Els atletes de la Comunitat opten a prop de 15 medalles en una competició de la qual eixirà la selecció espanyola per a l'Europeu de Birmingham

L'edició número 106 del Campionat d'Espanya se celebra este cap de setmana, del divendres al matí al diumenge a la nit (retransmés per Teledeporte), a Màlaga, on es reuniran quasi 800 atletes, dels quals 93 seran de la Comunitat Valenciana. Una quinzena opta a les medalles i entre este grup de triats sobreïxen dos dones molt jóvens, de 19 anys, amb opcions d'eixir campiones d'Espanya per primera vegada en la seua vida: Naida Calonge (triple salt) i Andrea Sales (llançament de martell).

La saltadora és d'Alfarb i ve de derrotar a una altra jove portentosa, la sevillana Ana Estrella de Lleó, que l'any passat, a Tarragona, es va proclamar campiona absoluta. La setmana passada van tornar a enfrontar-se, en la final del Campionat d'Espanya sub20, i l'atleta del Facsa Platges de Castelló es va imposar amb la seua millor marca de sempre (13,53) malgrat tindre vent en contra (-1.1).

Calonge és l'única dona de la Comunitat Valenciana que apareix a Màlaga com a líder espanyola de l'any. L'atleta valenciana entrena a Castelló amb Claudio Veneziano, un savi del triple salt. A l'entrenador sicilià el va conéixer en una competició quan encara era sub14. Els pares li van demanar si podia tirar-li un ull a la xiqueta i a l'any següent, que ja era sub16, van començar a portar-la tres dies per setmana d'Alfarb al Gaetà Huguet. “Feia un gran sacrifici”, recorda Veneziano. “I quan els pares van veure que tenia talent, com el seu treball els permetia la mobilitat, van decidir mudar-se a Castelló per a posar-li més fàcil a ella i a la seua germana, que també ha estat en algun Campionat d'Espanya, els entrenaments”.

El tècnic confia molt en ella des de fa anys. El seu no és un acte de fe, sinó el que li diuen els números, els tests que fan en els entrenaments. “Si no haguera tingut tants problemes de salut, ja haguera saltat 13,50 l'any passat. Perquè esta temporada està per a saltar 13,70 o 13,80. Encara que no és tan senzill després fer-ho perquè influïxen molts factors”.

Més arrere, la campiona en pista coberta, la valenciana María González, que este hivern va patir una lesió en un tendó del peu, arriba molt justa de forma i és una incògnita. Esta temporada ha fet dos concursos amb resultats molt dispars.

Com Calonge, també de 19 anys, una altra de les grans revelacions de l'atletisme valencià esta temporada és la castellonenca Andrea Sales, que ha sigut la tercera espanyola a trencar la barrera dels 70 metres en llançament de martell (70,58). El seu repte, no obstant això, és majúscul: batre a la reina de l'especialitat, la catalana Laura Redondo, set vegades campiona d'Espanya absoluta i propietària de 17 medalles entre 2008 i 2025.

Sals, una atleta de Montalba, de la Vall d'Alba, va ser medallista l'any passat i esta temporada ja sap el que és derrotar a Redó. La seua qualitat li permet somiar amb grans objectius. Un, a mitjà termini, seria el rècord d'Espanya de Redó (72,00). Un altre, certificar la seua classificació per a l'Europeu de Birmingham (del 10 al 16 d'agost). De moment té la mínima RFEA i està dins de la quota de classificació. Els altres valencians amb mínima són Fàtima Diame (longitud), Quique Llopis (110 metres barres), i Lester Lescay i Eusebio Càceres (longitud). Els quatre estaran a Màlaga amb la intenció de lluitar pel títol. Lescay és l'altre valencià líder de l'any. L'atleta del Platges de Castelló és l'únic que ha saltat més de 8,20 (8,22) i serà un dels favorits al títol al costat de l'alacantí Eusebio Càceres. El saltamartí d'Onil, sis vegades campió d'Espanya (la primera allà per 2012) i altres cinc medalles, lluitarà amb Lescay, Jaime Guerra, Héctor Santos i fins a Carlos Beltrán, tots ells per damunt dels huit metres.

Càceres, que ha saltat 8,17 enguany, va patir un inoportú microtrencament en un isquiotibial fa dos setmanes i encara que sap que està molt en forma, és conscient que no tindrà més que dos o tres salts, com a molt, competitius. L'alacantí l'intentarà per a acabar entre els tres primers i tindre opcions d'arribar a l'Europeu.

Fàtima Diame disputarà una de les grans finals del cap de setmana davant Tessy Ebosele, líder de la temporada amb només un centímetre més (6,86) que la valenciana (6,85), Irati Mitxelena i Carmen Rosales. Les tres primeres tenen la marca d'European Athletics per a classificar-se per a Birmingham.

