“Crec que he sabut llegir la carrera”, confessava Eric Peñalver una vegada finalitzada la prova. La final dels 3.000 metres obstacles sempre és complicada. A la distància i als rivals es sumà la calor i la humitat sobre la pista de Campclar a Tarragona. Però açò és la competició i Eric era conscient. Plantejà la carrera amb cap i tractant d'anar de menys a més, controlant però sense renunciar a res. 

Els Jocs del Mediterrani li feien il·lusió i representar a Espanya sempre és un plus afegit de motivació. Els primers compassos els passà en el grup, sabent on col·locar-se, a pocs metres del cap de carrera però amb la ment freda. Com a bon estratega deixà que paseren les voltes, que els primers valents es desunflaren i a poc a poc va anar arrapant posicions. L'altre espanyol representant en esta final era Daniel Arce que va eixir davant encara que a falta d'unes poques voltes Eric el va avançar. En eixe punt l'atleta del CA Platges de Castelló ja tenía connectat el xip de buidar-se. A poc a poc continuà avançant posicions i “cuan El-Bakkali tirà fort trencà el grup i em vaig poder beneficiar”, així pensen els estrategues. Cal estar en el moment oportú en el lloc correcte però eixes oportunitats cal generar-les. Això va ser el que va fer el castellonenc i li va eixir bé. El marroquí tirà primer fins meta, després d'ell el tunisenc Amor Ben Yahia, i tercer entrà l'italià Yohannes Chiappinelli. Quart Eric Peñalver que ho donà tot “m’he buidat”, però va valdre la pena. Una marca de 8.33.95 que li deixà a escassos dos segons de ser medallista en estos Jocs del Mediterrani. Sens dubte una carrera intel·ligent.

Per: Carlos Domingo