Fàtima Diame i Eusebio Càceres dominen la longitud

Jorge Ureña triomfa en un heptatló complicat i Jorge Dávila, segon, aconsegueix la plata sis dies després de proclamar-se campió sub23

Evelyn Yankey, de 18 anys, es penja el bronze i es converteix en la cinquena més ben espanyola sub20 de tots els temps

Fàtima Diame, Eusebio Càceres i Jorge Ureña van sumar els tres títols per a l'atletisme de la Comunitat Valenciana a Orense, on s'està celebrant el Campionat d'Espanya en pista coberta. La valenciana es va fer amb el lideratge en la final de longitud amb el seu segon salt (6,47) i es va dedicar a buscar una gran marca que no arribe; el d'Onil, renyit per l'hora (10.25) el va aconseguir amb el seu quart intent, el millor de l'any (7,97), i el seu paisà, que va patir molts dolors durant tot l'heptatló, va demostrar que ell mai es rendeix i va acabar coronant-se campió (5.955 punts).

Diame va decidir fer una aposta l'any passat. Després d'uns Jocs Olímpics on va compartir habitació amb Ana Peleteiro, la valenciana li va demanar un lloc a Iván Pedroso en el seu fastuós grup d'entrenament. Allí, a Guadalajara, ha canviat xicotets detalls i ha començat una nova vida. “Necessitava un canvi perquè em veia estancada, encara que li done les gràcies a Rafa (Blanquer) i sempre li estaré agraïda per ser com un pare per a mi, però necessitava una cosa diferent, Iván em va acceptar i em vaig anar. Viu sola, tinc la pista de Guadalajara a prop i allí entrene amb Ana Peleteiro i Héctor Sánchez i la resta de gent del grup. I estic molt contenta”.

L'atleta del València CA va conquistar el seu cinqué títol de campiona d'Espanya en pista coberta, l'habitació consecutiva, encara que espera fer el gran salt el dimecres en la reunió de Madrid. Aqueix dia espera millorar encara més la seua marca personal (6,64). “Em vaig descontenta perquè no reflecteix la marca amb com estic i com estic entrenant, perquè estic molt bé, així que en tres aniré per totes a Madrid amb l'objectiu del Mundial de Belgrad al final de la temporada”.

*Diame portava temps mirant de reüll a Evelyn Yankey, una xica molt jove que entrenava la longitud a València amb Niurka Montalvo. “Anàvem juntes a les Lligues amb el València CA i ja veia que era una xica molt explosiva. València és l bressol dels salts i sempre serà així”, explica la pentacampeona d'Espanya sobre Evelyn Yankey, una xica de 18 anys que enguany va començar a entrenar amb Rafa Blanquer. La valenciana va arribar al Expourense i en el seu primer salt va fer 6,20, millor marca personal i cinquena més ben espanyola *sub20 de tots els temps.

Eusebio Càceres va eixir disgustat del fossat de la longitud després de quedar-se una altra vegada per davall dels huit metres (7,97, el seu millor salt de l'any) i molt lluny de la mínima (8,22) per al Mundial de Belgrad. “Venia després de patir un esglai en el míting de Metz i he hagut de competir amb anestèsic, encara que content pel títol. El que no entenc és que es faça una final d'una prova explosiva com la longitud a les deu i mitja del matí”. L'alacantí suma la seua setena medalla d'or sota sostre.

La castellonenca Pepa Gombau, de 19 anys, va ser dècima amb un millor salt de 5,49.

El tercer or del matí va arribar gràcies a la caparrudesa de Jorge Ureña, que es va anar el divendres a la nit amb els dos peus embenat i coixejant i, en comptes de retirar-se, com anava líder de l'heptatló, va decidir provar de veure com se sentia hui. El d'Onil, com li ve ocorrent amb aquesta lesió des que va començar, es va alçar sense dolor. Va fer unes bones tanques (va guanyar amb 7.95, el seu millor temps de la temporada), va millorar la seua marca personal en la perxa (5,05) i va arrasar en el 1.000 (2.43.83).

“Jo tampoc ho entenc”, assegura l'atleta del Platges de Castelló, que va arribar al segona dia de competició sense els embenatges amb els quals va marxar la vespra. “Això és un misteri i va portar així des de l'estiu passat. En Aubiere (França) anava coix i no podia ni caminar, però als tres dies ja podia entrenar normal. Se m'unfla, se'm desinfla. Ja no sé què fer. Hui el peu estava perfecte. Em cabreja perquè he perdut una competició a la qual arribava molt bé”.

El deixeble de José Antonio Ureña va voler acabar a la fi un heptatló, alguna cosa que no havia aconseguit en tota la temporada. No ha aconseguit l'objectiu d'arribar al Mundial, però ara el que més el preocupa, amb vista a l'aire lliure, és deixar arrere aquesta lesió que ve i va. En pretemporada va fer un treball específic molt conscienciós, però va arribar el Criterium del Lluís Puig i va tornar a fer-se mal. “No sé què fer. Estem tots una mica perduts, nosaltres, els metges, el meu fisio… No saps què fer”.

Darrere d'Ureña, Jorge Dávila es va emportar una medalla de plata que, encara que arribava amb la millor marca espanyola de l'any (5.742 punts), qualifica de “sorprenent”. Li va esperonar començar amb el seu millor temps en els 60 metres (7.03) i a partir d'ací va anar afermant-se per darrere del seu company d'equip. En l'última prova, en el 1.000, el pupil de Manoli Alonso -suma la seua segona plata a Orense després de la de Conte en el pentatló- es va donar el gran gust de superar en l'última volta al subcampió del món, l'estonià Maicel Uibo, que competia com a convidat.

El que no va ser acabar va ser Óscar Andrés Bou, que es va haver de retirar després del 60 m barres perquè corria el risc de patir un trencament en el *isquio.

La segona jornada va deixar també la classificació dels velocistes Carmen Marco (segona amb 7.51 en la seua sèrie) i Miguel Izquierdo (primer amb 6.85) per a les semifinals del 60. Els que no van superar el sedàs van ser les quatre atletes de la Comunitat en els 1.500: Miriam Gregori (4.33.64, marca de la temporada), Alexa Giménez (4.34.31), Nara Elipe (4.38.76) i Ainhoa Martín (4.44.21). Igual que els xics: Mohamed Reda (3.48.90) i Alex Juan Torres (3.51.41).