Jorge Ureña i Claudia Conte van viure a Alhama de Murcia una de les seues competicions més dures per culpa d'una pluja torrencial. “Va ser terrorífic, el meu decatló més dur”, assegura el d'Onil, que va resistir i va posar un peu a Tòquio

Jorge Ureña ja té, als seus 27 anys, un recorregut fet en l'atletisme forjat en competicions de tota índole. Però mai havia viscut res com això del passat cap de setmana a Alhama de Murcia, on va contribuir al triomf de la selecció valenciana en el Campionat d'Espanya de proves combinades per federacions. “Va ser terrorífic”, adverteix el d'Onil. “Mai havia competit en aquestes condicions i es va fer duríssim i llarguíssim”.

L'atleta del Platges de Castelló va viure dos dies molt diferents. El primer, amb un inici pletòric, llançat cap a la mínima olímpica amb aqueixos 10.70 en els 100 metres, 7,59 en longitud i 14,50 en pes, es va trobar un obstacle insospitat, el vent a favor que li deixava per a la segona jornada amb què no podia tindre una ajuda superior a +1.8 en els 110 m barres o quedaria invalidat tot el decatló. “En la longitud, pel tema del vent, vaig haver d'estar molt pendent de la bandera i el meu pare -José Antonio Ureña, que és també el seu entrenador- m'avisava de quan semblava que amainava”.

El primer dia el va tancar amb 4.335 punts, a huit del seu millor inici de sempre (va ser a La Nucia, on va acabar retirant-se). Això significava que tenia la mínima olímpica (8.350 punts) a tir. El segon dia, com anunciaven les prediccions meteorològiques, tocava una segona meitat passada per aigua. Però no va ploure, jarreó. El xàfec va posar contra les cordes a decatletas i heptatletas, que van haver de recórrer a l'èpica per a, en el cas d'Ureña i Claudia Conte, eixir airosos amb una nova marca personal.

La carlota olímpica va mantindre a l'alacantí centrat. Va arribar a la pista Antonio Peñalver, en honor al subcampió olímpic de decatló, a les 13.30 hores. L'última prova, el 1.500, estava programat a les set i mitja de la vesprada. Però la gota freda ho anava a canviar tot. “La gent estava preocupada i quan arribem va començar a ploure forta. Allí hi havia un gimnàs i decidim calfar en les bicicletes estàtiques. Una mica de mobilitat, eixir, passar un parell de tanques i a córrer. Estava molt motivat i ficat en la competició”.

En acabar cada prova, corrien a refugiar-se de nou en el gimnàs, on estaven tots els atletes amuntegats. Després calfaven el just i eixien a competir. Després del disc, va començar a ploure més fort encara i el jutge àrbitre va decidir retardar l'inici de la perxa. Aquesta prova, tan tècnica i amb la seua part de risc, va ser un suplici. “Quan va començar la perxa ja era de nit i va ser terrible. Ho vaig passar francament malament. Va haver-hi un moment que es va posar a ploure al bèstia i van decidir parar-lo quinze minuts. L'estava passant tan mal que vaig celebrar el 4,40 com si haguera saltat 5,50”.

Aquest escenari va col·locar a Ureña en una situació que no havia previst, començar en altures més assequibles per a assegurar uns punts. Perquè a Alhama de Murcia podia buscar la mínima olímpica o amarrar un bon decatló que li deixara amb un peu i mig en els Jocs de Tòquio per rànquing. En començar el concurs, va anar als atletes de Castelló i els va preguntar si li deixaven les seues perxes, que eren més blanes. “Vaig reduir una mica la carrera i vaig saltar amb aqueixes. Si el 4,70 -l'altura on va caure- ho vaig intentar amb la meua perxa més blana, la que use per a calfar”.

De la perxa van passar a la javelina. Ureña va arribar completament xopat. “Ací ja no sabies ni on estaves. Només tenies ganes que s'acabara. En la javelina estava *tiritando de fred. Ha sigut el decatló més dur que he disputat”.

