La ‘Lleona del Maestrat’ derrota a Marta García en la final de 1.500 en una última jornada en la qual també van guanyar la medalla d'or Quique Llopis i María González

Marta García, una de les millors atletes del moment, subcampiona d'Europa de 5.000 i plusmarquista espanyola de 3.000 i 5.000, va acudir al Palau Luis Puig amb la intenció d'aconseguir un doblet inèdit en el Campionat d'Espanya: guanyar la medalla d'or en 1.500 i 3.000. La palentina va aconseguir la victòria el dissabte en els 3.000 i el diumenge, ja en la final de 1.500, va entrar en la volta final al capdavant després de posar a totes les seues rivals en fila índia quan quedaven mil metres. Però a la seua esquena, per darrere, va començar a retallar la distància Carla Masip, una migfondista castellonenca condemnada al quart lloc en moltes competicions. La ‘Lleona del Maestrat’, com se la coneix, va aconseguir i va superar a la favorita en els metres finals i es va alçar amb la seua primera medalla d'or.

Masip, 28 anys, entrenada per Xavier Fontelles, no guanyava una medalla absoluta des de 2018, fa huit anys, quan es va penjar el bronze en esta mateixa pista, convertida ja en talismà i on el públic la va espentar cap al títol. La castellonenca, nascuda a Vinaròs però criada a Benicarló, tornarà a la seua vida de treballadora que trau estones per a entrenar i competir en l'atletisme. Perquè la flamant campiona d'Espanya entrarà el dilluns a primera hora en l'IES Leopoldo Querol de Vinaròs per a fer classes com a professora d'Educació Física. Ella no és una estrela, encara que este diumenge gaudix com una més.

“Ha sigut una sorpresa per a mi, per a la graderia, per al meu entrenador i per a la gent que m'envolta. Perquè podíem somiar amb un bronze i fins a una plata, però l'or era quasi impossible. Però el públic, amb tothom al meu favor, m'ha ajudat molt. Tenia clar que anava a morir fins que petara, però mancant una volta m'he vist bé, m'he anat cap avant i en la recta ja m'ho he cregut”, va comptar la campiona d'Espanya, que va voler dedicar-li la victòria més important de la seua vida a Alba Cebrián, la companya d'entrenament i gran amiga que va morir al gener de 2024, amb només 23 anys, dies després de patir una parada cardíaca.

Una altra debutant a la part alta del podi va ser María González, una atleta valenciana que va créixer entre la pista del Lluís Puig i la de l'Estadi del Túria, i que es va coronar campiona d'Espanya de triple salt amb només cinc centímetres d'avantatge (13,36) sobre la sevillana Ana Estrella de Lleó, la vencedora el passat estiu a l'aire lliure.

L'atleta del Scorpio, que s'entrena a Madrid amb Juan Carlos Álvarez, va aconseguir el seu primer títol absolut. Un triomf que li permet il·lusionar-se amb estar dins d'un any en l'Europeu que se celebrarà a València al març de 2027. “Darrere d'este or hi ha moltíssims anys d'entrenament per a una xiqueta que veia això molt lluny. Soc feliç de guanyar envoltada de la meua gent i ara vull pensar que l'Europeu és un somni assequible perquè em veig amb marge de millora”, va dir l'atleta de 25 anys.

El tercer or del matí va ser el més previsible, el de Quique Llopis, plusmarquista nacional i líder espanyol de l'any en els 60 metres barres. La superioritat de l'atleta de Bellreguard, recolzat per un centenar de seguidors del seu poble, va ser tremenda en les tres carreres que va disputar en el Lluís Puig. L'última, la que li va donar el seu tercer títol davant el seu amic i rival Asier Martínez, la va arredonir amb una bona marca (7.51).

El pupil de Toni Puig pensa ja en el Mundial de pista coberta de Torun (Polònia), del 20 al 22 de març. Allí no firma cap resultat. “No em conforme amb res. Després igual ix o no, però jo vaig pel màxim i si pot ser l'or, genial”.

L'atletisme valencià va tancar el Campionat d'Espanya amb 12 medalles: cinc d'or, tres de plata i quatre de bronze. Un resultat que li permet a la federació valenciana acabar segona en el medaller, només per darrere de Catalunya.

Una de les últimes medalles a arribar va ser la plata de la castellonenca Naiara Pérez, que va ser segona en la final de perxa amb un salt de 4,15 (es va imposar Mónica Clemente amb 4,35). Este resultat reforça la confiança d'esta jove atleta de només 20 anys després d'uns mesos de dubtes. A més de dos medalles de bronze per a les valencianes Paula Blanquer, tercera en els 60 metres barres després de flaquejar un poc en la final, i per a Naida Calonge, que va firmar el seu millor salt de la temporada (13,28) en la final de triple. La jove de 18 anys entra en un podi absolut i es queda a només tres centímetres de la plata.

A estos resultats cal sumar-los els triomfs d'Eusebio Càceres i Fàtima Diame en longitud, les medalles de plata d'Andreu Boix en heptatló i Aitana Alonso en altura, i els bronzes d'Evelyn Yankey en longitud i Laura Alegre en altura.