El saltador d'Onil es queda lluny de les medalles en un concurs amb vent en contra i Lester Lescay acaba dècim

Eusebio Càceres va sumar la seua sèptima posició de finalista en un Campionat d'Europa a l'aire lliure. Paraules majors. La llàstima és que el saltador d'Onil va patir en una final complicada, amb el vent en contra durant tot el concurs per a tots els competidors, i al final no va poder superar els huit metres que van obrir les portes de les medalles. Càceres va acabar sèptim amb una millor marca de 7,92. Lester Lescay tampoc va tindre el seu millor dia i es va acomiadar després de tres salts i un registre de 7,72.

Càceres, el millor dels tres espanyols (Jaime Guerra va acabar nové), va començar la final amb un nul. Després va realitzar el salt de 7,92 i semblava un bon auguri, el principi d'una final en la qual s'intuïa, pel vent, que podia haver-hi medalles per davall de 8,30 -l'alacantí va saltar 8,24 en la calificacion-. Però després no va aconseguir superar l'aconseguit. Eixa marca li va valdre per a entrar en la millora però a poc a poc va anar perdent posicions fins a concloure sèptim amb un nul, un salt de 7,61 i un altre nul paren tancar la participació. El saltador d'Onil, que entrena amb Iván Pedroso, va tornar a quedar-se fora del podi que se li resistix durant tota la seua carrera.

“Crec que és el lloc que mereixia hui”, va reconéixer Càceres. Hui necessitava tindre sort i jo no soc de tindre sort. De totes maneres és el lloc que meresc. Els medallistes estan un punt clarament per damunt. Tinc físic per a estar amb ells, però és un any que m'estic retrobant”.

L'alacantí va parlar de la complexitat que va suposar enfrontar-se al vent en esta final de l'Europeu. “En competicions normals, amb vents normals, puc pensar més en la tècnica, però hui era molt difícil. Els vents eren molt irregulars i havies de tindre un poc de sort per a no fallar. Però continue pensant que estic començant (després de retrobar-se). Jo tinc moltes ganes i mentres el cap funciones, el cos va darrere. Em vaig ni molt trist ni molt content”.

Lester Lescay ho va tindre pitjor. El cubà nacionalitzat, que entrena a Guadalajara amb Luis Felipe Méliz, però que residix a Castelló, només va poder ser dècim. El seu primer salt li va portar fins a 7,72. No va millorar. Després van vindre un nul i el seu últim intent li va deixar en 7,50. Insuficient per a entrar en la lluita per les medalles. “No va ser un bon dia. Només queda continuar treballant”, va dir Lescay.