Quedava el 1.500 -programat a les 19.30- i ja eren les 23.45. Més de quatre hores de retard sota un xàfec. Va eixir del gimnàs amb tota la gent que hi havia en la pista donant-li crits d'ànim i aplaudint. Ureña havia resistit de manera heroica durant tota la vesprada, quatre proves, i només quedava una per a, almenys, fer una marca per damunt dels 8.200 punts. “Ací ja anàvem tots amb tots. Quina bogeria. Jo només volia acabar. En els últims metres no tenia ja ni forces. Però ho vaig aconseguir”. Va totalitzar 8.209 punts, nova marca personal, rècord autonòmic i un registre que li col·loca quart en el rànquing espanyol de tots els temps.

Ureña va acabar, es va anar a l'hotel, es va dutxar, es va menjar un entrepà i va agafar el cotxe per a conduir durant una hora i mitja per a arribar a Onil a les dues i deu. “Damunt em feien mal les potes i no vaig poder pegar ni ull. Em vaig alçar a les huit pràcticament sense descansar”.

Conte va patir més amb el vent

“Estic *cansadísima”, comptava Claudia Conte el dilluns al migdia, quan va arribar a Castelló després de conduir des d'Alhama de Murcia. Tenia un parell de dies per a relaxar-se una mica i el dijous eixirà per a Madrid per a incorporar-se a la selecció espanyola per a disputar aquest cap de setmana la Copa d'Europa de nacions.

La castellonenca també va haver de bregar amb la pluja torrencial, però diu que ella que sí, que va ser dur, però que li sembla pitjor quan se t'està donant mal l'heptatló i, encara així, has d'acabar-lo. “Aqueixa sensació d'estar fent-ho fatal i que encara et queden cinc proves per davant és horrorosa. Ací la pluja era molt incòmoda però m'estava eixint bé i això fa que estigues més animada que en l'altra situació”.

Pitjor ho va passar amb el vent. En les proves combinades només poden sumar 6.0 de vent a favor, i el primer dia va acabar amb +5.7. Si en la longitud saltava amb +0.4, la marca del seu heptatló deixava de comptar. “El segon dia va ploure molt però el vent va parar. Vaig tindre una sort que fluixeges i vaig acabar amb 6.0 exacte”.

Les atletes només havien de disputar tres proves, amb el que no va ser tan extrem com en els xics, però encara així va patir. “Et puc assegurar que estar xopat i haver de saltar sobre un fossat d'arena no és el més agradable del món. En acabar, vam ser totes a dutxar-nos abans de tornar a la competició”.

El graciós és que al matí van eixir de l'hotel a fer una passejada i, en veure que estava ennuvolat però que no plovia, van pensar que tampoc anava a ser per a punt. Però van arribar a la pista a la vesprada i ja es van creuar amb els sub20 i els sub18 regalimant. Després va anar agafant-se i el moment àlgid va ser quan estava llançant la javelina. “Plovia tant que Manoli Alonso -la seua entrenadora- em deia que no aconseguia veure'm de la quantitat d'aigua que queia. Quan llançaves, et ficaves corrent en una espècie de *carpita que hi havia on estàvem tots apinyats. La veritat és que va ser marfull”.

Conte, també del Platges de Castelló, va acabar amb 5.943 punts, que és la segona millor marca espanyola de tots els temps i nou rècord autonòmic. A més va ratificar la mínima per a l'Europeu sub23 que ja havia aconseguit l'any passat. Encara que el problema ara és saber, després que la ciutat noruega de Bergen es despenjara la setmana passada de la celebració d'aquesta competició, si finalment es farà. Aquest contratemps deixa a molts atletes sub23 amb la incògnita de si la seua temporada acabarà, de manera inaudita, el 27 de juny, el segon dia dels Campionats d'Espanya. Abans competirà a Arona, on hi haurà rivals de molt més potencial i on espera, a la fi, convertir-se en la segona espanyola, després de María Vicente, que supera els 6.000 punts.