Serà casualitat, però els anys que acaben en 8 entre febrer i març a València tenim la sort de poder albergar campionats de gran nivell.

1988

El 7 de febrer de 1988 València acollía el Campionat d'Espanya de marató. En aquell temps s'eixía de l'Albereda, s'arribava fins al Saler i es tornava a la ciutat (res a vore amb lo d'ara). Els campions foren Alfonso Abellán amb 2:14.42 i María Luisa Irízar amb 2:41.03. 

En aquella època la pista coberta que s'utilitzava era la del pavelló de la Font Sant Lluis (la Fonteta) hui en día convertida en el pavelló de l'equip de bàsquet de la ciutat.

El 17 de febrer es celebrà una trobada internacional entre les seleccions de l'URSS, Itàlia i Espanya que es classificaren en este orde. Aquell día la marxadora catalana Mari Cruz Díaz va aconseguir batre el rècord d'Espanya dels 3.000 metres marxa amb una marca de 12:48.82. També la lleonesa Margarita Ramos ho va fer en pes, ni més ni menys que en quatre ocasions: 15,67; 15,75; 15,98 i 16.36 metres.

El 20 i 21 de febrer fon el torn del Campionat d'Espanya absolut. Begoña Hérraez millorà el rècord espanyol de 3.000 metres amb 9:23.52, Ana Barrenechea el de 60 tanques amb 8.47 i Montse Fernández el de pentatló amb 3.975 punts. Els seus parcials foren: 9.04 en 60 tanques, 1.80 en alçada, 8.92 en pes, 5.32 en llargada i 2:21.11 en 800. Va ser el campionat de les combinades, ja que un jovenet Antonio Peñalver també millorà el d'octatló amb un total de 6.252 punts i uns parcials de 7.08 en 60 metres, 15.05 en pes, 1.94 en alçada, 50.82 en 400, 6.88 en llargada, 8.50 en 60 tanques, 4.10 en perxa i 2:47.80 en els 1.000 metres.

Dos díes després es disputà el míting internacional Ciutat de València. Encara que no va haver rècords els aficionats pogueren disfrutar amb atletes de talla mundial com l'italià Pier Francesco Pavoni en velocitat, el britànic Peter Elliott en migfons, els alemanys Carlo Thrandhardt i Dietmar Mogenburg en alçada, el francés Thierry Vigneron en perxa o el nord-americà Larry Myricks en llargada.

1998

Ens situem en 1998. La pista coberta ja no era la de la Fonteta, sinó la del Velòdrom Lluis Puig. S'havía canviat una de 175 metres de corda, per una altra de 200 metres que albergaría ni més ni menys que un campionat d'Europa i un altre del món. Fon inaugurada en 1995.

El 17 de gener es celebrà el primer esdeveniment important de l'any. Eixe día va tindre lloc la I Copa Ibèrica de clubs, una competició que no va tindre continuïtat en què el Sporting de Lisboa s’imposà amb 117 punts a dos històrics de l'atletisme: el Larios Moratalaz i el Chapín de Jerez.

El 14 i 15 de febrer València va acollir els XXXIV Nacionals en categoría absoluta. Foren uns bons campionats, en els que s’aconseguiren diverses mínimes per a l'imminent europeu que s'anava a celebrar un parell de setmanes després.

València fon la triada per a albergar l’edició 25 del campionat europeu baix sostre. Dos rècords mundials en categoría femenina, amb la ucraïnesa Anzhela Balakhonova en perxa amb 4.45 i la britànica Ashia Hansen amb 15,16 en triple. Tres foren les medalles de l'equip espanyol, totes en 3.000 metres: Manuel Pancorbo i Alberto García plata i bronze i la palentina Marta Domínguez pujant al podi en tercer lloc.

Es bateren diversos rècords nacionals: en la combinada del pentatló la catalana Inma Clopés sumà un total de 4.234 punts amb estos parcials: 8.60 en tanques, 1.71 en alçada, 13.64 en pes, 5.97 en llargada i 2:24.62 en 800 metres. Mar Sánchez es va convertir en la primera espanyola a botar quatre metres en pista coberta en la prova de perxa (l'any anterior ho havia fet Dana Cervantes a l'aire lliure). Finalment, l'actual president de la RFEA Raúl Chapado millorà en dos ocasions el rècord de triple salt amb 16.85 i 16.87, aconseguint una meritòria quinta plaça en estos europeus.

2008

Deu anys després, concretament el 9 de febrer de 2008, el Lluis Puig va acollir la reunió internacional Ciutat de València (enquadrada en el circuit indoor de la IAAF). No va haver rècords però sí que marques d'autèntic calibre mundial, sobretot dels atletes etíops: 7:36.08 de Kenenisa Bekele i 8:29.48 del seu compatriota Meselech Melkamu en 3.000 metres, 3:36.63 de Mekonen en 1.500, així com uns excel·lents 6.90 de la portuguesa Naide Gomes en el salt de llargada.

El 23 i 24 de febrer es tornaven a celebrar els nacionals absoluts. Jackson Quiñonez va aconseguir una marca d'autèntica vàlua mundial: 7.52 en 60 metres tanques, que era nou rècord d'Espanya. 

Entre el 7 i el 9 de març es va disputar la competició més important que hi ha en la pista coberta, ni més ni menys que un Campionat del Món. I per a donar realç a este campionat la russa Yelena Soboleva va aconseguir un formidable rècord mundial amb 3:57.71 en els 1.500 metres. En esta prova, pero en la categoría masculina, l'arandí Juan Carlos Higuero aconseguía la medalla de bronze.

2018 

Estem en 2018 i se succeïxen els esdeveniments. Ja s'ha disputat la Copa de Clubs, la reunió Ciutat de València i està a punt el Campionat d'Espanya de pista coberta. Però la cosa no acaba ací, el 25 de febrer Burjassot serà la seu del Campionat d'Espanya de 50 km marxa (per primera vegada en l’història hi haurà prova femenina) i el 24 de març hi haurà un altre Campionat del Món a València, esta vegada amb la disputa del mundial de mitja marató.

Caldrà esperar a vore què ens oferirà l'any 2028...

Per: Joan Pelayo