El subcampió olímpic competix a València i venç amb una marca de 13.54. “Pretenc anar al Campionat d'Espanya i donar-li guerra a tots els atletes”, explica

Orlando Ortega va tornar a Espanya 13 mesos després de la seua última competició, en el míting d'Ordizia, i el va fer amb bones prestacions. L'atleta del CAVA Ontinyent va córrer les semifinals en 13.55 (+1.2) i, dos hores després, la final en 13.54 (+0.9), un marca que li col·loca com a quint millor en el rànquing espanyol de l'any que lidera el valencià Quique Llopis amb 13.16.

El subcampió olímpic acaba de tornar de Catar, on ha començat a treballar com a entrenador de dones especialistes en velocitat i tanques curtes. El plusmarquista espanyol (13.04) s'ha establit provisionalment a Castelló i allí, en la pista de l'estadi Gaetà Hugueta, pensa estar entrenant fins que acabe la temporada a l'aire lliure. “Em fa una il·lusió brutal tornar a córrer a Espanya. Estic molt emocionat de competir a la meua casa, la que ha sigut la meua casa durant quatre anys seguits. Porte a València i a Ontinyent, el meu pueblito, en el cor. Estic content de competir, d'estar sa, de tornar a sentir eixa espurna. Estic feliç en esta nova etapa després de tants problemes. Ha costat tornar, però he pogut”.

Ortega, medalla de plata en els Jocs de Rio 2016, es planteja un primer repte en esta temporada. “L'objectiu és córrer el Campionat d'Espanya. Estic enfocat en això i pretenc arribar tan bé com siga possible i intentar donar-li guerra a tots els atletes. També pense en Tòquio. Qui no vol estar en un Mundial? A més tinc eixa espinita clavada dels Jocs de Tòquio, en 2021, que és on va començar tot el meu calvari. Si faig la mínima, molt bé, i si no, a continuar treballant”.

Orlando Ortega va deixar Barcelona l'any passat per a començar a treballar a Catar. “Ha sigut tot una bogeria. Fa huit mesos van contactar amb mi de la federació de Catar. Primer va ser el meu pare i després vaig ser jo com a entrenador de velocitat i tanques. Al principi em va sorprendre, però a un projecte així no se li pot dir que no. És un projecte molt bo amb la selecció nacional femenina, on mai havien tingut a cap dona competint. Estem molt feliços i amb molta il·lusió”.

Ara s'ha establit a Castelló, on ha trobat un bon grup de corredors de tanques per a compartir alguns entrenaments. “Estarem fins a finals d'agost o setembre i després tornarem al setembre, que és quan comença la temporada a Catar. Estic molt feliç com a atleta i com a entrenador”.