La valenciana salta 6,82 en el Míting de Castelló amb un vent de +2.0

“Quan em vaig lesionar, vaig pensar a deixar-ho”, recorda la saltadora

Era l'últim dia per a aconseguir la mínima olímpica. I l'últim intent del concurs, el sisé. Fàtima Diame (València CA), després de mesos de sofriment, de lluitar contra diverses lesions en el genoll, va córrer cap al fossat, va saltar i, res més caure en l'arena, es va alçar com un ressort. Pensava que el salt no era tan bo, que era insuficient. Però el que no sabia és que havia sigut el salt perfecte. Que havia fet 6,82, just la mínima per a classificar-se per als Jocs de Tòquio, i que el vent a favor s'havia frenat just a la frontera de l'il·legal, +2.0.

La valenciana va córrer a abraçar-se al seu entrenador, Rafa Blanquer, l'home que la va acollir a la seua casa quan era una adolescent, el tècnic que ha dirigit la carrera de grans saltadores com Niurka Montalvo o Concha Montaner, la persona que l'ha conduïda fins a Tòkio.

Diame estava radiant després del concurs. “Estic molt contenta. Sabia que podia fer-ho i ha sigut un any molt dur perquè he estat de lesió en lesió, però aquestes últimes setmanes he pogut entrenar molt bé. Entrenant ja ho havia saltat i ara ho he aconseguit, apurant al màxim, però ho he aconseguit”.

Quan ha escoltat el jutge dir que el mesurament era de 6,82, ha començat a cridar. Però Blanquer, tot experiència, li ha advertit immediatament que esperara a saber la força del vent. Abans, en el quart, havia aconseguit la seua millor marca de sempre, amb un salt de 6.75, però ventós, amb un vent a favor excessiu (+2.9). Però llavors li han informat que era de +2.0 i a la fi va poder donar curs a la seua felicitat, saltant sobre el *tartán i abraçant-se amb el seu entrenador.

Diame, que ha ascendit del seté al tercer lloc del rànquing espanyol de tots els temps, ja només per darrere d'altres dues valencianes com Niurka Montalvo (7,06) i Concha Montaner (6,92), acabava d'aconseguir l'objectiu que persegueix tot esportista. “És un somni. Vull donar les gràcies al meu club, el València CA, que em va acollir a la seua escola des que era xicoteta”.

El passat estiu sabent que s'endinsava en el curs olímpic, Fàtima Diame va parlar amb la seua amiga Ana Peleteiro, la campiona d'Europa i plusmarquista espanyola de triple salt, perquè volia saber què més podia millorar per a aconseguir els resultats que s'esperaven d'ella per la qualitat que sempre ha atresorat. “L'any passat vaig tindre moltes lesions i vaig estar bastant malament. Ara no és que ara m'haja centrat més. És que he anat encadenant lesió rere lesió, però mai he perdut les ganes d'entrenar. Ana em va donar consells, que gaudira d'això, que és molt bonic, que entrenara, que no em fixara en els altres. És molt bona amiga”.

Hi ha molt darrere d'aquesta mínima. Vaig eixir de la pista coberta lesionada i a l'aire lliure, quan millor estava, em vaig tornar a lesionar el genoll. En aqueix moment vaig pensar a deixar-lo. Però gràcies als meus entrenadors i a mi fisio i al meu nuvi he pogut eixir d'aquesta i he aconseguit la mínima”.