La ciutat de València s'ha convertit en un referent per als amants de la carrera a peu. Dissabte passat va tindre lloc el tercer Campionat del Món en la història de la ciutat del Túria, en este cas de mitja marató, i tant l'organització com els números previs i resultats finals foren tot un èxit. En la prèvia es parlà molt del rècord d'atletes individuals inscrits per a esta competició, també de l'edició en què s’ha comptat amb un nombre més gran de països representats, i per a acabar d'arredonir la festa de l'atletisme es comptà amb més de 14.500 corredors populars, una xifra espectacular. Però la vesprada del dissabte no defraudà, encara faltaven rècords per batre's, esta vegada sobre l'asfalt.

La climatologia s'esperava complicada... com així va ser. Ja a mitjan matí el vent deixà entrevore que les males expectatives amb Èol s'anaven a complir. Van passar les hores i en el moment de la competició el vendaval era més que important, vent a colps i amb moments de 35-40 km/h. Inclús arribà a ploure per a afegir èpica a l'assumpte. Un handicap per als bons registres.

Rècords contra els elements 

Però res més lluny de la realitat, amb eixe excessiu vent es va donar l'eixida a la categoría elit femenina amb puntualitat a les 17.05h. Quan encara no s'havia completat el primer quilòmetre ja hi havia un grup destacat d'atletes africanes amb les kenyanes al front i les etíops en el grup junt amb les corredores de Bahrain. La primera espanyola sempre fon Trihas Gebre que en el primer terç de la prova sempre es va moure en el grup perseguidor. 

La selecció es va fer prompte i no tardaren a quedar-se destacades al capdavant l'etíop Natsanet Gudeta Kebede, la kenyana i plusmarquista mundial de la disciplina Joyciline Jepkosgei, i la seua compatriota Pauline Kaveke Kamulu. Les seues companyes en el grup de cap van anar despenjant-se a poc a poc. El punt clau per a decantar el triomf final va ser el quilòmetre 14, va ser precisament davall les Torres de Quart quan Kebede va decidir pujar el ritme i despenjar definitivament a Jepkosgei que era l'única que havía aconseguit seguir-li l'estela. Des d'ací i fins a la meta l'etíop es centrà en si mateixa i ja sense oponents va galopar fins a la victòria. En eixe últim terç el fort vent donava per darrere i això va sumar a l'hora d'encarar els últims quilòmetres encara que la carrera va ser molt dura. Quan la líder va xafar la tarima sobre les aigües del Museu Príncep Felip es sapia que la marca sería de les que estaríen dalt en els rànquings. Finalment Natsanet Gudeta Kebede es proclamà campiona del Món amb un temps oficial de 1:06.11 la qual cosa suposa un nou rècord del Món en carreres només de dones i una nova plusmarca dels campionats. Estratosfèric a pesar del vendaval. La vigent plusmarquista mundial de la distància en carreres mixtes Joyciline Jepkosgei entrà segona amb 1:06.54 i el bronze va ser per a la també kenyana Pauline Kaveke Kamulu amb 1:06.54. “El vent ha fet que la carrera fóra molt dura” va reconéixer la subcampiona mundial quan va creuar la meta. Sens dubte l'èpica va tindre el seu protagonisme.

En el que a les espanyoles respecta la primera en meta va ser Trihas Gebre que entrà 33ª amb 1:12.02. Com a segona espanyola (55ª) entrà Elena Loyo, la pupil·la de Martín Fiz parà el cronòmetre en 1:14.19, i després d'ella en la posició 60 entrà somrient la valenciana Marta Esteban. La vigent campiona d'Espanya de Marató corría a casa i completà la distància en 1:14.47. Amb la puntuació d'elles tres Espanya fon 12ª per equips, 4t país europeu.

Kamworor i 152 més

La categoría masculina va prendre l'eixida a les 17.30h junt amb els més de 14.500 inscrits en la Mass Race. A diferència amb la categoría femenina els hòmens anaren en grup fins mediat el recorregut i les variacions al capdavant van ser constants. En els primers compassos es va vore liderar l'ampli grup a corredors com el japonés Murayama, el suís Wanders o l'eritreu Kifle, amb l'espanyol Ayad Lamdassem sempre ben col·locat. Però els africans estaven resguardant-se del fort vent i la pluja que es deixà vore en els primers compassos de la competició.

En el quilòmetre 10 els africans començaren a marcar el ritme i les previsions van començar a complir-se. El ritme no va ser tan frenètic com el femení i els hòmens estaven fora d'opcions de batre els registres importants, però conforme s'havía plantejat el día era complicat. El kenyà Geoffrey Kipsang Kamworor ja sabía el que era guanyar en les edicions de Copenhaguen 2014 i Cardiff 2016, era el vigent campió i va decidir accelerar el ritme a l'altura del quilòmetre 16, just abans d'entrar al Carrer La Pau. Des d'eixe punt i fins a la meta l'últim parcial de cinc quilòmetres va ser absolutament estratosfèric. Liderà la prova des d'eixe moment i fins a arribar a meta, després d'ell el grup ja estava esmicolat amb l'etíop Yimer i el bahreiní Cheroben braç a braç i l'eritreu Kifle a l'aguait. Finalment Kamworor completà el recorregut en 1:00.02 i es penjà el tercer or consecutiu en la competició. La plata va ser per a Abraham Naibei Cheroben (1:00.22) i el bronze per a Aron Kifle (1:00.31). En el que a espanyols respecta el més ràpid va ser Ayad Lamdassem en 28ª posició amb 1:02.14, Camilo Santiago en la posició 39 amb 1:02.40 i l'últim a puntuar per equips va ser en la posición 58 Houssame Eddine Benabbou amb 1:03.35. En la classificació conjunta Espanya acabà 8ª després dels Estats Units i com a millor conjunt europeu.

Una carrera popular… d’elit

La festa de la carrera a peu la van arredonir els corredors populars amb més de 14.500 inscrits. En hòmens Carles Castillejo va ser el més ràpid de la Mass Race, un atleta que va estar preseleccionat per a formar amb l'equip espanyol i que finalment va haver d'aprofitar una Wild Card de la IAAF per a formar en la prova amateur. La marca estratosfèrica: 1:02.14. En dones la guanyadora va ser la també espanyola Marta Galimany amb 1:13.13, ella també va estar en eixa preselecció per a formar amb Espanya i finalment van haver de conformar-se en prendre part (i guanyar) la Mass Race en les seues respectives categoríes.

Per: Carlos Domingo
Foto: IAAF