Avís de cookies

Utilitzem cookies pròpies funcionals de sessió com p. ex. les que utilitzem perquè el lloc responga a la grandària de pantalla de l'usuari o l'idioma seleccionat. També usem cookies de tercers amb finalitats analítics, per a entendre com utilitzes la nostra pàgina web, i en funció d'això, millorar-la i fer-la més funcional .
Consulta la nostra Política de Cookies per a obtindre més informació.

Les cookies de sessió són necessàries. Pots acceptar les cookies analítiques prement el botó ACCEPTAR.

Cookies Analítiques
Cookies de Google Analytics.
Aquestes cookies ens permeten comptar les visites i fonts de circulació per a poder mesurar i millorar l'acompliment del nostre lloc. Ens ajuden a saber quines pàgines són les més o menys populars, i veure quantes persones visiten el lloc. Tota la informació que recullen aquestes cookies és agregada i, per tant, anònima. Si no permet aquestes cookies no sabrem quan va visitar el nostre lloc.

Cookies necessàries
Cookies analítiques
ACCEPTAR
federación valenciana de atletismo
FITXA NOTÍCIA
11/07/22
Miguel Baidal, campeón tres años después/Miguel Baidal, campió tres anys després
Miguel Baidal, campió tres anys després

Els atletes de la Comunitat tornen de Santander amb dos ors, cinc plates i huit bronzes


A Miguel Baidal (Cárnicas Serrano) ningú anava i li deia que ja no confiava en ell, però l'atleta d'Alacant portava mesos notant-lo. Ell sentia que ja no era aquell xaval de 17 anys que va sorprendre a tothom guanyant un Campionat d'Espanya de cross que, encara que la seua prioritat era el triatló, li convertia en una promesa de l'atletisme. I, a més de sentir-se una miqueta bandejat, van vindre mesos molt difícils perquè va enganxar dues lesions seguides i damunt compaginava els entrenaments amb els estudis d'una enginyeria. Per això, el dissabte, quan va travessar primer la meta de la final de 5.000 metres del Campionat d'Espanya sub23, a Santander, va esclafir a plorar d'emoció i felicitat. Baidal, a la fi, tres anys i quatre mesos després d'aquell triomf a Càceres, tornava a ser campió d'Espanya.


Baidal ja està a Alacant de tornada i acaba d'acabar una videollamada amb un professor perquè aprofitarà l'estiu per a llevar-se una assignatura de l'any que ve. Aquest alacantí de vint anys -complirà 21 en uns dies- estudia Enginyeria Biomèdica i va a curs per any. Al setembre començarà quart i confia a haver acabat la carrera el pròxim estiu.


La victòria a Santander, en la pista d'atletisme Ruth Beitia, no sols va ser contra pronòstic sinó que es va produir gràcies a una remuntada extraordinària en la recta final, en el mateix lloc on els seus rivals acostumaven a sotmetre-li quan, fruit d'entrenar tres esports, ell flaquejava. Però aquesta vegada va ser a l'inrevés i Baidal, que aspirava al podi però que pensava que l'or era per a Adam Maijó -va entrar tercer-, va sorprendre a tots els seus rivals per a adjudicar-se el títol.


Baidal, que encara té un any de sub23 per davant, recorda la seua història en l'esport. “Fa quatre anys em vaig apuntar al Club Atletisme Crevillent per a poder optar a ser esportista d'alt rendiment i tindre ajuda per a entrar en la universitat. Acabem sent subcampions d'Espanya per clubs i ho vaig aconseguir. A l'any següent vaig ser campió d'Espanya sub20 de cross. No em va fer canviar, però sí que veure que, a més del triatló, tenia una altra opció. En 2020 va començar la pandèmia i durant el primer mes, a meitat de temporada, vaig decidir canviar, deixar el triatló. Vaig tindre temps de reflexionar, entendre que la carrera també és una prioritat per a mi i que el triatló em llevava moltes més hores. Així que vaig optar per centrar-me en l'atletisme”.


Molts dies, Baidal estava a les deu de la nit fent sèries en la piscina. Fins que un dia va entendre que això no era el millor per a un xic tan jove. Alguns prefereixen deixar els estudis i fer-se professionals del triatló, però ell volia ser enginyer tant com penjar-se una medalla d'or. “El triatló m'obligava a tirar-li unes hores que no tenia. I a més és un esport en el qual un dia pots ser primer i en el següent acabar vinté. Per molt en forma que estigues, hi ha moltes transicions i mil factors que no pots controlar. I, al final, dediques massa hores per a la repercussió que té i els diners que perceps”.


