L'alacantí Jorge Ureña fa mesos que deixà de ser una ferma promesa per a convertir-se en la realitat que és ara. Amb els seus resultats ha aconseguit convertir-se en l'atleta de proves combinades de referència a nivell nacional i ha començat a fer senyals als seus rivals en el pla internacional. Senyals de que ha arribat per a quedar-se en una disciplina en què des de l'època d'Antonio Peñalver no s’aconseguíen este tipus de resultats. Ja el superà en pista coberta, el rècord d'Espanya del murcià (6.062 punts) el superà el d'Onil i el millorà encara més el passat 29 de gener a Praga (6.249). La seua temporada baix sostre acabà amb el colofó del subcampionat continental aconseguit a Belgrado.

Però l'aire lliure és diferent, més proves i, sobretot, proves en què l'atleta del CA Platges de Castelló no es troba gens còmode. Al Campionat del Món de Londres arribà ben preparat, amb l'objectiu de donar lo millor de si mateix i acabar lo més alt possible en la classificació. Poc abans de prendre part en les deu proves del calendari va confessar “tinc ganes de llevar-me l'espina del disc”. No és per a menys, i és que en 2016 estava quallant unes grans sèries fins que, arribats a este llançament, tres nuls li feren baixar del núvol en el Campionat d'Europa d'Amsterdam.

En la capital britànica la competició començà per ad ell en la segona sèrie dels 100 metres llisos. Entrà tercer amb 11.00, millor marca de la temporada. No va ser un mal inici. El salt de llargada no és una mala prova per ad ell però ací no va tindre el seu día, 7,30 i 16ª posició, però esta competició és molt llarga. En la tercera parada arribà el primer dels llançaments. En el pes se'n va anar fins als 13,91, lluny de la seua millor marca però suficient per a acabar sext i arrapar punts en la general. En el salt d'altura sí que podía donar un mos important a la classificació abans d'arribar a l'equador de la competició. Amb 2,10 en pista coberta a Londres volà fins als 2,08 i va ser tercer entre els seus rivals. No pogué amb 2,11. Pujà fins a la 11ª posició i en la prova que marca la línia del 50% de la competició tornà a quallar una gran actuació. Els 48.72 en els 400ml van suposar una nova millor marca personal per ad ell i li van alçar al 9é lloc de la general per punts. Una llista que liderava el francés Kevin Mayer amb l'alemany Kai Kazmirek a l'aguait. Així acabà la primera jornada de competició per als decatletes i es retiraren a descansar i preparar-se per al segon día de batalla.

El segon día de competició no va poder començar millor per al d'Onil. En els 110mt parà el cronòmetre en 14.15, millor marca de la temporada, i entrà per primera vegada en llocs de finalista. La història deia que el millor espanyol en un campionat del món havia sigut Antonio Peñalver amb el 8u lloc aconseguit a Tòquio 1991. Jorge començava a donar mostres de que es podía somiar amb eixe objectiu. Llavors arribà el disco... punt clau i el seu taló d'Aquil·les. Havía de resoldre-ho amb dignitat per a continuar en la baralla. Arribava amb una millor marca de 37,56 i es va anar amb 36,33. Suficient per a salvar els mobles. Era 10m en el global i no s'havía despenjat excessivament d'eixa baralla per la 8ª plaça. Restaven tres proves. En la perxa va estar molt bé. Segur sobre totes les altures fins que el llistó pujà a 4,90. Dos nuls i superà eixa barrera a la tercera. Els 5,00 els passà al primer intent i no va poder amb els 5,10. Gran actuació tenint en compte que el seu millor registre de sempre és 5,02. Seguia 10m però a només 26 punts del nord-americà Devon Williams que era el primer finalista. Els llançaments no són el seu fort i amb 56.06 va ser 17m en javelina. Arribà a l'última prova en 11ª posició. L'octava plaça quedava a 158 punts. Difícil, però en els 1.500ml sempre ha retallat punts, és una prova dura per a un atleta de combinades. Es donà l'eixida conjunta, 20 corredors donant camallades a la cerca dels seus objectius. Jorge acabà segon (4:26.46) darrere del japonés Akihiko Nakamura (4:22.62), en la general pujà dos posicions i acabà 9é. Només 97 punts li separaren de la plaça de finalista i d'igualar la millor classificació d'un espanyol en un mundial, però va aconseguir un gran rècord autonòmic. Amb 8.125 punts superà la seua propia plusmarca per 4 punts. “El pròxim repte serà superar el 8u lloc de Peñalver” confessà a l'acabar l’última prova. Sens dubte Jorge Ureña ha tingut en 2017 el seu millor any i lo més important és que pareix que encara té prou marge de millora.

Per: Carlos Domingo/Londres
Foto: Alberto Pozas