Avís de cookies

Utilitzem cookies pròpies funcionals de sessió com p. ex. les que utilitzem perquè el lloc responga a la grandària de pantalla de l'usuari o l'idioma seleccionat. També usem cookies de tercers amb finalitats analítics, per a entendre com utilitzes la nostra pàgina web, i en funció d'això, millorar-la i fer-la més funcional .
Consulta la nostra Política de Cookies per a obtindre més informació.

Les cookies de sessió són necessàries. Pots acceptar les cookies analítiques prement el botó ACCEPTAR.

Cookies Analítiques
Cookies de Google Analytics.
Aquestes cookies ens permeten comptar les visites i fonts de circulació per a poder mesurar i millorar l'acompliment del nostre lloc. Ens ajuden a saber quines pàgines són les més o menys populars, i veure quantes persones visiten el lloc. Tota la informació que recullen aquestes cookies és agregada i, per tant, anònima. Si no permet aquestes cookies no sabrem quan va visitar el nostre lloc.

Cookies necessàries
Cookies analítiques
ACCEPTAR
federación valenciana de atletismo
FITXA NOTÍCIA
18/02/23
Ureña y Diame despegan en Madrid/Ureña i Diame enlairen a Madrid
Ureña i Diame enlairen a Madrid

El heptatleta i la saltadora s'emporten el títol de campions d'Espanya i aconsegueixen el bitllet per a l'Europeu


Pablo Roelas (heptatló) i Alexis Sastre (altura) es pengen el bronze


Jorge Ureña va deixar arrere les seues penes en Gallur. Una lesió al peu de batuda li portava màrtir des de fa mesos. Per això es va operar a l'estiu, però no acabava de trobar-se al cent per cent. Fins que va arribar aquest Campionat d'Espanya, l'última oportunitat per a salvar la temporada en pista coberta, i en dos dies memorables va enterrar les seues pors. El d'Onil va aconseguir el seu cinqué títol de campió nacional amb 6.173 punts, que, a més, li col·loquen en l'Europeu d'Istanbul, que se celebrarà del 2 al 5 de març, i ascendeix al tercer lloc del rànquing continental de l'any.


El pentacampeón d'Espanya estava radiant en trobar-se amb la seua millor versió, amb aqueixos 6.173 punts que li proclamen un any més -té dues plates i un or en els Europeus sota sostre- com a candidat a les medalles. “Estic molt content. Al final la competició ha sigut molt bona i després de tot el temps de lesions que he passat ja tenia ganes de sentir-me més atleta i que les coses començaren a eixir”.


La segona jornada no va començar bé del tot. El seu amic Eusebio Càceres va entropessar en la primera tanca -no va entrar en la meta i va sumar zero punts en aquesta prova- i això li va complicar una mica la carrera. “Hi ha hagut un moment en el qual l'he esquivat i he perdut una mica el ritme però l'he salvat. En la perxa ja estava molt cansat i he tirat la resta. I en el 1.000 a mi no m'agrada córrer a ritme, no sé, se'm va el cap, jo preferisc anar a estirades, però al final se m'ha fet llarg… Per sort tenia la mínima a tir. Ara vaig a Istanbul per totes. Crec que era quasi més difícil arribar que lluitar per les medalles i l'objectiu és barallar per una. Per a això, com sempre, eixiré a intentar batre el meu rècord d'Espanya (6.249)”.


La gran sorpresa la va protagonitzar el seu company d'entrenament Pablo Roelas. L'atleta del Colivenc es va penjar la medalla de bronze gràcies a un segon dia espectacular en el qual va millorar dues vegades la seua marca personal en la perxa (4,85). El d'Ibi, que entrena també amb José Antonio Ureña, va aconseguir el seu millor registre de sempre (5.496 punts).


La segona medalla d'or va arribar en la longitud, en una final en la qual no va fallar Fátima Diame. La valenciana, que entrena a Guadalajara amb Iván Pedroso, es va imposar amb un gran salt de 6,66. Amb aquest registre s'assegura una plaça en la selecció espanyola que viatjarà a Istanbul per a disputar l'Europeu.


Diame afrontava únicament la seua segona competició en aquesta temporada baix sostre i encara així es va emportar la seua setena medalla d'or, sis en longitud i una en 60. I això que era únicament la seua segona competició de la temporada. “M'he trobat molt bé de principi a fi. És la meua segona competició i hem ajustat diverses coses que ens faltaven. En l'Europeu aniré per totes i espere estar el més a prop possible de les medalles. No vull dir una marca perquè seria limitar-me però espere estar per damunt de la meua marca personal (6,71)”.


En aquest concurs es va produir el comiat de l'atletisme de Marieta Jover, una institució del salt de longitud, que va dir adeu amb dignitat i un millor salt de 6,13 que li va donar el cinqué lloc.


En la jornada matinal va arribar la primera medalla per a l'atletisme valencià gràcies a Alexis Sastre, tercer en salt d'alçada (2,12). El de Benicarló estava decebut amb la marca però convençut que està en el camí per a tornar a ser un saltador per damunt de 2,20.


També va haver-hi sorpreses agradables, com el cinqué lloc de la jove Laura Alegre, qui amb només 18 anys va igualar la seua millor marca personal (1,75) i es va tractar amb les millors de la final. L'altra la va donar la velocista Laura Castillo, que va millorar dues vegades la seua marca personal (24.31 en semifinals) i es va colar en la gran final de 200.


En la final de triple salt, María González, decebuda amb la seua marca (12,65), lluny dels 13 metres que s'espera d'ella, només va poder ser cinquena en una final en la qual es va pujar al podi amb només tres centímetres més del que va saltar. Claudia Rubio va ser setena (12,33).


En les semifinals de 800 va donar molt bona sensació Javier Mirón. L'alacantí, que aquesta temporada reapareixia després de 19 mesos lesionat, va entrar de la mà del seu company Saúl Ordóñez i els dos van passar a la final. En les semifinals de dones Marta Olmedo va entrar segona i es va classificar per llocs per a la final del diumenge.


En la final de 3.000, Abderrahman El Khayami va ser l'únic que va eixir a lluitar per les medalles i ho va acabar pagant. Primer va punxar i després es va retirar just quan li passaven els seus dos companys d'equip: Enrique Herreros, que va ser sisé (8.05.74), i Miguel Chazarra, seté.

ARXIUS PDF
LINKS