Els saltadors i el heptatleta es proclamen campions d'Espanya a Orense

“Sent un bloqueig quan competiré”, explica Pablo Torrijos

Fàtima Diame, Pablo Torrijos i Jorge Ureña no paren de sumar títols. Este dissabte ha arribat un més. La saltadora va aconseguir el sèptim amb només 27 anys, just quan es complix una dècada de l'edició del Campionat d'Espanya en la qual es va presentar en societat amb un parell de medalles d'or (longitud i 60 metres). El triplista va emular a Diame i es va convertir, amb el seu sèptim títol, en el saltador de triple amb més medalles d'or en pista curta. El heptatleta va conquistar el quint i tampoc té ja a ningú per davant. La valenciana queda ara a l'espera de si aconseguix entrar per punts en el Mundial de Glasgow (1 al 3 de març), mentres que l'atleta d'Onil i el castellonenc pensen ja a preparar-se per als Jocs de París, encara que Torrijos va explicar que des de fa uns mesos patix un bloqueig, com un buit, quan competix.

L'atleta d'Adidas no va trobar rival en la final i es va imposar amb un salt de 6,56. Ni tan sols li va fer ombra Tessy Ebosele, que va ser segona amb 22 centímetres menys. La medalla de bronze li la va adjudicar una altra valenciana, Evelyn Yankey (6,29), una mica descontenta amb la marca. “Em fa ràbia perquè estava per a saltar molt més”, va explicar la pupil·la de Rafa Blanquer.

Diame, que venia de competir en el Gran Premi de València i en el míting de París, va creure acusar l'esforç d'estos últims dies. “Hui era un dia per a arriscar i intentar fer marca personal, però la veritat és que m'he trobat un poc cansada. Al principi em trobava molt bé, però després m'ha eixit el cansament. Hui m'he assabentat que es complixen deu anys de la meua primera medalla d'or i m'ha fet molta il·lusió”.

Jorge Ureña viatjava a Orense amb la intenció de recuperar les bones sensacions després de la lesió de genoll, però els campions com ell són capaços de créixer-se i eixir de la pista com a triomfadors. Ja no hi ha cap heptatleta amb més títols que ell. “No em puc queixar. Sabia que tenia les meues opcions, però ha sigut difícil. En la longitud encara vaig amb un poc de por i per això quan vaig fer un segon salt bo, vaig renunciar al tercer. Ara només vull posar-me a punt per a intentar estar en els Jocs de París”.

L'heptatló va coronar a l'atletisme valencià, que va col·locar a sis dels seus representants entre els huit primers. Al capdavant de tots, Ureña, amb 5.885 punts. I al seu costat en el podi, Jorge Dávila, que es va penjar la medalla de bronze (5.618), Per darrere, Andreu Boix (quint), Pablo Roelas (sext amb marca personal), Iván Vidal (sèptim) i Óscar Andrés (octau).

El matí la va arredonir Ferran Ramírez, que no va malgastar la seua oportunitat. El castellonenc havia sigut quart en el Campionat d'Espanya sub23 i, curiosament, aprofitant les absències, es va colar en el podi i va guanyar la medalla de bronze amb una marca de 7,34. Un resultat que satisfà a un atleta que estudia a Alacant i té al seu entrenador, Jorge Gimeno, a Castelló. A un pas es va quedar Laura Alegre. La saltadora castellonenca va acabar quarta en la final de salt d'alçada amb el seu millor salt de la temporada (1,77).

Pablo Torrijos està molt lluny del seu millor moment. Esta temporada no havia pogut passar dels 16 metres, però la baixa d'última hora de Jordan Díaz li va obrir una porta de bat a bat per a convertir-se en el saltador de triple amb més títols a Espanya. Li va tocar patir, però en el sext intent va saltar 16,02 i es va col·locar primer. La seua sèptima medalla d'or li va elevar per damunt de Raúl Chapado i Andrés Capellán.

El castellonenc va tractar d'explicar què li ha passat en els últims mesos. “No sé què m'està ocorrent. Esta setmana no sabia si vindre a Orense. Des d'estiu estic fent pitjors resultats dels quals valc entrenant i en alguns moments sent un bloqueig, un buit que m'ha fet perdre l'arpa que m'ha caracteritzat. Em faig molt la pregunta de per què no m'ixen les coses i no trobe respostes. Això m'ho menge jo només. En la meua vida va tot bé i entrenant m'ho passe bé, però quan arribe a competir no gaudisc. Faré el pas i treballaré una altra vegada la psicologia esportiva. En el fons sé que esta etapa es va acabant i pense a preparar les oposicions per a policia”.

Abderrahman El Khayami va aconseguir una medalla de bronze en la final dels 3.000 metres. L'atleta saguntí, que enguany ha decidit començar a entrenar amb Antonio Serrano, va perdre la segona plaça, després de Adel Mechaal, en l'última recta, on va ser superat per Sebas Martos.

A la vesprada, en les eliminatòries dels 60 metres tanques, no van fallar els favorits. Quique Llopis (7.64) i Kevin Sánchez (7.81) es van ficar en les semifinals guanyant cadascun la seua carrera. I Paula Blanquer va fer el mateix en la seua amb una bona marca (8.25). Carmen Marco es va classificar per a la final de 60; Sergio Carbó per a la de 200, i Javi Mirón per a la de 800 causant molt bona impressió.

En els concursos, Judit Prats va ser quarta, caient-se del podi en l'última ronda, quan va ser superada per Eva Cuenca i la valenciana no va poder millorar les seues 14,37. Sandra Férriz, que el divendres va acabar quinta en el pentatló després de millorar la seua marca en tres de les cinc proves, va ser sexta en la final de pes amb una altra plusmarca (14,00). I Naiara Pérez va batre el rècord autonòmic de perxa amb un salt de 4,15, superant la seua marca en pista curta i els 4,13 de Meritxell Benito a l'aire lliure, i, a més, va pujar fins al tercer lloc del rànquing històric espanyol sub23. La castellonenca va acabar en quinta posició.