El saltador d'Onil aconseguix el seu octau títol després de saltar 8,19, octava millor marca mundial de l'any. “Ningú es tira 12 anys buscant això com jo”, diu, emocionat, després de classificar-se per a la gran cita de Torun
Els dubtes creixien cada any a l'esquena d'Eusebio Càceres, un dels majors talents que ha donat l'atletisme espanyol però un atleta maleït que sempre es va quedar a les portes d'una gran medalla en tots els campionats: quart en els Jocs Olímpics, quart en el Mundial i quart en l'Europeu. Els últims anys no havien sigut bons malgrat que va peregrinar fins a Madrid i Guadalajara a la recerca de la solució. La sorpresa va arribar a casa, en el Lluís Puig de València, després de tornar a Onil i vestir de nou amb els colors del Colivenc. L'alacantí es va imposar en la final de longitud amb un salt de 8,19, la seua millor marca de sempre sota sostre, l'octava millor marca mundial de l'any i un passaport per al Campionat del Món de Torun (Polònia) del 20 al 22 de març.
L'atleta dirigit per Iván Pedroso, que també va fer un segon salt de 8,02, es va imposar a Héctor Santos (8,03), plata, Jaime Guerra (8,01), bronze, i a Lester Lescay (7,90). La millor final de longitud de tots els temps. Càceres suma el seu octau títol de campió sota sostre (a més d'altres sis a l'aire lliure) i recupera la corona que va aconseguir per última vegada en 2022. El saltamartí d'Onil, a més, aconseguix una marca que no aconseguia des de 2019.
El llegendari saltador es va emocionar després del concurs, quan va arribar el moment de recordar per tot el que ha passat per a recuperar este estatus amb 34 anys. “La veritat és que tenia nervis des de fa 15 anys. Portava molt de temps buscant la naturalitat que pensava que havia perdut. He provat amb alguns dels millors entrenadors del món i sempre hi havia alguna cosa que fallava, així que sabia que era alguna cosa meu. I per fi ho he aconseguit, després de 12 anys. Soc un poc pesat. Sabia que era ací i estes dos setmanes han sigut de confirmar-ho perquè havia fet salts que no havia fet mai. Però estava tan nerviós que ja no sabia si era veritat o no. Calia fer-ho en competició”.
Càceres sent que en Torun encara pot saltar més d'eixos 8,19 d'este dissabte. Encara que ell creu que el resultat es veurà a l'aire lliure, quan tinga més temps per a anar polint tots els detalls. “Queda una mica millor per a Torun, encara que allí vaig com un novençà. Sé que estic bé però tinc moltes coses que fer i durant l'any, com Torun és massa prompte, es veurà el que puc fer”.
La sessió matinal es va tancar amb una segona medalla per a l'atletisme valencià després que el castellonenc Andreu Boix acabara segon en l'heptatló que va dominar el català Pol Ferrer. L'atleta del Facsa Platges de Castelló es va penjar la medalla de plata després de remuntar en el segon dia de proves combinades, Les seues dos últimes proves li van permetre avançar als seus rivals: 4,96 en perxa i 2.41.87 en el 1.000. Dos registres que li van valdre per a avançar a Gerson Vidal (bronze) i al valencià Tayb Loum, quart, després d'un inici de jornada molt desafortunat. L'alumne de Pau Monreal anava primer en els 60 metres barres, però va patir un contratemps que li va fer caure fins al quart lloc quan la victòria li haguera suposat afermar el seu lideratge en l'heptatló.