La seua passió i la seua professionalitat li van portar als Jocs de Barcelona, el Mundial a l'aire lliure de Sevilla o les dos grans cites celebrades a València

L'atletisme valencià plora la pèrdua d'un dels seus pilars, Alfonso Bonacasa Llácer, jutge d'atletisme durant 50 anys i Jutge Àrbitre -el nivell més alt dins de l'estament- des de 1979. El valencià ha mort als 75 anys i deixa un enorme llegat tant a Espanya com en la Comunitat Valenciana, on va impartir el seu vast coneixement en centenars de competicions. La seua figura era tan elevada que es va convertir en un referent per a molts dels jutges que van vindre per darrere.

Bonacasa, que deixa tres fills, era llicenciat en Dret i va treballar durant dècades com a agent de Mizuno, l'empresa esportiva en la qual va arribar a ser delegat de Llevant i Balears durant 20 anys. Este gran entés va aconseguir totes les competicions que pot somiar tant un atleta com un jutge d'atletisme. El seu moment àlgid va arribar en els Jocs Olímpics de Barcelona, en 1992, on és fàcil distingir-li prop de la meta quan Fermín Cacho va guanyar la final de 1.500.

Però este jutge de Nivell III també va estar en els Mundials de Sevilla, tant el de pista coberta, en 1991, com el d'aire, lliure, en 1999, on va treballar braç a braç amb el director de competició, José Luis de Carlos. No va faltar tampoc en el Campionat del Món sota sostre disputat al Palau Sant Jordi, a Barcelona, en 1995, on va ser el jutge àrbitre, i, per descomptat, en les dos grans cites atlètiques que es van celebrar en la seua terra: l'Europeu de 1998 i el Mundial de 2008.

Alfonso Bonacasa, home de fort caràcter, va ser un professional molt prestigiós en tots els àmbits i això li va portar també a convertir-se en el president del Comité Nacional de Jutges entre 1997 i 2002.