Una de les sorpreses de 2026 ha sigut Andrea Rodríguez. L'atleta d'Aspe ha donat diverses bocades a la seua marca personal fins a arribar a córrer els 800 metres en 2.00.72, que la col·loca com la dotzena més ben espanyola de tots els temps. Les favorites són Marta Mitjans, Rocío Arroyo i Lorea Ibarzabal, però l'alacantina ho intentarà al costat d'un grup d'aspirants entre les quals també estan Julia Lillo i Daniela García

Carla Masip, tota una campiona d'Espanya de 1.500 en pista coberta després de derrotar a la #mateix Marta García, arriba a una final tan incerta que no seria cap sorpresa un dels huit primers llocs. La castellonenca arriba amb la intenció de lluitar també per la medalla d'or a l'aire lliure, que seria una fita. Sap que està ràpida i això pot ser determinant en una carrera en la qual no hi ha una dominadora clara que vaja a prendre les regnes de la final.

A Paula Blanquer, una jove atleta que ja porta diversos anys entre les millors especialistes dels 100 metres barres, se li resistix el títol de campiona d'Espanya a l'aire lliure. Enguany ha corregut en 13.07 i només té per davant a Lerato Pagès (13.06), encara que no haurà de descurar a Xènia Benach (13.27). La valenciana busca el seu primer títol i la seua única opció d'anar a l'Europeu, remota, seria guanyar amb una marca pròxima als 13 segons.

Són els reptes que sorgixen en els grans campionats. Com bé sap Nara Elipe, que té difícil, però no impossible, pujar al podi dels 3.000 m obstacles. Marta Serrano és la favorita. Irene Sánchez-Escribano, que torna a la pista després de ser mare, és la candidata a la medalla de plata, amb el que el bronze quedaria a l'abast de Douae Ouboukir i Claudia Corral, les altres atletes que, com la castellonenca, han baixat dels 10 minuts.

La jove Aitana Alonso (1,87) hauria de ser una de les tres medallistes i el normal seria que saltara menys que Una Stancev (líder de l'any amb 1,90) i més que Celia Rifaterra (1,83). Menys opcions sembla tindre enguany la castellonenca Laura Alegre (1,80).

Una irregular Naiara Pérez (4,35) haurà de defendre la segona plaça que li atorga el rànquing de l'any de perxa. La seua companya d'entrenament, la també castellonenca Alejandra Saborit, ja li va arrabassar l'or en el Campionat d'Espanya sub23. Les dos tornaran a enfrontar-se amb una líder sòlida, Mónica Clemente (4,46). En esta prova competirà l'alacantina Vega Martínez-Herrada, que té 15 anys i és la més jove del campionat a disputar en una prova individual.

Una altra prova sense clars dominadors és el 5.000. L'alacantí Miguel Chazarra, molt irregular esta temporada, tractarà de caçar una medalla en una carrera amb durs rivals com Dani Arce, Said Mechaal, Abdessa Oukhelfen, Aleix Vives, Aaron de les Heras, Jaime Migallón o David de la Font.

A Quique Llopis, subcampió del món indoor el passat hivern en Torun (Polònia), li toca defendre la seua corona (ha guanyat l'or en 2023, 2024 i 2025) després de diverses setmanes amb unes molèsties en els isquiotibials causades per una baixada en els nivells de ferro. El seu equip de treball va trobar la solució a temps i evoluciona favorablement camí de l'Europeu de Birmingham, on lluitarà per tot. Arriba una mica just a Màlaga, on tornarà a barallar-se amb Asier Martínez. El navarrés ha corregut quatre centèsimes més ràpid (13.27), però també ha sigut derrotat pel valencià. Sense anar més lluny, a Madrid, en l'última competició, on Llopis es va fer amb la victòria malgrat les seues limitacions.

Pablo Torrijos (huit vegades campió d'Espanya) està molt lluny d'aquell atleta que va tindre el rècord d'Espanya (17,17). El castellonenc és el quart del rànquing (16,14), però sempre cal confiar que la seua classe puga elevar-li fins al seu onzé podi en un Campionat d'Espanya en el qual els atletes de proves combinades poden donar-li noves medalles a l'atletisme valencià. Pablo Roelas, d'Ibi, és el líder espanyol de l'any (7.660). Les seues opcions de ser campió dependran en gran manera de les prestacions del favorit, el català Pol Ferrer. El castellonenc Jorge Dávila lluitarà pel bronze i Andreu Boix, un altre dels decatletas capdavanters, arriba molt minvat físicament.

Carmen Ramos està, aparentment, per darrere de les dos primeres del rànquing de l'heptatló, Sofía Cosculluela i Andrea Media, i tothom espera que per damunt de totes estiga María Vicente, que debuta esta temporada en les combinades. Però l'heptatló sempre és propici per als errors i la castellonenca hauria d'estar a l'aguait.