El corredor d'Onil té un debut espectacular malgrat patir dos caigudes durant el recorregut

Andreu Blanes va aconseguir el segon lloc en *Zegama, la llegendària carrera del País Basc i una de les conegudes mundialment per l'ambient extraordinari de públic que l'envolta. L'alacantí el va viure de primera mà en una prova amb alts i baixos que va arredonir amb una remuntada que li va permetre acabar en segona posició (3.50.53), a set minuts i 25 minuts del vencedor, el marroquí *Elhousine *Elazzaoui, que ja havia sigut segon, darrere de *Kilian Jornet, un parell de vegades. El seu paisà Antonio Martínez va entrar sèptim i la també alacantina Rosa Lara va finalitzar quarta, a 42 segons del podi en la carrera guanyada per Sara Alonso.

La carrera de Blanes va tindre la seua èpica. L'atleta d'Onil, que s'ha centrat en el *trail *running després d'estar diversos anys competint en els 3.000 metres obstacles i que va tindre un gran debut en marató, a València, al desembre, va travessar la meta amb la cara ensangonada. “he caigut dos vegades perquè anava molt just muscularment. En la segona m'he menjat una pedra perquè ja no tenia reflexos”.

Però també va haver-hi moments de *subidón, com al principi de la famosa pujada al *Aizkorri, la zona amb més aficionats i on formen un passadís molt estret per a animar als corredors que passen. “Ha sigut una de les experiències més bèsties de la meua vida. La meua germana m'havia dit que no alçara els braços en veure a la gent perquè així es perd energia, però no he pogut aguantar-me”, va explicar.
Blanes va realitzar una gran preparació, encara que va arribar a la línia d'eixida amb alguns dubtes per culpa d'un bacteri que va afectar la recta final del seu entrenament. L'atleta de *Hoka va viatjar dos vegades a *Zegama. La primera per a conéixer el recorregut i la segona per a fer uns tests que permeteren valorar les seues possibilitats en la carrera d'este diumenge.

El d'Onil es va escapar res més començar en un tram pla on la seua capacitat per a córrer li atorgava un avantatge. “Després he pujat a mi *ritmito i pensava que m'anaven a agafar, però que jo podia recuperar després en un terreny més favorable. Però no m'agafaven i quan han arribat les costes més empinades he decidit pujar amb calma. M'han passat *Elazzaoui i Daniel *Pattis. No em treien molt a dalt, però en la cresta he vist que muscularment no anava molt allà i quedava molt per davant. Damunt he patit la primera caiguda. En un avituallament en el qual estaven Natalia, la meua núvia, i *Luismi Martín *Berlanas, el meu entrenador, m'han dit que l'italià em portava solo mig minut, que podia donar-li caça. Llavors ha sigut quan he caigut i m'he donat un colp fort en les costelles. Després, damunt, m'he torçat el turmell, però l'italià havia d'anar pitjor que jo perquè li he passat i he donat tot el que tenia fins a la meta”.

La celebració va ser en gran. Andreu Blanes sabia de la importància d'este resultat, el més important que aconseguix en el *trail després del seu triomf en *Sierre *Zinal fa tres anys. A més va poder viure una experiència inoblidable. “Ha sigut com córrer el Tour de França. Hi havia una barbaritat de gent per tot el recorregut i no paraven de cridar. Em xiulaven les oïdes”, va comptar l'atleta d'Onil que es va retrobar en una carrera amb el seu gran amic Antonio Martínez, amb qui va competir en proves d'orientació fins a 2018, quan van prendre nous camins esportius.