La Mitja Marató de València ja té el seu rècord del món ja que la kenyana Joyciline Jepkosgei ha corregut en la capital del Túria en un temps de 1:04.51. Ha rebaixat en un segon la rècord que ella posseïa realitzada enguany a Praga.
Però no és el primer rècord mundial que s'ha vist a València, aprofundirem en el temps i analitzarem les competicions que en el seu moment posaren a València en la cúpula de l'atletisme mundial.
València ha sigut escenari de diverses proves internacionals de marxa. El 19 de maig de 1979 es celebrà una trobada entre els països de Mèxic, Suècia, Alemanya Oriental, Hongria i Espanya. Era l'època dels grans marxadors mexicans com Daniel Bautista (campió olímpic en Montreal ’76 en 20 km) i Raúl González (plusmarquista mundial dels 50 km).
La prova es realitzà sobre un circuit urbà al voltant de les pistes universitàries, situades en Primat Reig. Allí es donà l'eixida a les sis i mitja de la vesprada, amb una gran exhibició de l'asteca Bautista.
El mexicà realitzà uns parcials de 20.40 (5 km), 41.15 (10 km) i 62.03 (15 km), acabant en 1:22.16, tres segons per davall del registre que havía aconseguit el soviètic Vadim Tsvetkov en Klaipeda (actualment, una província de Lituània), a penes sis dies abans.
El segon classificat de la prova fon Raúl González amb 1:26.27, tercer un altre mexicà Félix Gómez amb 1:28.00 i quart Jordi Llopart amb 1:28.22. La competició seguiría l'endemà amb la disputa dels 50 quilòmetres.
Gràcies a l'èxit de l'organització, la Federació Valenciana d'Atletisme (llavors les federacions eren provincials) va sol·licitar a la Federació Espanyola l'organització de la Copa del Món de marxa. Es proposà a la IAAF i València organitzà eixa competició en 1981, servint per a inaugurar oficialment les pistes del Saler.
Encara que no va ser el primer rècord mundial batut a València, no hem volgut passar per alt el primer batut per un espanyol en esta ciutat. Per tant ens n'anem al 13 de març de 1983, en el passeig de l'Albereda es celebrà el campionat d'Espanya de marxa en ruta sobre la distància de 50 km. En aquells temps hi havia dos grans especialistes: Josep Marín (campió d'Europa de 20 km. l'any anterior a Atenes) i Jordi Llopart (campió d'Europa en Praga ‘78 i subcampió olímpic en Moscú ‘80).
A les huit del matí i sobre un circuit de 2 km es donà l'eixida a la prova. Marín imposà un fort ritme i anà despenjant progressivament a Llopart. Els seus temps de pas van ser estos: 43.10 (10 km), 1:27.32 (20 km), 1:49.35 (25 km), 2:11.57 (30 km), 2:33.31 (35 km) i 2:55.59 en el km 40. Josep Marín finalitzà en 3:40.46 millorant l'anterior rècord mundial de 3:41.20 del mexicà Raúl González en 1978.
Li acompanyaren al podi Jordi Llopart amb 3:47.48 i Manuel Alcalde amb 4:01.14. En el seu moment no es va saber que la marca de Josep era la millor del món, ja que hi havía marques millors d'alguns soviètics. Però s'havíen fet en una prova amb la distància més curta del reglamentari, per la qual cosa Marín es convertía en plusmarquista mundial. La seua marca durà fins al 20 de juliol de 1984 en que l'alemany (oriental en aquella època) Ronald Weigel realitzà 3:38.31.
Però aquell campionat no va tindre continuïtat i va ser una llàstima. L'Albereda potser serà un dels millors circuits de marxa que es poden trobar hui en día al ser pla, ampli i prou diàfan. Potser algun día tornem a vore alguna competició de marxa allí.
Deixem la marxa, l'Albereda i ens n'anem al velòdrom Lluïu Puig de Benimámet. Allí va tindre lloc entre el 27 de febrer i l'1 de març de 1998 la celebració dels campionats d'Europa en pista coberta.
Un total de 486 atletes representant a 40 països feren que les bodes de plata del dit campionat foren un rotund èxit.
El primer día de la competició es celebrà la qualificació de triple salt femení amb 27 saltadores buscant 13,95 metres per al seu passe a la final. La nostra protagonista la britànica Ashia Hansen botava 14.48, la millor marca de les participants.
Hansen estava en el millor de la seua carrera esportiva. Uns mesos abans en Fukuoka (Japó) havia botat 15,15 metres a l'aire lliure i era la quinta triplista de tots els temps per darrere de la ucraïnesa Inessa Kravets (amb 15.50, la plusmarquista actual), la txeca Sarka Kasparkova (15.20),la búlgara Iva Prandhzeva (15,18) i la romanesa Ròdica Mateescu (15.16). Esta última i Kasparkova també competiren en l'europeu de València.
La txeca es col·locà en primera posició en el seu primer bot amb 14.64 metres. Ashia es quedava en 14.48 en la primera ronda, millorant en el seu segon assaig a 14.56. Sarka en este intent també millorava, concretament a 14.67.
El tercer salt de Hansen ja li va fer obtindre la primera posició amb 14.69. Però va ser en el quart on va traure tota la seua classe i volà fins a 15,17 metres. Millorava el rècord mundial en poder de la russa Iolanda Chen amb 15.03 en el campionat del món disputat en el Palau Sant Jordi de Barcelona en 1995.
En el tercer intent la txeca millorà fins a 14.76, però ja no va poder acostar-se a la britànica. El podi el completà la russa Yelena Lebedenko amb 14.32.
Tant de bo podem continuar disfrutant de rècords mundials a València, el moment en que s'aconseguix és màgic.
Per: Joan Pelayo