El llançador de Silla, que s'ha col·locat segon en el rànquing mundial de l'any en javelina després de batre el rècord d'Espanya, estarà a Tampere (Finlàndia) al costat d'altres 13 atletes de la Comunitat Valenciana
Rafa Mahiques, una de les grans promeses de l'atletisme valencià, estarà al costat d'altres 13 atletes de la Comunitat en el Campionat d'Europa sub20 que se celebrarà a Tampere (Finlàndia) del 7 al 10 d'agost. Els altres valencians seleccionats són Arwen Martínez (100), Mara Rolli (1.500), Nadia Soto (3.000 metres obstacles), Claudia Ventura (10.000 metres marxa), Naida Calonge (triple salt), Andrea Sales (martell), Ariadna Montalbán (4x100), Heli Marco (400), Dani Monfort i Joan Querol (10.000 metres marxa), Martí Torregrossa (3.000 metres obstacles), Íker Moreno (400 metres barres) i Álex López (longitud).
Mahiques és una de les revelacions d'esta temporada. L'atleta de Silla, 19 anys acabats de complir, ha millorat la seua marca personal de 2024 a 2025 en dotze metres gràcies al llançament que li va donar el triomf el dissabte en el Campionat d'Espanya sub20 amb una marca de 77,60 que li permet batre el seu rècord nacional per més de dos metres i que li catapulta al sext lloc del rànquing espanyol absolut de tots els temps i al segon del rànquing mundial sub20 d'enguany. El valencià és el líder de l'europeu a menys de dos setmanes de la cita de Tampere.
El llançador del Fent Camí entrena a València amb Martina de la Puente, una de les millors llançadores de pes de la història de l'atletisme espanyol. “Fa il·lusió entrenar a un atleta així. Tant de bo vingueren més. Però, sobretot, em fa il·lusió per ell. Per veure que li ho curra i li ixen les coses”, compte l'asturiana, establida a València des de fa lustres,
El llançador es va apuntar al club del seu poble en veure que altres companys ho feien quan tenien cinc anys. Al principi, com és habitual en este esport, va fer un poc de tot: cross, longitud, pes… “Fins que un dia em van dir que faltava algú que llançara la javelina en un campionat per clubs. Se'm va donar mig bé i ja em vaig quedar. El problema és que, a Silla, no hi havia on llançar i fa cinc anys me'n vaig anar a Sueca amb Toni, un entrenador d'allí. Però fa tres ja vaig començar a entrenar amb Martina”.
El pare de Rafa, en realitat, el va intentar un any abans. “Però estàvem en la pandèmia, l'accés a la pista estava molt limitat i li vaig dir que no. A l'any següent va tornar i ací ja vaig acceptar. És una criatura que sempre ha sigut gran i amb molt bones palanques, però després llançava molt desequilibrat i s'anava als núvols”. Martina, que va ser plusmarquista espanyola de llançament de pes, sap quin terreny xafa i estos dies una mica esvalotats en els quals el xaval està rebent més missatges i més atenció de l'habitual, li solta una frase lapidària: “Tranquil, Rafa, són llançaments: en dos setmanes s'hauran oblidat de tu”.
L'entrenadora destaca del seu alumne la seua capacitat de treball i d'assimilar la tècnica. “Ens han vingut molt bé les concentracions del pla de tecnificació de la RFEA. Ací vas veient coses i intercanviant opinions. Idoia Mariezkurrena ens ajuda molt. Li mane vídeos, li dic el que jo veig i li demane que em diga què veu ella”. Encara que De la Puente sempre ha tingut clar que el xic té qualitats. “Ell li dona moltes voltes. No és una criatura que es venja a dalt de seguida. Però si fa una gran marca i de seguida ve i em pregunta: Martina, creus que tornaré a llançar així? Encara està per fer. Portem només un any treballant la força i té molt de marge i molt per corregir. El normal en un llançador de 19 anys”.
La resposta ja no li la dona la seua entrenadora, Rafa Mahiques mira el rànquing i ja sap qui és. En el rànquing mundial sub20 este any només té a un sud-africà (Ewald Jansen, que ha llançat mitjà metres més que ell) per dalt. Però eixa marca de 77,60 li ha donat un estatus que no s'esperava. El següent europeu, a uns dies del seu campionat, està a més de dos metres i mig. Encara que això, saber-se tan favorit, pot jugar en contra seua. “Jo soc un xic humil, amb els peus en el sòl. Sé que el que vaig fer (eixe llançament de 77,60) va ser una bogeria, però no m'agrada donar-li moltes voltes i regodearme en el que he fet. Cal estar tranquil. Encara que és clar que a l'Europeu vaig per una xapa i després per l'or. Em meresc una xapa. Cada any me'l prenc més de debò i costa un poc: l'alimentació, les hores d'entrenament, el descans…”.
A l'estiu es complica eixe compromís amb l'atletisme quan els amics no paren. “És dur veure que tu no pots gaudir de les festes del poble o d'anar a un festival, però crec que el que viuré en l'Europeu és millor. Encara així, em costa. És dur veure que eres el que menys ix dels amics. Queden tots i pense: I jo què?”. Però l'11 d'agost serà un jove lliure amb temps per a gaudir. Abans, un Europeu sub20 en el qual anirà per tot. Encara que Martina de la Puente, més veterana, pensa amb més calma. “Ha d'anar amb la idea que són dos competicions. La classificació un dia i la final l'endemà passat. Pas a pas”.
Rafa Mahiques sembla tranquil. Un chicarrón de 1,88 capaç d'alçar 220 quilos en mig esquat i 150 en esquat complet. Un jove que està estudiant un grau superior de sistemes electrotècnics. Encara que compte, amb la boca xicoteta, que abans de ser electricista li agradaria fer camí en l'atletisme. “Ja sé que és difícil”, diu amb humilitat. Però això l'apassiona i diu que veu tots els vídeos de javelina que troba en YouTube. Ací va descobrir al seu llançador predilecte, l'alemany Johannes Vetter, l'home que, en 2020, es va quedar a menys d'un metre del rècord del món del txec Jan Zelezny, la gran llegenda de la javelina.