida carrera esportiva en la qual va arribar a saltar 6,78 -sisena més ben espanyola de tots els temps-. “La meua mare era com la mare de la Pantoja, no es perdia una. Sempre m'han acompanyat a les competicions. Fins que el meu pare va començar a posar-se nerviós”.

El dissabte serà la seua última competició, el seu últim concurs, el seu últim salt. Ací estarà de nou al costat de Fàtima Diame, la favorita, Tessy Ebosele, Irati Mitxelena i la resta de les millors saltadores de longitud a Espanya. I també les companyes de la Comunitat que venen trepitjant forta per darrere: Lluna Arnás, Pepa Gombau o Elena Corella.