Un total de 81 atletes de la Comunitat Valenciana competixen en el Campionat d'Espanya que se celebra de divendres al diumenge i que definirà la llista per al Mundial de Tòquio

La pista de Camp Clar, a Tarragona, que ara porta el nom de la il·lustre migfondista Natalia Rodríguez, acull este cap de setmana, de divendres a diumenge (Teledeporte i TV3), un Campionat d'Espanya que reunix 696 atletes, 81 d'ells procedents de la Comunitat Valenciana (47 dones i 34 hòmens). Cinc d'ells aspiren al màxim, la medalla d'or: Thierry Ndikumwenayo (5.000), Quique Llopis (110 metres barres), Lester Lescay (longitud), Jorge Ureña (decatló) i Fátima Diame (longitud). Dins d'eixos quasi 700 esportistes, el més veterans són dos marxadors castellonencs: Nacho Aledo (45 anys), que ja va estar en un Campionat d'Espanya en el segle passat, en 1999, i Andrea Cabré (37).

Alguns atletes com Javi Mirón arriben a Tarragona amb un primer objectiu de pujar al podi i després apurar les opcions que li queden per a aconseguir la mínima de World Athletics en 1.500 per a estar en el Campionat del Món, que es disputarà del 13 al 21 de setembre. L'atleta d'Ibi ha millorat la seua marca fins a 3.34.22, però ho ha fet en una temporada en les quals quatre rivals han corregut en 3.32: Adrián Ben, Carlos Sáez, Nacho Fontes i Pol Oriach. Sense la mínima directa de World Athletics (3.33.00) és impossible que puga tindre opcions d'anar a Tòquio.

Thierry Ndikumwenayo és tot el contrari. Té els deures fets en 5.000 i 10.000 i arriba al Natalia Rodríguez com a líder de l'any i octau del rànquing mundial dels 5.000 després de córrer en els prestigiosos Bislett Games d'Oslo en 12.47.67, una marca que intentarà millorar el 20 d'agost a Lausana (Suïssa). Després d'ell, optant a la medalla de plata, estarà l'alacantí Miguel Chazarra, que arriba com a tercer marquista després de rebentar el seu rècord personal a Dublín (13.21.61).

Quique Llopis és el líder indiscutible en les tanques curtes després de córrer en 13.16 a París a la fi de juny. El subcampió d'Europa i quart en els Jocs de París apareix després d'ha veure estat afinant la seua preparació a Gandia. El pupil de Toni Puig està capacitat ara mateix per a poder córrer, encara que siga al nivell de la mar, per davall de la seua marca personal de 13.09. O cosa que és el mateix, acostar-se o fins i tot batre el rècord d'Espanya d'Orlando Ortega (13.04 des de 2016). L'hispà-cubà, que havia reaparegut este estiu, va tornar a lesionar-se i això li impedirà estar en l'eixida. Llopis perseguix el seu tercer títol consecutiu.

Víctor Ruiz està lluny de la mínima, tant la internacional com la de competitivitat de la RFEA, per al Mundial, però lluitarà per una de les medalles dels 3.000 metres obstacles en una prova on el favorit indiscutible és Dani Arce, l'únic amb una plaça quasi assegurada per a Tòquio. Els seus uns altres rivals seran Alejandro Quijada i Rubén Leonardo.

Lester Lescay, que va debutar en l'Europeu d'Apeldoorn com a espanyol amb una medalla, és el màxim candidat al títol en longitud amb permís de Jaime Guerra i fins de l'alacantí Eusebio Càceres. El líder espanyol ha saltat 8,17 i segur que la presència, com a convidat, de Juan Miguel Echevarría, un saltador amb una marca personal de 8,68 (i 8,92 ventosos) suposa un estímul per al deixeble de Luis Felipe Mélix. La mínima directa és de 8,27, però ara mateix està dins de la quota.

Càceres, que ja va ser campió allà per 2012 i és amo de deu medalles, només ha saltat 7,80 esta temporada i continua intentant assimilar els canvis tècnics que va introduir Iván Pedroso.

Pablo Torrijos és una incògnita. Ha sigut campió d'Espanya de triple salt huit vegades entre 2013 i 2023, i plusmarquista nacional, però el castellonenc ara mateix està en hores baixes i amb prou faenes ha superat els 16 metres.

Jorge Ureña arriba a uns pocs punts de Pol Ferrer en el decatló però el seu objectiu no sols és la medalla d'or sinó els 8.200 punts que li exigix la federació per a intentar arribar a Tòquio per rànquing. Hui dia això és una quimera i necessitaria la mínima de World Athletics: 8.550 punts que semblen inassequibles ara mateix per al d'Onil. Andreu Boix i Jorge Dávila, en una segona línia, aspiren al podi, una cosa amb la qual també somia l'actual campió d'Espanya d'heptatló.

Paula Blanquer, lleugerament per davall del seu rendiment habitual, tindrà molt difícil lluitar pel títol dels 100 metres barres davant dos atletes com Xènia Benach, que ja ha baixat dels 13 segons, i Lerato Pagès, que ha corregut en 13.09 i que ve de superar-li tant en el Campionat d'Espanya sub23 com en l'Europeu de la seua categoria.

Nara Elipe té opcions de pujar al podi en una prova, els 3.000 metres obstacles, amb una líder brillant, Marta Serrano, flamant subcampiona d'Europa sub23, i només una altra atleta que ha baixat, pels pèls, dels 10 minuts.

Laura Alegre vol colar-se en el podi que sembla estar reservat per a tres de les quatre saltadores d'altura de moda: Una Stancev, Celia Rifaterra i Aitana Alonso (Ona Bonet es reserva per a l'Europeu sub20). Naiara Pérez, en el salt amb perxa, vol tancar una mala temporada, amb moments foscos, pujant al podi i millorant els 4,25 que té de marca personal.

Fàtima Diame (6,82 metres enguany), que només ha sigut campiona d'Espanya en 2019, és la reina de la longitud. Però una altra valenciana, Evelyn Yankey (6,79), està a l'aguait. Molt a prop, però alhora lluny. Les seues marques de la temporada estan a només tres centímetres, però la doble medallista internacional és molt més regular per damunt de 6,70 que la seua antiga companya, que ve de patir una decepció en un Europeu sub23 molt assequible.

María González és molt jove, 23 anys, però el seu gran rival, Ana Estrella de Lleó, una sevillana de només 17 anys, ho és més i arriba com a líder de l'any en triple salt (13,39), dos centímetres per damunt de la valenciana que entrena a Madrid amb Juan Carlos Álvarez.

Andrea Sales, una jove amb plaça per a l'Europeu de Tampere, farà primer un alt en el camí a Tarragona per a intentar pujar al podi absolut per primera vegada malgrat ser sub20. En el Nacional de la seua categoria no va saber gestionar bé la pressió i va caure al tercer lloc, però ara vol rescabalar-se i demostrar que no és una sorpresa que arribe amb la tercera millor marca espanyola de l'any (65,24), un lloc per davant de la gandiense Gema Martí (63,98).

Alba Ramírez, campiona d'Espanya en pentatló el passat hivern, arriba a Tarragona amb menors aspiracions en l'heptatló, però segur que estarà en el grup de les candidates fins a l'últim moment.