Avís de cookies

Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'estes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques d'este lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques o funcions.
ACCEPTAR
PREFERÈNCIES
REBUTJAR
Configurar Cookies
Cookies necessàries
Cookies analítiques
GUARDAR
federación valenciana de atletismo
FITXA NOTÍCIA
13/03/18
Concha Montaner, recordando un bronce de justicia/Concha Montaner, recordant un bronze de justicia
Concha Montaner, recordant un bronze de justicia

Des que s’anuncià que Concha Montaner passava a ocupar la tercera posició en el Campionat del Món de Moscou 2006 s'han succeït les reaccions. Tant la pròpia atleta com els mitjans de comunicació es bolcaren en aquell 2013 pero faltava la medalla. El metall físic el va rebre en una cerimònia especial organitzada en l'Arena Birmingham aprofitant el Campionat del Món baix sostre disputat fa poques dates en esta ciutat britànica. Llavors es van succeir novament tota una sèrie d'entrevistes que dugueren una repercussió més que justificada tractant d'homenatjar amb més d'una dècada de retard l'èxit d'aquella tercera posició.


Una d'eixes entrevistes va tindre lloc en el programa Crono TV i la valenciana es mostrà “molt contenta”, com no podía ser d'una altra forma. L'entrega es va produir sobre el mateix podi des del que els millors atletes del Mundial 2018 reberen les seues medalles, això per ad ella fon “una sorpresa ja que vaig creure que eixa entrega sería en una cerimònia quasi privada”, Concha confessa que “l’IAAF no sabía què formula utilitzar per a fer la reentrega i finalment es decantaren per esta opció i crec que va ser tot un encert”. Amb el somriure sempre a la cara l'actual saltadora del CA Platges de Castelló recorda amb tot tipus de detall aquell día en que va arribar a anar segona en la classificació però en un desenllaç quasi imprevisible acabà quarta. “Vaig plorar molt, el pitjor de rebre la medalla ara és que no ho vaig poder celebrar amb les meues companyes i amigues en aquell campionat”, però afig que “entre tots esteu aconseguint que revisca allò i em sentixca molt feliç”. Ací vos deixem una entrevista emotiva en què la pròpia atleta de L’Eliana arriba a emocionar-se amb l'entrada en l'entrevista de dos de les seues millors amigues en aquell 2006 i que ha aconseguit mantindre fins al día de hui: Carlota Castrejana i Ruth Beitia.

Entrevista sencera:



Per: Carlos Domingo