En 1982 la Federació de Castelló aconseguia situar-se entre les 8 millors d'Espanya. Tota un fita per a l'atletisme provincial. L'atletisme castellonenc pràcticament no existia durant la dècada dels 60 i va ser en els anys 70 quan Mariano Ferrer, que era el president de la Cultural Esportiva, Societat dedicada a la pesca, encara que en els anys 20 i 30 del passat segle era un club d'atletisme, va convéncer el seu fill Mariano perquè parlara amb els seus amics i tornar a tindre dins de la Cultural una secció d'atletisme.

Així comencem un grup de jóvens de 16-17 anys (Mariano, Fernando Rajadell, Miguel Trapero, Eulogio Sánchez, Paco Miralles, Pedro Ferrandez…) als que se van anar afegint altres amics (José M. Vicent, Paco Miralles, Falin Arterós …). Ens entrenava Mariano Ferrer (pare) i Blay i durant el primer estiu ens va entrenar Felipe Gayoso (professor d'INEF de la primera promoció que va morir en un accident aeri).

Entrenàvem en l'Estadi Castalia però prompte vam ser expulsats de la instal·lació quan el grup va començar a ser més nombrós i el director de la instal·lació, un cert Sánchez, ens va comunicar que havíem de formar part d'un club que s'anomenava Castalia OJE que depenia del Front de Joventuts franquista, a la qual cosa no vam accedir.

Ens fabriquem una pista de 200 m. en la zona de l'actual C/ Columbrets, sobre un descampat i allí quedàvem per a entrenar durant tot un any. Després aconseguim que ens permeteren entrenar en el Col·legi Magisteri, en el carrer Herrero i al cap d'un parell d'anys i quan es va canviar la direcció de l'Estadi Castalia, el nou director Ángel Campos ens va permetre novament entrenar en les pistes d'argila de Castalia.

Vam anar creixent convencent companys de l'institut Francisco Ribalta que véiem que destacaven i també davall la supervisió de dos jóvens entrenadors (Fernando Úbeda i Enrique Beltrán) que havien cursat estudis d'INEF a Madrid als que jo ajudava en els entrenaments, amb els més menuts, ja que com a atleta no em veia amb molt de futur.

En 1979 Enrique Beltrán va aconseguir una esponsorització d'una immobiliària i vam crear un nou club que es va cridar Citosa. Va durar poc i en 1981 Paco Miralles, que també havia començat a entrenar atletes de velocitat i jo decidim crear el nostre club actual, el Club Atletisme Castelló, va ser al març de 1981. Molt important va ser l'ajuda que ens va prestar Pepe Prades que era el president de la Federació Provincial d'Atletisme (encara no havien federacions autonòmiques).

En la fotografia figura, entre altres, l'equip de la Federació de Castelló que va aconseguir, per primera vegada, l'ascens a Primera Divisió. D'esquerra a dreta podem veure, Inma García, la mare d'Andrés Vera, Maries Martín, germana de Vera, Santiago García de Càceres, Pepe Ortuño, Paco Chuán, Alberto Casal, Andrés Vera Llorens, pare d'Andrés, Jordi Carbó, Juan L. Llop, Rafa Nebot, Vicente Badenes, Juan Moreno, Héctor Roselló, Miguel Angel Carvajal i Pepe Prades. Baix: Jaime, Rafa Rallo, Tito Martín, Miguel J. Beltrán, Javier Vázquez Porcar, Carlos Hernando, Javier Ferreres, José A. Cansino, i Paco Miralles.

Basat en text de José Ortuño

Foto: Col·lecció J. Prades