La valenciana acaba tercera en la final de longitud del Mundial de Glasgow

Ha tardat quasi una dècada a trobar el salt perfecte, però Fátima Diame ja té la medalla que el seu talent prometia des de juvenils. Un bronze mundial indoor, ni més ni menys. La valenciana va haver de rendir al seu nivell més alt a Glasgow per a pujar-se a un podi de longitud atapeïdíssim. L'atleta que va eixir de l'escola del València CA va donar la cara quan ho fan les grans: 6,78 metres en el quint intent. Un salt de medalla, el millor de la seua vida sota sostre, i una marca que la iguala en el segon lloc del rànquing històric espanyol amb Concha Montaner, i li deixa a només deu centímetres del rècord d'Espanya baix sostre (6,88) de Niurka Montalvo.

Diame havia començat el concurs dubitativa. 6,47 m en el primer intent, nul en el segon i 6,40 m en el tercer. Suficient per a la millora, però no tan convincent com per a somiar amb el podi. Ella sap que val molt més, ho ha demostrat en altres ocasions. Tocava traure-ho en el dia D i a l'hora H. Va fer un altre nul en el quart, però en quint, finalment, el va traure: 6,78 m, directa al bronze del qual ja ningú li baixaria en l'última ronda. Va tancar el concurs amb un nul llarguíssim amb l'ambició de continuar pujant escalons en el podi. Després de ser sèptima fa dos anys a Belgrad i sexta en 2023 a Budapest, una medalla mundial. La que un dia havia de ser seua. Eixe dia ja ha arribat.

La de Fàtima Diame és la quinta medalla d'una atleta de la Comunitat Valenciana en uns Mundials de pista coberta. La primera, també de bronze i també en el fossat de longitud, va ser el tercer lloc de Niurka Montalvo a Lisboa 2001. Després van vindre dos medalles de plata de Glory Alozie, en els 60 metres tanques, a Birmingham 2003 i Moscou 2006. A Rússia, novament en longitud, va arribar l'última abans de la de *Diame, un bronze de Concha Montaner.