El castellonenc aconsegueix el seu primer or després d'haver guanyat cinc plates i quatre bronzes

Carmen Marco acaba quarta i Miguel *Izquierdo cinqué en el 60

Paula Ferrándiz es va quedar a quatre centímetres de podi en pes

“Ja em tocava!”, va exclamar José Emilio Bellido poc després de la final de triple, després d'abraçar-se amb el seu entrenador, Claudio Veneziano, amb qui porta treballant des del col·legi, des de fa 22 anys. La història d'aquest saltador de Castelló és particular. Bellido portava nou medalles sota sostre i altres sis a l'aire lliure. Cap d'or. I als seus 34 anys pensava que el seu moment havia passat. I més quan va mirar la llista d'inscrits i va veure el nom de Jordan Díaz, l'acabat de nacionalitzar que ja ha batut el rècord d'Espanya del seu amic Pablo Torrijos amb un salt de 17,27. Però ja li tocava. I Díaz es va lesionar en el calfament i va haver de retirar-se. Bellido no va perdonar.

“Mai em va somriure la sort. I això fa mal”, deia fa un any, fart de ‘pilotes al pal’, de les seues cinc medalles de plata i les quatre de bronze. Però si més no li esperava, li va somriure. Bellido no va malgastar l'oportunitat que li va brindar el destí i es va proclamar campió d'Espanya amb un salt de 16,15. I són ja tretze temporades superant els 16 metres.

Igual de feliç estava *Veneziano, que portava lustres regant aqueixa planta i que a la fi ha pogut veure al seu alumne més antic emportar-se una medalla d'or. “Estic molt feliç. Jo també pensava que mai anava a arribar aquest títol, i mira…”.

Carmen Marco va avançar a colp de marca personal, en semifinals i en la final, i va acabar en un brillant quart lloc (7.41) en una grandíssima final, amb un altre rècord d'Espanya de Maribel Pérez (7.16). “Ho valoraré més endavant, ara em fa una mica de ràbia perquè estava per a baixar de 7.40 i pensava que podia lluitar per la medalla de bronze (es va quedar a tres centèsimes)”.

Una cosa semblant li va succeir al jove Miguel Izquierdo, que venia de guanyar la plata en el Campionat d'Espanya sub23 i en l'absolut va acabar cinqué igualant la seua marca personal (6.71). “Però he tornat a eixir fatal. Tinc el pitjor temps de reacció de tots i sense aqueix error el podia haver fet molt millor”.

Paula Ferrándiz també es va quedar a les portes del podi en la final de pes. L'alacantina va llançar 14,29 i es va quedar a quatre centímetres de la medalla de bronze. Judit Prats va acabar cinquena (14,11) i Ainhoa Martínez, setena (13,78).

Abderrahman El Khayami va donar la sensació que estava preparat per a pujar al podi del 3.000, però el pupil de José Antonio Redolat va acabar pagant l'esforç i va caure fins a la cinquena posició (8.12.31).

La vesprada va deixar excel·lents resultats en les tanques. Orlando Ortega (primer amb 7.71), Quique Llopis (primer amb 7.82), Kevin Sánchez (primer amb 7.85) i Víctor Orduña (8.09) van passar a semifinals. Niklas Morales, la gran promesa valenciana, va ser l'únic que no va passar, però va igualar la seua marca (8.17) i es donava per satisfet en el seu debut en un Campionat d'Espanya absolut.

No van fallar tampoc les xiques. Sanae Zouine, que entrena a Onil amb Jesús Gil, va tornar a rebaixar la seua marca personal en el 60 m tanques i es va ficar en les semifinals amb el segon lloc i un temps de 8.40. La jove Belén Sospedra no va poder superar aquest sedàs, però es va anar també amb nova marca personal (8.70).

Yurena Hueso i Érika Torner van aconseguir avançar fins a la final de 800. La primera es va emportar la victòria en el seu semifinal (2.08.06) després de la desqualificació de Lorea Ibarzabal i la segona va entrar per temps gràcies al seu 2.08.54 (segona). No van passar Marta Olmedo, que es va quedar molt prop de la seua marca personal, Marta Pla, Andrea Rodríguez ni Miriam Gregori, que al matí havia corregut el 1.500.