Els tres atletes de la Comunitat tenen al seu abast la classificació olímpica

El migfondista necessita pujar al podi, el decatleta superar els 8.000 punts i el corredor de tanques sumar dues bones marques a Getafe i dimarts que ve a Suïssa

Javier Mirón (New Balanç), Jorge Ureña (Platges de Castelló) i Quique Llopis (CA Gandia) acudeixen al Campionat d'Espanya de Getafe, del divendres al diumenge, amb la idea de penjar-se una medalla però, sobretot, per a amarrar la seua classificació per als Jocs Olímpics, un termini que acabarà dimarts que ve, coincidint amb el Míting de Castelló.

El migfondista d'Ibi arriba molt ben col·locat a Getafe després d'haver aconseguit a Marsella, el passat 9 de juny, ser l'únic espanyol que ha baixat aquesta temporada d'1.45 (va córrer en 1.44.82). Però Mirón ha de corroborar el seu bon estat de forma, que ja va demostrar el passat cap de setmana en Nerja, on va revalidar el seu títol de campió d'Espanya sub23, i acabar entre els tres primers per a meréixer una de les tres places en la selecció olímpica de Pepe Peiró.

El pupil de Luis Arenas, de només 21 anys, creu que són els més experimentats, com Álvaro de Arriba o Saúl Ordóñez, els que han d'assumir la responsabilitat en la final (diumenge, a les 18.50 hores, i abans, el dissabte, les semifinals). “Jo vaig a Getafe amb ganes de gaudir, de barallar contra els millors d'Espanya i de ser ací, com tots. Estem tots molt semblants de manera física i intentaré fer-ho tan bé com siga possible . Però jo soc el més jove i el que ha aparegut de sobte. Els altres tenen més pressió”.

L'atleta d'Ibi conta que just abans d'aquesta entrevista s'estava fent la pregunta de si està en el millor moment de forma de la seua vida. “M'ho estava plantejant i no estic segur. Estic molt bé i és clar que a Marsella vaig demostrar estar en un estat formidable. Enguany he pegat un salt gran a l'hora de centrar-me una mica més i deixar de costat altres coses. Els dos cicles d'altitud m'han assegut molt bé i la veritat és que he entrenat a consciència”.

Ureña, sense molèsties

Jorge Ureña esperava rematar la seua classificació olímpica en el míting d'Arona, fa un parell de setmanes, però en la segona prova, en el salt de longitud, va fer un mal gest en la batuda i es va veure obligat a retirar-se. “Em vaig bloquejar el peu. No m'ho vaig doblegar, però em xocava tot el turmell per dins. Se'm va unflar i anava coix, però la veritat és que als tres dies ja estava corrent. Ara ja estic bé i no he volgut provar de batre fins demà en el decatló (es disputarà entre el divendres i el dissabte).

El d'Onil té dues vies d'entrada a Tòquio. Una, la més senzilla, és aconseguint la mínima olímpica, fixada en 8.350 punts; l'altra, entrar per rànquing, per a això podria bastar-li amb fer una marca notable però inferior. “Per rànquing ara mateix estic ficat, encara que aquest cap de setmana competeixen diversos rivals. Jo aniré a fer la meua combinada i crec que aconseguint alguna cosa semblança a això d'Alhama de Murcia -allí anava camí de la mínima però en la segona jornada va començar a ploure torrencialment i tot es va anar al trast-, que no és fàcil, el puc aconseguir”.

L'alumne de José Antonio Ureña reconeix que tota aquesta incertesa implica una gran tensió des de fa setmanes. “Estar encara pendent de la classificació és molt estressant, però és el que hi ha i només demane tindre una mica de sort i que els nervis no te la juguen. Jo crec que sumant més de 8.000 punts no hauria de tindre cap problema”.

Llopis i el recolzament de Madrid

Quique Llopis seguia aquest 2021 amb la seua progressió, encara que cridava menys l'atenció perquè un altre atleta coetani, Asier Martínez, estava obtenint uns resultats tan espectaculars que eclipsaven el que feia el de Bellreguard. Però la setmana passada, en el míting de Madrid, es va rescabalar i va donar una punyada sobre la taula dels 110 metres tanques en córrer en 13.41 -es col·locava cinqué més ben espanyol de tots els temps- i aconseguir la victòria en la final davant el seu amic i rival Asier Martínez. “Aquesta temporada estava aconseguint les marques corrent pràcticament només, però jo sabia que estava en un bon moment, tenia bones sensacions i faltava aqueixa carrera de nivell. Per això el resultat de Madrid ha sigut una gran motivació”.

Però la temporada encara no ha acabat i Llopis creu que en una final amb rivals de l'entitat d'Orlando Ortega i *Asier Martínez pot millorar encara més aqueixos 13.41. “Segons els entrenaments estic per a una mica menys”, assegura.

El corredor de tanques del CA Gandia ha demostrat tindre sang freda i no esfondrar-se davant les millors prestacions de Asier Martínez -rècord d'Espanya sub23 i quart en l'Europeu en pista coberta-. “Ell es mereix que li hagen donat més importància perquè va fer una temporada en pista coberta espectacular, i a l'aire lliure ha continuat igual. Però una temporada un corre una mica més i a la següent carrera és l'altre. Així és l'atletisme”.

El deixeble de Toni Puig està desitjant que Ortega, Martínez i ell oferisquen a Getafe “una final espectacular”. I desitja de cor que el subcampió olímpic, que no competia deus febrer per una lesió, recupere el seu to com més prompte millor. “Orlando obri la temporada després de passar per lesions i espere que li vaja genial perquè tots sabem el que és una lesió i haver d'estar parat. Asier i jo estem desitjant estrényer-li”.

Llopis és optimista sobre la seua classificació per a Tòquio 2020. “Estic molt prop d'entrar entre els 40 millors. Només tinc dues bones marques, una a l'aire lliure i una altra en pista coberta, però el Campionat d'Espanya em pot donar molt punts i el dimarts correré a Suïssa -en lloc de Castelló, on estava anunciat- perquè és un míting que dona més punts i ací tinc la il·lusió d'acabar d'aconseguir la plaça”.