També va influir que la natació li costava molt. I que el seu esport favorit és el ciclisme -ha anat diversos anys amb cotxe a Pirineus per a veure algunes etapes del Tour-, però el que millor se li dona és córrer. Encara que després arribava a la pista i es veia, per la inexperiència, maldestra tàcticament i més lent que els altres en la volta final.


La sort tampoc li va somriure. Va prendre la decisió de centrar-se en l'atletisme i es va lesionar. El canvi va tindre un preu i quan va pujar els quilòmetres que corria cada setmana, el va acabar pagant. A l'estiu de 2021 va patir un edema ossi al peu. Li va costar recuperar-se i, quan ho va fer, va tornar a caure. “Al gener i febrer vaig patir una inflamació en la zona del aductor i el cuádriceps. Se m'inflamava molt quan corria”.


Però l'atleta del Cárnicas Serrano va aconseguir deixar arrere tots els obstacles i al març va poder començar a entrenar en condicions. Una setmana abans del Campionat d'Espanya, el 3 de juliol, es va proclamar a Gandia campió autonòmic de la Comunitat Valenciana en 1.500 (3.47.06). Es veia ràpid i a la vesprada, en lloc de descansar, es va ficar unes sèries de 200. Dos moments que li van fer recuperar la fe en si mateix.


Set dies després va viatjar a Santander i va descobrir que sí, que ja era un fondista amb molt millor final. “He canviat la mentalitat i en la final ja vaig fer l'últim 400 en 57 o 58 segons. Quan vaig veure que entrava primer, em vaig emocionar. Em vaig recordar de tot el que havia passat, de les lesions, de la pèrdua de confiança, de les dificultats perquè t'agafen en una carrera… I va eixir tota l'emoció”.


Encara que, en realitat, va ser campió pels pèls. A la volta de Santander va començar a notar la gola seca i cert malestar. Es va fer un test i va donar positiu per covid. “No ho vaig passar en la pandèmia i ho he agafat ara. Només espere no acusar-ho molt perquè he vist com han patit atletes com Andreu Blanes i és terrible”.


Aquest resultat, aquest triomf en el Campionat d'Espanya sub23, li retorna tota la confiança i la motivació. A ell i al seu entrenador, Adrián Peris. “M'ha ajudat molt. Jo no tinc un grup gran per a entrenar. Jo he sigut dels seus primers atletes i només coincidisc amb *Moha Reda i els meus antics companys de triatló, amb els qui, per cert, isc amb bici el dia que no entrene atletisme. Els entrenadors joves també mereixen tindre les seues oportunitats o mai podran fer-se un nom. Adrián està al dia de l'últim en innovacions i noves metodologies d'entrenament i crec que és molt bo. L'any que ve tornaré a ser sub23 i a la fi hi haurà un Europeu en el qual pense anar per tot”, adverteix el representant del Cárnicas Serrano, el club que tampoc va perdre la confiança en ell.


Quinze medalles


Miguel Baidal va aconseguir una de les dues medalles d'or que va obtindre l'atletisme valencià a Santander. L'altra va arribar gràcies al relleu de 4x100 de dones del Platges de Castelló, que es va imposar amb un nou rècord dels campionats. La Comunitat va aconseguir quinze medalles en el Campionat d'Espanya sub23: dos d'or, cinc de plata i huit de bronze.


Els segons llocs van vindre de la mà d'Emma García Palència (Platges de Castelló), amb 4.929 punts en l'heptatló; Miguel Izquierdo (Capex) en el 100 (10.60), Francisco Manrique (Platges de Castelló), que va saltar 14,76 en triple; Víctor Faus (Safor Teika), que va llançar 48,87 en disc, i Andreu Boix (Platges de Castelló), que va aconseguir una gran marca de 7.550 punts en el decatló.


Les medalles de bronze les van aconseguir María González (València CA), que va saltar 12,65 en triple; Gema Martí (FC Barcelona), que va llançar 58,34 en martell); Pablo Drees (Gandia Alpesa), que va córrer els 400 metres tanques en 51.80; Ferran Ramírez (Platges de Castelló), que va saltar 7,41 en longitud; Carlos Cano (Joventut Atlètica Elx), que va tirar 16,70 en pes, i Jorge Dávila (Platges de Castelló), que va arribar als 7.483 punts en el decatló i Angel Navarro en Disc (platges de Castelló) que va llançar 46,18.

ARXIUS PDF
LINKS